• L'aute sobre la custòdia recomanava «un programa per enfortir els vincles» entre pare i filla

Bruni surt de la Batllia després de quedar en llibertat, el passat 29 de juliol Foto: TONY LARA

Els informes dels psicòlegs que van avaluar a la filla de Rosamaria Bruni i Peter Tinneamann exposen que es trobava «en una situació en la qual manifestava clarament el rebuig a anar amb el seu pare». Aquesta avaluació queda exposada a l'aute judicial del Tribunal Superior en data 29 de juliol, respecte a dues apel·lacions, una per a cada part (Bruni i Tinnemann), interposades a la sentència ferma de Corts sobre la custòdia de la menor.

Tinnemann havia demanat al seu recurs que se li concedís la custòdia per poder endur-se la seva filla del centre de menors de la Gavernera. Però les proves pericials psicològiques asseguraven que aquest lliurament era «prematur i no adequat, essent necessari un procés progressiu per a la integració de la figura paterna en la vida de la menor». És a dir, i tal i com conclou el Superior, degut a «obstacles» entre pare i filla com «l'idioma, l'ambivalència de sentiments i la manca d'inclinació i confiança», era necessari concretar «un programa d'actuacions per a enfortir el vincle afectiu». Aquest programa, però, no es va arribar a concretar tenint en compte que Tinnemann va endur-se sense permís a la seva filla el passat 10 de juliol.

Malgrat que el Superior desestimava el recurs presentat pel pare alemany respecte a l'obtenció de la custòdia, s'havia iniciat el treball per acostar al pare i a la filla, segons consta a l'aute. Des de l'11 d'abril, quatre dies després que fos empresonada Bruni, es va nomenar a una psicòloga «per tal que intervingués en tot allò necessari per a garantir l'eventual lliurament de la menor al seu progenitor». Cinc dies després, però, el Batlle va desestimar la petició judicial de Tinnemann, per considerar que existia «risc greu de què la restitució de la menor l'exposi a un perill físic o psíquic, o la situï d'alguna manera en una situació intolerable».

Les dues parts van interposar llavors dos recursos contra la resolució. Tinnemann, apel·lant diversos convenis i lleis en vigor, com la Llei 2/2011 dels procediments especials relatius al reconeixement i l'execució de decisions en matèria de pensions compensatòries, dels efectes civils del segrest internacional de menors i de la custòdia de menors. També va exposar el Conveni sobre els aspectes civils del segrest internacional de menors i el Conveni europeu sobre el reconeixement i l'execució de les decisions en matèria de custòdia de menors.

La defensa de Bruni, per la seva part, va demanar la revocació de l'aute amb imposició de les costes processals. Tots dos recursos van ser desestimats el 29 de juliol, la mateixa data en què es va resoldre a favor de la llibertat de Bruni

DEMANDA AL MINISTERI D'EXTERIORS / Tenint en compte tota la legislació presentada per l'advocat de Tinnemann, la justícia va contactar llavors amb el Ministeri d'Afers Exteriors. Després d'avaluar-ne la seva resposta, segons l'aute «cap vulneració es pot apreciar del principi de jerarquia normativa», i tampoc de l'entrada en vigor dels convenis. Alguns d'ells ho van fer l'1 de juliol, després que Tinnemann formulés el recurs.

Per a més informació consulti l'edició en paper.