El cap de Govern, Antoni Martí, amb un posat que convida ?com diu ell? a «mirar endavant» Foto: tony lara

Fa quatre mesos que va ser investit cap de Govern i el seu gabinet ministerial està enllestint ara el pressupost per a l'any vinent. Un pressupost marcat per la crisi.

–¿Què ens pot avançar del pressupost?

–Després de les petites i legítimes vacances que han tingut alguns ministres, la veritat és que s'ha anat treballant de forma molt intensa. Jo vull agrair a tots els ministres i també als alts responsables dels diferents departaments l'esforç que han fet els últims mesos. L'objectiu és que el dia 15 ja tinguem un primer esborrany del pressupost, l'estructura del que presentarem finalment al Consell General. Mai s'havia tingut un pressupost tan avançat. ¿Quin és l'objectiu? Presentar-lo el més de pressa possible perquè, si és possible –això depèn també del Consell General i les esmenes que puguin fer els uns i els altres–, el puguem tenir aprovat els primers dies de gener. A ningú se li escapa que hi ha 22 consellers generals que donen suport al Govern, però hi ha el legítim dret de l'oposició de fer esmenes.

–¿Ens en pot dir alguna cosa, del contingut?

–Hi ha instruccions molt dures a nivell de contenció, i la veritat és que vull donar les gràcies a molta gent perquè aquesta és una Andorra que entén la situació. El que li demanem no és agradable, però ho entenen. Per tant, els vull agrair que entenguin quina és la situació que viu el Govern d'Andorra i l'Estat andorrà, més enllà del Govern. Els governs passen, però el poble d'Andorra continua. L'últim pressupost que va presentar l'antic Govern socialdemòcrata estava al tomb dels 380 milions d'euros, però ells no tenien 20 milions més a afegir de deute de la branca malaltia de la CASS. Un afegit que nosaltres hem de mirar que no penalitzi més els pressupostos –més enllà dels interessos, que van galopant. En línies generals, hi ha 30 milions d'euros més que nosaltres hem de mirar d'eixugar, si aquesta és la paraula adequada. Per tant, a hores d'ara, ja és un esforç col·losal. I s'ha de continuar amb aquest gran esforç, que serà aquest any i serà l'any que ve.

–¿Se'n ressentiran les inversions?

– És cert que nosaltres no anem amb unes xifres d'inversions molt importants, però també és veritat que persones significatives de la Universitat d'Estiu han dit que un Estat com el nostre, que ja té un nivell d'infraestructures molt important, es pot permetre durant un o dos anys de no tenir unes grans inversions. Evidentment, el que volem és que això no duri en el temps perquè tenim un projecte i un model de reconversió de l'economia andorrana més a llarg termini. Esperem que el tercer pressupost ja incorpori inversions més importants. A mi em sembla que parlar així és parlar d'una forma prudent i, sobretot, d'una forma realista. Tot i així, tornem a generar endeutament. Tot i absorbint els 20 milions d'euros de deute de la branca malaltia, més els interessos, estem mirant de presentar un pressupost que vagi en la línia del que va presentar el Partit Socialdemòcrata en el seu moment, però clar, amb aquests afegits.

–¿Quines són les diferències més importants respecte a aquell pressupost?

–En el seu moment, quan el PS va presentar el pressupost, hi havia uns ingressos que estaven –ho veiem ara– exagerats. Nosaltres el que sí que farem és un pressupost que s'ajusti a la realitat dels comptes, amb els ingressos reals, amb la inversió real i, per tant, el que no farem és un pressupost de maquillatge. Farem un pressupost que s'ajusti a la situació real. Estic content perquè estem avançant i vull agrair l'esforç que s'ha fet aquest juliol i aquest agost, i que permetrà que aquest dia 15, que és dijous, tinguem una estructura molt general del que és el pressupost. Però em permetrà, per una qüestió de respecte institucional vers el Consell General, que no vagi més enllà. Els primers que ho han de conèixer, està clar, són els presidents dels grups parlamentaris.

