• «¿Com poden dir alguns imbècils que era franquista quan va ser el catalanista més important dels anys 40 i 50?»
• «Voto el partit que en cada moment em sembla idoni. I en aquella època, el PP d'Aznar era molt millor que el PSOE de González»

L'escriptor urgellenc, amb posat murri. Publica llibre i dissabte serà a Organyà Foto: EL PERIÒDIC

Dandi, seductor, provocador, histriònic, loquaç, pedant, brillant i sempre, sempre independent. Aquest és el Luis Racionero (la Seu d'Urgell, 1940) de Memorias de un liberal psicodélico, nova incursió autobiogràfica de l'autor de Cercamón i guanyador el 2000 del premi Carlemany amb L'últim càtar. No se'l perdin, perquè hi desfila un exèrcit de patums intel·lectuals de l'univers sencer –des de George Steiner fins a Arthur Koestler–, gurús de la psicodèlia –Albert Hoffman– i homenots com ara Pla i Dalí. Fins i tot dedica unes sucoses línies al nostre Esteve Albert. Una mina. Per cert, dissabte serà una de les estrelles de la Fira del Llibre Pirinenc a Organyà. Per sucar-hi pa.

–Comencem pel títol: liberal té avui certes connotacions negatives...

–Qui digui això és un ignorant i un imbècil, perquè és absolutament el contrari. El que potser sí que tingui connotacions negatives és avui el socialisme. O el comunisme. Això, per començar. ¿Què més?

–Anava a continuar per psicodèlic, que per als nascuts als 70 (i després) evoca una altra vegada les batalletes de maig del 68, etc, etc.

–Psicodèlic vol dir que expandeix la ment. Unes substàncies que et fan veure més enllà del que tens davant, ¿eh?

–Donc ja que en parlem: per moment sembla que el llibre anima obertament a consumir LSD.

–El que jo dic és que si es fa bé pot resultar molt útil. ¿Que és il·legal? Caldria demanar-los el perquè als qui ho van decidir, perquè estan absolutament confosos. Que consti que estic absolutament dintre de la llei, però a mi no em negaran que consumir LSD és una experiència reveladora... sempre que es prengui com s'ha de prendre.

–Per als pobres llecs en psicodèlia, ¿en què consisteix aquesta experiència reveladora que proporciona l'LSD?

–¿Que no ha llegit el llibre? Com comprendrà això no t'ho puc explicar en mig minut. Prou que ho intento explicar al llibre, i la conclusió és que és inexplicable. Així que no li donem més voltes.

–Passem a l'índex onomàstic, que és oceànic. Triïn tres noms, entre els centenars que cita al llibre.

–Pla, Montesinos i Areilza.

–¿Què hi fa al purgatori de les essències catalanes, Pla, 30 anys després de la seva mort?

–Un altre disbarat. Pla no pot estar a cap purgatori perquè és genial. Els que l'hi posen són uns imbècils que ho confonen tot i que diuen que Pla va ser franquista quan Pla va ser el catalanista més important dels anys 40 i 50. I qui no entengui això és que és tonto. Que llegeixin el llibre i potser se n'adonaran.

–Un dels molts citats a les Memorias és Heribert Barrera, recentment traspassat. El mig salva...

–No em va semblar gaire intel·ligent, la veritat. Això sí, una bona persona.

–Res a veure amb Tàpies i Gimferrer, que estripa sense contemplacions.

–Els he retrata a través de les seves obres. I prou.

–Doncs hi ha qui el postula com el nobelable català per excel·lència.

–Deuen ser els mateixos imbècils que posen Pla al purgatori. Però miri, a partir d'una certa edat et pots permetre el luxe de dir obertament el que pensa, i a més t'és igual el que diuen de tu.

–¿Encara que li retreguin el seu idil·li amb el PP d'Aznar?

–És que jo no m'he de justificar absolutament de res. En un país democràtic voto el partit que en cada moment em sembla el més idoni. I en aquell moment era molt millor el PP d'Aznar que no el PSOE de González. Els que s'haurien de justificar són els tontos que van votar socialista.

–¿El PSOE de González era millor o pitjor que el PSOE de Zapatero?

–Pitjor, perquè era molt més corrupte. Però molt més. González va tenir la sort que la situació econòmica no era tan dolenta com ara. Zapatero ha comès errors greus, sí; però és que els altres feien coses fora de la llei.

–Una de les sorpreses del llibre és el seu flirteig amb ERC, partit pel qual va concórrer a les eleccions del 1982.

