• AINA commemora amb el volum ?Vivències meritxel·lianes compartides' el 90è aniversari de la coronació de la Mare de Déu de Meritxell com a patrona d'Andorra H Es presenta aquest vespre a l'església del Fener

Ballada de sardanes una diada de Meritxell els anys 60, i consagració de l'altar del nou santuari, el 8 de setembre del 1976, amb el bisbe Martí Alanis i mossèn Ramon (a la galeria, ¡amb cabell!) Foto: VIVÈNCIES MERITXELL·LIANES

«Apuntà el dia de festa i fortes ruixades queien sobre les valls totes d'Andorra, per aprovar sens dubte l'esforç i l'abnegació dels andorrans que, malgrat el mal temps, anaven arribant al santuari de Meritxell en devotes processions parroquials per passar el dia acompanyant llur patrona en tan important solemnitat». Amb aquest vocabulari recargolat i tan propi de l'època descriu el corresponsal del diari La Veu de Catalunya les primeres hores del 8 de setembre del 1921, jornada històrica que havia de veure culminats els esforços iniciats pel Consell General el 1873, quan va acordar la proclamació de la Mare de Déu de Meritxell com a patrona del país. El Vaticà s'ho va prendre amb calma, i la Coronació de la Verge es va fer esperar fins al 1921. Dijous que ve farà 90 anys, i per commemorar l'efemèride AINA ha editat un interessantíssim opuscle que sota el títol Vivències meritxel·laines compartides repassa aquest quasi-segle d'història i que aquest vespre es presenta a l'església del Fener de la capital. Llibre amb torna, per cert: el DVD i el CD de la Missa de la Coronació de Mozart que els Cantors Lliures van cantar el maig a la catedral de la Seu. ¿Una presa de partit per la formació escindida del Cor Nacional? En absolut, respon mossèn Ramon de Canillo, l'ànima de l'operació: «¿On és, el Cor Nacional? ¿Qui hi canta?», es demana.

Aquesta és la mateixa pregunta que ens fem molts, cinc mesos després de les eleccions i mentre el nou ministre de Cultura s'ho pensa i repensa. Però aquesta és una altra història. Tornem a les Vivències, que inclou material gràfic d'un cert interès –imatges dels aplecs d'abans de l'incendi del 1972; la inauguració, el 1962, de la carretera que enllaça el santuari amb la general; la consagració de l'altar del nou santuari projectat per Ricard Bofill, el 8 de setembre del 1976– i que, sobretot, incorpora dues raríssimes joietes: la primera és la crida del síndic Josep Gresa perquè els andorrans del moment –i especialment, les andorranes– fessin donatius per sufragar la corona de la Mare de Déu (vegeu l'acompanyament d'aquí baix).

L'altra és precisament la crònica de la diada de la coronació publicada el 15 de setembre a La Veu de Catalunya. Una coronació que va ser presidida per l'arquebisbe de Tarragona, Vidal i Barraquer –ja saben, el cardenal que durant la guerra civil espanyola es va negar a ratificar la carta de l'episcopat espanyol que qualificava com a «croada» la sublevació franquista, i així li va anar: va morir a l'exili suís– i que va culminar després de l'ofici solemne de migdia. Cedim la paraula al cronista català: «El senyor cardenal pujà al cambril on es venera aquella sagrada imatge, i mentre el cor i el poble cantaven l'airós himne nacional, es coronà la sagrada imatge. Els cors dels presents bategaven empesos per la profunda emoció, i les notes imponents del Te Deum foren l'explosió d'entusiasme amb què finiren els actes solemnes, a més de la una de la tarda». Després hi va haver dinar, rosari, Salve Regina i concert a càrrec del cor Sant Pere de Terrassa –Cançó de nois, El rossinyol i La vinya. Una festassa.

Les Vivències, amb portada de la pintora catalana Conxita Boncompte, es completen amb unes notes històriques a càrrec de Benigne Marquès, amb atenció especial a Joan Mora, ermità de Meritxell traspassat el 1840 i que instituí un benefici a favor del santuari amb obligació «de enseñar la doctrina cristiana y de llegir y escriure als noys que si presenton». Una forma, diu mossèn Ramon, de lligar passat i present, amb AINA com a filla espiritual del santuari . De fet, aquest és un dels motius que han impulsat mossèn Ramon a publicar les Vivències: «Pateixo quan veig que la joventut d'avui i molts emigrants no tenen punts de referència ni sentiment de pertinença. Només coneixent les arrels del país s'estimaran Andorra. EI problema és que no els les han ensenyat. I Meritxell és sens dubte una part essencial d'aquestes arrels».

Per a més informació consulti l'edició en paper.