• El filòsof considera que el culpable de la crisi no és el sistema econòmic, sinó el polític

Innerarity durant la conferència, acompanyat del moderador Ignacio Ramonet, ahir Foto: ÀLEX LARA

El filòsof Daniel Innerarity va obrir ahir la segona jornada de la 28a Universitat d'Estiu d'Andorra. Ho va fer presentant la relació entre la política i l'economia en el món actual. Segons el director de l'Institut de Governança Democràtica de Sant Sebastia l'economia ha estat aïllada de la política per la seva vessant «complexa», i ara cal que la política retorni com a activitat fonamental. Per aquest motiu, va manifestar que és imprescindible desenvolupar la capacitat d'anticipació ja que actualment «la política està reduïda a la gestió de problemes immediats».

Innerarity considera la situació actual és en part culpa de la separació entre l'economia i la política. Pel filòsof, tal i com va plantejar als assistents a la ponència, el pensament que l'economia és una ciència exacta s'ha de deixar de banda i s'ha de passar a entendre-la com a una ciència amb inexactituds i limitacions.

El filòsof va assenyalar que el fet que s'hagi entès l'economia com un àmbit complicat ha dut a apartar-la de la política, és a dir, de l'opinió pública. I aquesta situació ha fet que no es gestioni amb realisme i que ara calgui l'actuació política per arreglar-ho. És per això que creu que el final del món de l'exactitud haurà de coincidir amb «el retorn de la política com a activitat fonamental».

Amb tot, però, segons Innerarity el mercat econòmic no és el culpable de la situació, sinó més aviat el sistema polític, el qual «no ha pres les mesures oportunes i ha estat menys intel·ligent que el mercat, prenent decisions amb efectes catastròfics».

La solució passa inevitablement perquè la política sigui «més intel·ligent que els problemes que ha de solucionar», i per a això cal que desenvolupi la capacitat d'anticipació que actualment no té. El ponent va assegurar que ara el sistema polític gestiona problemes immediats, quotidians o del passat i no reflexiona sobre el futur menys proper, i que per això passa a dependre d'altres sistemes, va informar l'ANA.

L'auge dels governs populistes / La segona conferència de la jornada va anar a càrrec de Jean Pierre Maulny, que va substituir a darrera hora a Pascal Boniface. El director de l'Institut de Relacions Internacionals i Estratègiques de París no va poder oferir la ponència prevista degut a problemes personals.

Sota el títol Recomposició de l'ordre estratègic mundial, Maulny va parlar de les ruptures que provocarà la crisi econòmica, i va advertir que «si no es deté tindrà conseqüències socials importants».

Aquesta situació podria portar a governs populistes al poder, els quals conduirien a una crisi internacional.

Tot i que no va voler assenyalar el punt concret cap a on cal tirar per evitar aquesta situació, sí que va assegurar que la crisi és el fruit de la desregulació i l'especulació, i per això cal que els països es posin d'acord per fer una regulació del capital i posar fi a aquesta crisi estructural.

Per a més informació consulti l'edició en paper.