–No, no, perdoni: jo no hi vaig flirtejar. Em van venir a buscar i em van demanar sisplau que em presentés per Girona. Ho vaig fer perquè eren els inicis de la democràcia espanyola, i en aquell moment podia estar d'acord amb els postul·lats d'ERC. Ara no, perquè no sóc separatista. De moment.

–Per cert, de Barrera diu que a l'època no era separatista. ¡Qui ho diria, veient com se l'ha exalçat com a pare de la pàtria!

–Diran el que vulguin, però jo he compartit mitings amb ell, i li he sentit dir moltes vegades que ERC estava per la llibertat i pel progrés. Mai li vaig sentir dir que volgués la independència. Mai. Si més no, davant meu.

–Una altra de les sorpreses de les Memorias és descobrir les reticències que els comunistes dels anys 70, començant per Vázquez Montalbán, van tenir sempre respecte a l'ecologisme.

–És que els primers ecologistes que hi va haver a Catalunya érem la gent d'Ajoblanco, els hippies, els moviments contraculturals. Va ser després que els comunistes se'n van apropiar, perquè com que no tenen contingut... Haurien d'explicar que als 70 deien que l'ecologisme era una maniobra petitburgesa i el despatxaven titllant-lo de «desviacionisme ideològic».

–Canviem de terç: en un moment del llibre afirma que l'astrologia, el tarot i l'i Chin «funcionen». Sobta, i encara més que ho digui vostè...

–És que he llegit més que la majoria, i si resulta que llegeixes un assaig de jung que es diu Sincronicidad, s'entén això que vol dir. Però s'ha de llegir. No n'hi ha prou amb les assignatures de la carrera.

–¿I no tem que el relacionin amb la rècula d'infectes programes d'astrologia que colonitzen la graella televisiva de matinada?

–L'únic que dic és que aquestes coses funcionen, i que el paradigma mecanicista cartesià no les pot explicar per definició. Ara, que els cartesians racionalistes no sàpiguen explicar per què això funciona, no vol dir que no funcioni, sinó que no saben explicar-ho des del seu paradigma. I si la gent sap el que vol dir paradigma, m'entendrà.

–¿Es defineix com a hippy?

–Sí, sí.

–Un hippy dandy i amb corbata...

–Sí, és clar.

–Doncs no té mèrit, perquè si, com vostè sosté, les grans aportacions del moviment hippy són la llibertat sexual, el feminisme, els drets de les minories i, en fi, l'hedonisme, avui tots ho som, hippies.

–Sí. I gràcies a Déu. Si no, això seria invivible. El que passa és que molts no ho saben. Per això escric i recordo els orígens de tot plegat.

–Esteve Albert es un dels personatges que ensenyen la poteta al llibre. Li he de dir que avui és un home pràcticament oblidat.

–Aquestes coses passen en un país on Tàpies és un geni i Gimferrer pot ser premi Nobel. En fi, que va ser un home extraordinari, l'últim Quixot, que ho sabia tot de l'edat mitjana, i que em va inspirar enormement per escriure el Cercamón.

–La contracultura d'avui, ¿és el moviment del 15-M?

–Seria el que més s'hi assembla, sí.

–Així que, ni que fos moralment, vostè va ser un dels acampats a la plaça del Sol.

–Sí, sí. Totalment.

–Per acabar, la més delicada: ¿ha fet les paus, amb Juan Luis Panero?

–Les vam fer aleshores, perquè com que és un senyor em va tornar els llibres que li havia deixat. Després del tiroteig, això sí. I per mi això va ser un senyal de pau i que és tot un senyor.

–No ens enganyi: vostè no volia els llibres; el que volia era recuperar la dona que li acabava de robar.

–No, no. Això és impossible. Les dones fan sempre el que volen. El que volia és que marxés de Sant Martí d'Empúries. Res més.

–Sánchez Dragó no ho explica precisament així, en un article recent a El Mundo.

–Miri, quan tu vols una dona i ella no ho vol, no hi ha res a fer. Ja pots dir Missa. El que volia és que marxessin de Sant Martí. Imagini el que pot ser que en un poble tan petit aparegui un paio i comenci a passejar-s'hi amb la teva dona. ¡No! Els vaig dir que marxessin a Torroella, que és on havien d'estar. Només volia això, jo.

–Perdoni, però no ho puc evitar: l'episodi de la bruixa que explica Sánchez Dragó és absolutament estrambòtic. ¡Ni amb LSD!

–Hi pot haver alguna cosa de certa, perquè quan estàs enamorat fas bestieses. Fins i tot pots consultar una bruixa. Però exagera.

Per a més informació consulti l'edició en paper.