–¿L'Arxiu Nacional no es farà aquests dos primers anys o no es farà en tota la legislatura?

–Per no enganyar la gent: jo penso que l'Arxiu Nacional no es farà en aquest mandat. I si hi ha la possibilitat de fer-lo, es farà, però diguem les coses com són: l'Arxiu Nacional, perquè veritablement pugui funcionar –i tant de bo que en algun moment pugui funcionar a la Massana– necessita que primer es faci el desviament de la carretera. En campanya parlem de moltes coses, però a la ciutadania se'ls ha d'explicar les coses tal com són. El terreny on va l'Arxiu, perquè estigui ben comunicat, necessita el desviament. Abans de fer un Arxiu que no està comunicat, em sembla que els ciutadans entendran que és lògic que ho ajornem.

–¿El desviament de la Massana, sí que es farà?

–No, tampoc no he dit això. Per primera vegada tenim un Govern amb poques hipoteques perquè no vam prometre el que no podíem complir. El que no faré ara és anar més enllà del que vam dir en campanya. Durant la campanya vam pujar al poble de la Massana i al poble d'Ordino i vam dir que, a hores d'ara, a curt termini, no tenim la possibilitat de poder tirar endavant el desviament. Tant de bo que ho poguéssim fer durant aquesta legislatura, però el que no faré és dir coses que no es poden complir. Això és una cosa que s'ha fet durant molts anys. Les obres faraòniques s'han acabat. I no parlo de les infraestructures viàries. Parlo dels edificis de luxe, perquè estem en una conjuntura en la qual no ens ho podem permetre.

–¿Quan s'acabarà el vial de Sant Julià? Les dues últimes fases no tenien ni projecte.

–És cert que hi havia una part del projecte que s'havia d'acabar. El que hem de dir sobre el vial, ho vam dir durant la campanya, i nosaltres no canviem de discurs. Vam dir que una obra a mig fer només funciona a mitges. Per tant, continuem pensant que és una obra importantíssima, però no per a Sant Julià de Lòria, sinó per al conjunt l'Estat andorrà i, per tant, és una prioritat del Govern. Tenim el convenciment que ho podrem fer durant aquesta legislatura, però també som conscients que no podrem fer gaire més obres d'aquestes en aquests quatre anys.

–¿Què veurem aquesta tardor en l'àmbit legislatiu?

–Aquesta tardor serà intensa. L'objectiu és que les modificacions de les lleis fiscals que ja es van aprovar, tant de l'impost de societats com d'activitats econòmiques o de la renda dels no residents, puguin entrar aquest mes a tramitació parlamentària. I si no és aquest mes, en tot cas serà a començament d'octubre. El que és important és que ja vam dir que deslligaríem l'aplicació d'aquestes lleis, prevista per a l'1 de gener del 2012, de la llei del TVA, que s'entrarà a tràmit més endavant. Això s'ha d'explicar tal com és, per ser prudent i també perquè quedi clar davant també del Consell General que no hi ha demores en aquest tema. Però la llei del TVA és una llei complexa i segurament s'entrarà al Consell General a l'octubre o a començament de novembre. Però com que queda deslligada de les altres lleis, no es pot dir de cap manera que nosaltres estem impedint la reforma fiscal.

–¿Quan es podrà aplicar l'IVA o TVA?

–La llei del TVA, per posar-la en pràctica i de manera eficient, necessita un temps d'adaptació. M'imagino que la podrem posar en pràctica, recomposant la resta d'impostos indirectes, al gener del 2013.

–¿En quin punt es troba la negociació dels convenis de no-doble imposició?

–En aquests moments, s'està negociant en paral·lel amb l'Estat espanyol i l'Estat francès, amb l'objectiu que a començament d'any puguem tenir pactat un d'aquests dos convenis, o tots dos.

