• Editorial Alpina renova completament el mapa més venut de la història d'Andorra H El nou plànol, més precís, substitueix la coloració altimètrica clàssica pels usos del sòl

El nou mapa d'Alpina, aquí dalt, elimina la coloració altimètrica clàssica i presenta un aspecte molt diferent respecte a les edicions anteriors Foto: el periòdic

És des dels primers anys 60 el company inseparable dels excursionistes que s'aventuren per les carreteres, pistes, camins i corriols d'aquest racó de món. Exactament, des del 1964, quan Editorial Alpina de Granollers va publicar la primera edició del mapa d'Andorra en la celebèrrima sèrie de guies de tapa taronja –des del 2002, verd. Un megaclàssic de l'excursionisme del qual se n'han venut milers d'exemplars –és probablement el mapa d'Andorra més venut de la història– i que forma part del top ten d'Alpina, al costat de patums de la xiruca i l'espardenya com ho són les guies de la Cerdanya, el Puigmal, Ordesa i l'Aneto, diu el cap de cartografia de l'editorial, Josep Musachs.

La qüestió és que 47 anys i 17 edicions després, Alpina ha sotmès el plànol d'Andorra a un lífting integral: l'última edició, tot just acabada de sortir del forn, s'ha elaborat tenint en compte les últimes innovacions tecnològiques en matèria cartogràfica. D'entrada, i a diferència de les 16 edicions anteriors, la base cartogràfica ja no és la del Servei Geogràfic de l'exèrcit espanyol (SGE), com fins ara, sinó la del Centre nacional d'informació geogràfica (CNIG), depenent del ministeri de Foment espanyol. La pregunta és òbvia: ¿com és que no s'ha partit de les bases de l'àrea de cartografia del Govern d'Andorra? «El cert és que no hi hem contactat mai perquè treballen amb un sistema diferent», al·lega.

No és tracta, en fi, d'un canvi purament nominal: l'antiga base del SGE era a escala 1:50.000; l'actual del CNIG, a 1:25.000. ¿El resultat? «Més precisió, més detall i, per tant, una representació cartogràfica molt més ajustada a la realitat. Així que hem corregit les deficiències de les deficiències d'edicions anteriors», continua Musachs. Aquest enorme salt qualitatiu ha permès explotar a fons les possibilitats del GPS i de la fotografia aèria que ja es venien utilitzant en les últimes edicions, però ha comportat també un esforç editorial suplementari: «Quan canvies la base cartogràfica d'un mapa la feina anterior no serveix de res i s'ha de començar de zero. Per això podem dir que el mapa que ara publiquem és absolutament nou».

Un mapa d'última generació

Com és habitual, al material documental que és en la base del nou plànol es va completar amb el treball de camp sobre el terreny –supervisat, per cert, per Manel Figuera– per incorporar la informació més local –camins, pistes, corriols i ascensions– que constitueix el segell distintiu de la guia i que és impossible captar des de l'aire. Tot plegat, diu Musachs, homologa el d'Andorra als mapes comercials d'última generació. Tecnicismes de banda, però, el que sense dubte sorprendrà el lector és l'aspecte radicalment nou que presenta el nou mapa. I és que han desaparegut el que tènicament es coneix amb el nom de «tintes hipsomètriques» –les diverses tonalitats de verd i de marró que servien per representar gràficament el relleu. Hi continua havent color, però ara ja no s'utilitza per indicar l'altimetria sinó els usos del sòl: el verd, per al bosc; el cru, per al matoll; el groc, per als prats, i el blanc, per als conreus i rocam. «Aquesta combinació fa que el mapa tingui un aspecte molt diferent, potser més tècnic però alhora més realista i en la línia els millors mapes internacionals», diu Musachs.

El mapa, en fi, es completa amb un recull d'excursions i ascensions, senders de gran recorregut, itineraris en BTT, esquí de muntanya i vies ferrades. A més del mapa, un clàssic, Alpina també ha consagrat al Principat altres dues guies d'entre la vuitantena que integren el catàleg: Estanys d'Andorra, de Xavier Gregori i Rosa Comamala, i Els camins de l'alba, d'Alfons Brosel. Val a dir que Andorra va ser una de les primeres apostes exteriors de l'editorial: fundada el 1946, la primera edició del mapa del Principat data del 1964 i és coetani del del Puigmal. Dues guies que quasi cinc decennis després en mantenen entre els best sellers d'Alpina.

Per a més informació consulti l'edició en paper.