• El periodista clou la Universitat lamentant la «impotència» dels polítics i fa una crida a construir des de la destrucció

Ramonet incisiu, durant les conclusions de la Universitat d'Estiu, ahir Foto: TONY LARA

Punt i final a la 28a Universitat d'Estiu. Una universitat que ha servit per analitzar des de tots els angles possibles les actuals crisis globals i locals, i que a mesura que ha anat avançant la setmana ha anat perdent la por a assenyalar amb el dit els culpables i les causes de la conjuntura. Per una banda els mercats, amb els seus interessos allunyats dels reals (des del punt de vista de la societat), i per altra els polítics. El periodista Ignacio Ramonet, moderador i encarregat ahir d'apuntar les conclusions, va criticar la «impotència» de la política per resoldre els «desafiaments» actuals. I tot perquè viatja a una altra velocitat. «L'economia va la velocitat del llamp, mentre que la política va a la velocitat del cargol», va lamentar. Segons Ramonet, «la política no està a l'alçada de la crisi».

La metàfora del cargol és de Ramonet, però la visió és la que han apuntat els conferenciants des de dilluns. És per aquesta situació que tots ells han incidit en la necessitat que la ciutadania prengui la paraula i «obligui als polítics a prendre mesures atrevides, i no solucions fàcils» com estan fent fins ara. El que cal, opina el periodista i director de l'edició espanyola Monde diplomatique, és que «estableixin regles als mercats, que han d'existir però que no poden seguir fent el que vulguin».

És en aquest punt on ha de tenir un paper destacat internet, tal i com ja va exposar dilluns el director del mitjà VilaWeb, Vicent Partal. El mitjà té relació amb totes les crisis existents però a la vegada es converteix en actor a l'hora de treballar per eradicar-les.

El periodista va alertar d'un apunt ja avançat per la filòsofa Elena Pulcini, respecte a la frustració i a l'angoixa que la ineficàcia dels líders i la pròpia crisi genera entre els ciutadans. Una frustració que es converteix en ressentiment, i aquest en odi, especialment cap a les persones que venen de fora, «es produeix un rebuig cap a tots els diferents». És a dir, odi cap als immigrants, que acaben generant també «ira» dels propis forans com a efecte rebot. El resultat: ira cap a occident.

PISTES DE SORTIDA / Ramonet va agrair que malgrat les crítiques plantejades pels ponents al llarg de la setmana, tots ells hagin aportat pistes per a sortir-ne. «Davant del carrer sense sortida on ens trobem és l'hora d'atrevir-se a inaugurar noves utopies», va manifestar el periodista. Utopies de la mateixa manera que ho va ser en un inici l'ONU o la Unió Europea.

El diagnòstic de la situació exposat dins de la Universitat, va reconèixer Ramonet, és «terrible» i parteix d'un món destruït. Però no per aquest motiu s'ha de perdre del tot l'optimisme, sinó que les perspectives han de sorgir a partir de «construir des de la destrucció actual».

Finalitzades les conclusions de Ramonet, va ser el torn de la presidenta de la Universitat d'Estiu, Josefina Castellví, que va agrair l'esforç dels que fan possible aquest esdeveniment. La clausura la va fer la ministra d'Educació, Joventut i Esports, Roser Suñé, que va assegurar que havia pres nota de totes les idees llançades pels experts en radiografiar la situació actual de crisi.

Per a més informació consulti l'edició en paper.