–Amb l'Estat espanyol, estan treballant també en el nou conveni de trasllat de residus.

–En aquests moments de crisi, la gent pot pensar que fem visites a altres països només per la foto. No és així. Em dóna la sensació que la visita que vam fer amb el ministre d'Exteriors al senyor Zapatero va ser molt important i productiva, i s'ha vist que s'ha desbloquejat molt ràpidament el que són les obres de la carretera nacional que uneix la Seu amb Andorra. Es tracta d'una infraestructura molt necessària i no és només la imatge d'Andorra que hi està en joc: és també la imatge d'Espanya. Pel que fa al conveni per al trasllat de residus, hi haurà una reunió tècnica molt important aquest mes de setembre. Tinc el convenciment que el resultat serà un acord beneficiós per a les dues parts. En aquella trobada, vam parlar de la N-145, que s'ha desencallat; vam parlar del trasllat de residus, que està en vies de solució, i vam parlar també del conveni de no-doble imposició.

–La reforma de la CASS, ¿és un tema que va per llarg?

–És un tema que va per llarg, però que no ha d'anar massa per llarg. Ja s'hi està treballant. A hores d'ara ja hi ha un nou consell d'administració i vull aprofitar per agrair la feina que han fet el senyor Josep Maria Beal i els altres membres de l'anterior consell d'administració de la CASS. I ho vull dir públicament perquè han hagut de gestionar una situació molt complicada. I també li vull agrair al senyor Beal la transició. Això honora el que ha de ser Andorra en un futur, amb menys picabaralles i més anar per feina. S'ha creat un consell assessor de Salut i Benestar, presidit pel senyor Lluís Burgués, que emetrà un informe sobre els serveis que cobreix la CASS i que servirà no només al Govern, sinó de cara al pacte d'Estat. Estem en un moment dramàtic pel que fa a la branca malaltia.

–¿S'han fet passes per començar a dibuixar aquest pacte d'Estat?

–Una cosa és el pacte d'Estat i l'altra la bona predisposició a voler discutir sobre les propostes de tots plegats. És una qüestió d'Estat importantíssima. De moment, el mes de setembre o octubre, volem solucionar el tema dels autònoms, el tema dels estudiants i el d'aquelles persones que tenen més de 18 anys i estan desocupades. En això estem treballant. Al nostre programa hi ha mesures a curt termini que s'han de fer i les estem complint totes. El tema dels autònoms és molt important perquè hi ha una mena d'injustícia en aquests moments. No és el mateix una persona que es guanya molt bé la vida com a autònom que hagi de pagar 392 euros que una altra persona que està dins de la precarietat amb el seu negoci i que també hagi de pagar el mateix. Això ho vam prometre i ho complirem. Si el PS tenen una proposta diferent i la volen presentar, doncs que ho facin. Però el Govern, aquest mes de setembre o a començament d'octubre, presentarà la modificació i serà una fórmula que afavorirà a aquells que ara estan perjudicats per aquesta cotització.

–¿Hi ha un forat a la CASS o és que les contribucions s'han de replantejar?

–La qualitat de la sanitat andorrana no té res a veure amb la barra lliure. Això és el que passa. És una reflexió molt important. Ho vaig dir per activa i per passiva: jo no he vingut aquí a perdurar vuit anys, he vingut a servir de cap de Govern durant quatre anys. A partir d'aquí, assumiré les responsabilitats que hagi d'assumir. Demano que, amb la CASS, no es faci electoralisme. De la branca jubilació, ja en parlarem més endavant perquè potser ara no toca. Però tocarà molt aviat. Ho hem de fer pensant també en les noves generacions.

–¿Pot avançar alguna mesura més de promoció econòmica?

