• El cementiri excavat a Sant Climent de Pal revela com s'enterrava els morts al final de la baixa edat mitjana

Vista general del jaciment, al costat Oest de Sant Climent, i tíbia i peroné d'un dels individus enterrats. Foto: TONY LARA

En un forat excavat directament al sòl i recobert de terra. Sense caixa de fusta ni tampoc cobert de lloses. Així s'enterrava els difunts al Principat al final de la baixa Edat Mitjana i principis de l'edat moderna, posem que entre els segles XIII i XVI. Si més no, això és el que es desprèn de les restes òssies de set individus que el servei de Patrimoni excava des de la setmana passada a tocar de l'església romànica de Sant Climent de Pal i que –a falta dels resultats dels anàlisis pel mètode del carboni 14, que es faran esperar uns mesos i que confirmaran (o no) la cronologia– han d'omplir el buit fins ara existent pel que fa a l'arqueologia funerària d'aquest període. De passada, han revelat l'existència d'un cementiri adjacent al temple, extrem que se sospitava –fonts orals sostenen que ja es van desenterrar óssos quan es va reformar l'església, als anys 60, i també quan es va refer el porxo– però del qual no se'n tenia constància documental.

A partir d'ara, sí. Les conclusions provisionals avançades ahir per l'arqueòleg Abel Fortó indiquen que els difunts hi van ser enterrats entre els segles XIII i principis del XVII, època en què molt probablement s'utilitzaven com a fossar els voltants del temple. Les restes, que pertanyen a set individus, van ser localitzades la setmana passada quan es van començar les obres de soterrament del cablejat per a l'enllumenat del temple. L'estat de conservació és «considerablement bo», diu Fortó, tot i que –de moment– només s'ha desenterrat un esquelet complet: el d'un noi molt probablement menor de 20 anys, quasi adolescent segons es desprèn de les epífisis de tíbies i fèmurs encara sense soldar.

En qualsevol cas, les tombes de Sant Climent ofereixen una informació valuosíssima perquè fins a la data, i gràcies als jaciment funeraris ja excavats al Principat es coneixien les formes d'enterrament entre els segles VI i XII i també a partir del segle XVIII, però quedava per omplir el tram final de la baixa Edat Mitjana. En aquest període, entre els segles XIII i XVI i segons el que s'ha pogut documentar a Pal, els costums funeraris es van simplificar al màxim: els morts s'enterraven directament dintre d'una fosa que es recobria de terra. En els segles anteriors, en canvi, i segons les troballes als jaciments del Roc d'Enclar, Camp Vermell, Camp del Colomer i l'Antuix, els difunts es col·locaven en un forat envoltat de lloses dretes o d'un petit mur de pedra seca recobert al seu torn de lloses; i a principis del XVII, diu Fortó, es generalitzen els enterraments en caixa de fusta, tal com han revelat les excavacions de Santa Eulàlia d'Encamp, el santuari vell de Meritxell i Sant Serni de Canillo. «No és un jaciment tan complet com el de Sant Cerni, que ens permet seguir la seqüència cronològica des del segle VII fins al XIX, però en canvi ens aporta aquesta informació que fins ara teníem de forma només de forma indiciària», conclou l'arqueòleg.

¿I com se sap que els difunts entre els segles XIII i XVI s'inhumaven a pèl, sense caixa ni cista? El decisiu, apunta Fortó, és la inexistència de restes de lloses ni de fusta –indici obvi– ni tampoc de traces indirectes com ara claus de ferro, que delatarien l'antiga presència d'un taüt. Els tècnics de Patrimoni treballaran encar aquesta setmana a Pal, i les peces exhumades se sotmetran a anàlisis de carboni 14. La intervenció al jaciment va ser possible gràcies al seguiment reglamentari que des de Patrimoni s'aplica a totes les obres que afecten un bé d'interès cultural. Les feines per obrir la rasa es van aturar en aparèixer les primeres restes òssies, però el cert és que quan els arqueòlegs hi van arribar ja s'havien destruït les cames d'un dels individus enterrats.

Per a més informació consulti l'edició en paper.