En temps de crisi, ja se sap, convé mirar-s'hi amb lupa. Especialment, amb els diners públics. Potser per això, el Govern va prendre a finals d'agost una de les mesures més exòtiques de la legislatura: vincular el preu de les monedes d'or encunyades el 1998 per commemorar el 250è aniversari del Manual Digest a la cototzació de l'unça d'aquest metall preciós al mercat de Londres. Una decisió exòtica perquè es tracta, de fet, de les úniques monedes commemoratives encunyades pe Govern –a la reial fàbrica de moneda del Canadà, per cert– i perquè l'executiu ha trigat deu anys, deu, a complir la llei que l'obligava a lligar el preu d'aquestes monedes a la cotització de l'or. Mentrestant, és molt probable que algun espavilat s'hagi embutxacat algun euro a compte de la imprevisió o, pitjor encara, la desídia governamental...

Tot plegat mereix indiscutiblement una explicació: el ministeri va encunyar el 1998 tres monedes commemoratives. Una de plata i dues d'or. I va fixar per a les dues últimes un valor alliberador: 108,18 euros per a la de mitja unça, i 198,33 euros per a la d'una unça. Aquest era el preu que s'havia de pagar per adquirir les monedes, junt al preu de l'unça d'or, és clar. Un preu, el de l'unça d'or, ¡fix!, perquè algú es va descuidar de vincular aleshores aquest preu al de la cotització dels metalls preciosos al mercat de Londres, fluctuant especialment en època de crisi quan l'or es converteix –com és ben sabut– en valor refugi. Conclusió surrealista: quan la cotització de l'or superava el preu de la moneda del Manual Digest, adquirir-ne es convertia en una petita (o gran) operació especulativa. Tota una invitació al pelotazo.

Aquest formidable desori s'ha acabat. Ha costat, però en endavant l'or que contenen les dues monedes valdrà exactament el que dicta la llei de l'oferta i la demanda. És a dir, que per adquirir la d'una unça, caldrà desembutxacar els 198,33 euros estipulats, i un pessic de 1.325,70 euros més, el preu a què es cotitzava divendres l'unça a Londres. Aquest pessic de més serà el que variarà, per tant, en funció de l'evolució del mercat de l'or. En fi: que el Govern ha corregit una situació esperpèntica que l'havia convertit, de fet, en encunyador de duros a quatre pessetes. La pregunta òbvia és: ¿hi ha hagut durant aquests anys de descontrol adquisicions massives de monedes del Manual Digest? I sobretot, ¿per què no s'ha actuat fins ara?

Per a més informació consulti l'edició en paper.