• Primeres hores d'il·lusió, nervis i algunes llàgrimes...també dels pares

Si la tornada a la vida laboral després de les vacances és dura pels adults (estrès postvacacional, l'anomenen els entesos), imagini's pels infants, que han estat més de dos mesos sense trepitjar la seva obligació diària durant el curs. La imatge d'ahir a primera hora del matí a les aules dels més menuts (en una classe de 24 escolars, una quinzena la descobrien per primera vegada) era força caòtica. Nervis, ganyotes, somriures i llàgrimes. Crits i plors per haver de separar-se dels pares sense saber ben bé per què. I quan els deixaven amb les mestres, també alguna llagrimeta dels propis pares.

Aquests dies les mestres dels infants de maternal treballen més hores de l'habitual i tenen reforç per ajudar en el procés d'adaptació dels escolars. Meritxell Travesset explica, entre llàgrimes de nens i nenes, que és una situació habitual, «hi estem acostumats». Tot i que aquest any, caient l'inici en divendres, el dia dur serà dilluns «perquè han tingut tot un cap de setmana per pensar que no volen tornar».

Amb el temps, però, aquests plors només seran anècdotes. Alguns van més ràpids que d'altres. N'hi havia ahir que ja van entrar amb una rialla i miraven encuriosits als que bramaven. D'altres, oblidaven els plors després de comprovar quantes joguines hi havia a l'aula.

Per a més informació consulti l'edició en paper.