–La gent que llegeixi aquesta entrevista dirà que el cap de Govern és molt genèric. Els puc assegurar que he de mostrar prudència. He avançat que modificarem la situació dels autònoms en relació amb la cotització a la CASS; la dels que tenen 25 anys i encara estudien, i la dels desocupats. Li deia que ens preocupa molt la llei de la Seguretat Social. Ara tothom en parla, però els primers que vam treure aquest tema en campanya –i no és un tema que porti vots precisament– vam ser Demòcrates per Andorra. Vam ser els primers que vam dir que això ens preocupa una barbaritat. Va haver-hi un consens al Consell General amb aquesta llei i ara tothom se n'adona que aquesta llei s'ha de reformar, i la reformarem. Vénen temps difícils, molt difícils. Sé que seran dos anys duríssims. Estem molt supeditats a les economies veïnes, que no van bé, però en tot cas això no ens ha de servir d'excusa per no prendre les iniciatives que hem de prendre.

–Diverses entitats asseguren que, a Andorra, hi ha gent que passa gana.

–La situació és dramàtica per a molta gent. El pressupost contindrà partides ampliades per poder ajudar la gent que ho necessiti.

–¿Què en pensa, de les crítiques del PS davant la possibilitat que alguns espais del Consell General siguin ocupats per organismes del Govern?

–El Consell General l'ha de gestionar el Consell General i, per tant, en el seu moment, la Sindicatura, la Junta de Presidents i els grups parlamentaris decidiran què s'ha de fer. Però la ciutadania no entendrà de cap de les maneres que, si al final el Govern necessita passar del lloguer al Consell General per abaratir costos, per una qüestió de separació de poders –entre cometes–, es quedi finalment una planta desocupada.

–En relació amb la vall del Madriu, se l'ha acusat de posar-se el barret de cònsol.

–Escolti, jo no he votat al Comú d'Encamp ni he votat al Comú d'Andorra la Vella. Ho han fet persones lliures. A partir d'aquí, no tinc aquest art de dominar tantes persones. Si 47 de 48 han votat a favor, serà perquè estan convençuts que és un pla de gestió que és positiu. En tot cas, són els cònsols que han fet de cònsols. En aquests moments, el més important és que la vall del Madriu sigui un actiu més de promoció turística. Aquesta vall s'ha preservat durant molt temps i no s'ha fet cap actuació que hi vagi en contra. I si ara diuen que està en perill, doncs és que no hi entenc gran cosa.

–¿Se'n fa prou promoció de la vall del Madriu?

–Falta fer una promoció molt més intensa i el Govern d'Andorra hi contribuirà. No tenim tantes possibilitat de tenir una altra vall declarada bé d'interès cultural. I encaixa també amb la voluntat de promocionar el turisme de natura. Aquest ha de ser un objectiu més. Deixem de polemitzar amb una cosa que ha de ser un actiu en positiu per a Andorra. Però això que és una gran característica andorrana, criticar-ho tot des d'Andorra, i no és gens positiu. La vall del Madriu ja està protegida. A més, al pressupost ja es veurà que farem esforços per fer més refugis guardats. La gent està estressada i vol paisatges com el nostre, de muntanya. I també oferim seguretat, que no ens la traurà mai ningú.

–Estan preparant una nova emissió de deute públic.

–Reconeixem que l'anterior Govern, diversificant el deute, va fer una bona cosa. Haurem de fer una nova emissió de deute públic i, en aquests moments, ho estem negociant. Hi haurà un enfrontament legítim amb la banca andorrana. Hi ha uns interessos que són els seus i uns interessos que són els nostres, però caldrà trobar un terme mig que són els interessos d'Andorra. S'ha acabat l'època de la crispació. Que es deixi de dir que estem a favor de la banca. El nostre interès són els ciutadans d'Andorra. La lluita de classes que alguns no paren de fomentar, jo voldria que es convertís en una lluita a favor d'Andorra. El Govern està fent un esforç. Esperem que l'oposició també faci aquest esforç. Apel·lo a la responsabilitat dels polítics. Tots els polítics. I jo el primer, ¿eh?

Per a més informació consulti l'edició en paper.