• Els experts concreten cinc fases de construcció a l'església
• Patrimoni decideix enregistrar les actuacions arqueològiques

La presentació a l'església canillenca, amb les restes del jaciment. Foto: ANA / MARTA TORT

Els arqueòlegs de Patrimoni Cultural van destacar, ahir, que els resultats definitius del jaciment podran permetre datar l'antiguitat del poble de Canillo i fer la seqüència evolutiva, ja que la documentació escrita de què es disposa de l'època medieval d'aquesta població és gairebé nul.la. Els responsables i tècnics de la Unitat de Recerca del Departament de Patrimoni Cultural d'An- dorra van fer aquestes afirmacions en el marc de la presentació pública dels primers resultats sobre les troballes arqueològiques de l'església de Sant Serni de Canillo. De la mà de Miquel Àngel Gil i Abel Fortó, els assistents es van poder endinsar en les activitats realitzades al temple. A més, els nous estudis ajuden a definir cinc fases no cronològiques sinó pertanyents a les diverses remodelacions. La primera de totes fa referència a quan la zona de sant Serni sols era un cementiri i un petit camí. Llavors --entre els segles VIII i XIII-- es va construir una primera església que tenia una particularitat: un pòrtic. En la tercera fase de reestructuració, aquest espai es va utilitzar com a mausoleu. Aquesta construcció és única a Andorra i molt poc freqüent fora del Principat, una zona d'enter- rament restringida a persones de gran rellevància sociopolítica i econòmica de Canillo, que fins i tot podria tractar-se de la família que va permetre la construcció de l'església. Entre els segles.XIII i XVI, aquest espai es va omplir de terra, i se'n va perdre la pista de tal manera que va acabar oblidat. A més, els habitants de l'època habiliten com a cementiri l'oest del terreny. Aquesta estructura s'amplia i, fins i tot, s'hi constitueix una capella amb enter- raments a l'interior. Finalment, el 1768 es construeix la nova església, que va acollir les excavacions des del novembre de l'any passat fins al març d'aquest any. A més, el públic que es va aplegar al temple va poder gaudir d'un petit documental de 12 minuts realitzat durant les excavacions. Segons va informar Fortó, les filmacions passaran a formar part del dia a dia de les intervencions al Principat. Tot i que aquestes cintes encara no s'hagin d'editar expressament per a la difusió i tampoc disposin d'una veu en off que relati els esdeveniments, els responsables no descarten fer-hi un rentat de cara per convertir-les en curtmetratges documentals. Aquests enregistraments volen donar a conèixer com es treballa i deixar un testimoni per les generacions futures.

Per a més informació consulti l'edició en paper.