• El periodista mallorquí Sebastià Bennasar inclou mitja dotzena de casos andorrans entre els 501 crims que has de conèixer abans de morir'
• El volum passa revista a mig miler d'homicidis comesos als territoris de parla catalana

Un dels dos detinguts per l'assassinat de Nuno Ribeiro, l'abril del 2000, i trasllat d'una de les víctimes del tiroteig de l'hotel Roc de Caldes, el febrer del 2006. Foto: el periòdic

Se'ns perdonarà la poca delicadesa d'autocitar-nos, però feia dies que ho veníem dient: la crònica negra d'aquest país encara no s'ha escrit. És una feina potser poc grata per a estòmacs sensibles, però convindria anar-s'hi posant perquè, si no ho fem nosaltres, ens ho faran des de fora. Amb molt, poc o cap coneixement de causa. I la prova ja la tenim aquí: el periodista mallorquí Sebastià Bennasar (Palma, 1976) ha inclòs una dotzena de casos amb denominació d'origen pirinenca –sis d'andorrans, quatre d'urgellencs i dos més de cerdans, que aquí tothom rep– entre els 501 crims que has de conèixer abans de morir (Ara Llibres), una mena de Qui és Qui de la criminalitat nostrada que recull mig miler de casos documentats –atenció– als territoris de parla catalana exactament entre el 415 –l'any que el rei got Ataülf, que feia la viu viu a Barcelona, va tastar el gust de l'espasa– i el 2010, l'any que la Garrotxa es va agermanar amb Puerto Hurraco gràcies a l'assassí de la Caritat i al xèrif d'Olot.

Hi ha una mica de tot: atracaments i també segrestos, petites i grans estafes, corrupcions i corrupteles, bandolerisme, pistolerisme, enverinaments, esquarteraments, terrorisme d'esquerres i de dretes, fugides espectaculars –no es perdin la protagonitzada el 1993 per Martí Cots, el Rambo de Cerdanya, cas cèlebre que és, per cert, un dels preferits de l'autor– i sobretot, sobretot, assassinats. Molts assassinats. El denominador comú d'aquests 501 crims és –ja s'ha dit– la catalanitat, i les conclusions, ben poc tranquilitzadores: «Si una cosa hem après envoltats de criminals és que la vida humana és molt vulnerable, sovint no val res, i que la mort és present a casa nostra molt més del que voldríem». Aquí, però, no hi cap el fet diferencial: pel que fa a crims, criminals i criminalitat, «som un país bastant normal», diu Bennasar.

Com a país català que és, Andorra s'endú la seva quota de sang. Sis casos, exactament, que haurien de constituir l'esbós de la crònica negra local que –dèiem al començament– reclama ser escrita amb urgència. Vagi per endavant que aquí predominen els crims de sang i fetge. L'autor els ordena cronòlogicament, i el primer de la llista data del 1969 i és un crim passional –segons la terminologia de l'època– que avui potser encaixaria millor en el concepte de violència domèstica, tot i que aquesta vegada la víctima va ser ell, i no ella: l'octubre d'aquell any, una noia granadina que havia treballat com a cambrera en un hotel de la capital va clavar un ganivet de fulla ampla que havia agafat a la cuina al cor del fill dels propietaris, que en aquell moment dormia a l'habitació. «El noi va intentar treure's el ganivet però caigué a terra sense forces. Ella, tota ensangonada, va anar al menjador, va obrir el finestral i s'hi va llançar», conclou Bennasar. ¿Mòbil? La por de l'homicida que el xicot l'abandonés.

Homofòbia, màfia i narcotràfic

El segon cas andorrà és l'infame assassinat de Nuno Miguel Ribeiro, l'abril del 2000 al carreró que al'època hi havia rere la cava Benito d'Escaldes. Un crim que va sacsejar aquest racó de món pel sàdic acarnissament dels autors –«Nuno va morir per les puntades de peu que li van donar a la cara i al cap»– i pel tuf homòfob del cas. Els assassins van ser detinguts immediatament. Si la mort de Nuno ens va descobrir de forma brutal l'existència d'una criminalitat inèdita fins aleshores al país, el tiroteig de l'hotel Roc de Caldes, el febrer del 2006 a Escaldes i saldat amb dues víctimes mortals i el subsegüent suïcidi de l'assassí –el ciutadà xinès Xu Huainan– va suposar el retorn al Principat de la criminalitat internacional. Una criminalitat que s'hi havia estrenat el febrer del 2004 amb la mort a ganivetades d'un turista rus al seu hotel de Soldeu, en un cas de regust mafiós –es va arribar a detenir fins i tot un israelià d'origen rus– però que s'ha fos en el temps com les llàgrimes en la pluja, i que no figura al llista de Bennasar. L'autor, per cert, especula que Xu va matar les seves víctimes «per una venjança de tema econòmic» i en destaca que l'homicida, abans de suïcidar-se, va destruir la targeta del mòbil.

L'últim cas de sang i fetge és probablement un dels més sinistres dels últims temps. De nou, violència domèstica; i de nou, la víctima mortal és ell. El lector ho recordarà de seguida: els fets van passar el 9 d'agost del 2010 en un pis de l'avinguda Fiter i Rossell d'Escaldes. La dona va apunyalar el marit, diu Bennasar, el va ocultar en un sac i es va delatar en demanar l'ajuda d'uns pintors per baixar el paquet al carrer: «Mentre ho feien es va esquinçar una de les bosses i en va sortir un raig de sang. Els pintors van avisar la Policia». Comparat amb els d'aquí dalt, els dos casos que completen la llista andorrana són jocs de nens: el primer porta el segell del terrorisme d'extrema dreta que va sacsejar l'Espanya de la Transició, i vincula un tal Miguel Gómez Benet, «exconseller Nacional del Movimiento» amb una finca de Sant Julià de Lòria –no diu quina– amb el contraban d'armes –200 pistoles belgues i 25 fusells metralladors txecs–que després van ser utilitzats per a l'atemptat contra la revista satírica El Papus.

Encara més light, vist amb aquesta perspectiva, és el blanqueig de diners procedents del narcotràfic destapat el novembre del 2010, amb una banda que tenia el centre d'operacions «en una sucursal bancària d'Escaldes», diu l'autor, i que estava integrada, entre d'altres, per un policia i dos banquers-. Per cert, els noms dels implicats no s'han fet públics perquè estan sota secret de sumari, diu Bennasar. Són els únics (presumptes) criminals anònims de la llista. Potser a la pròxima edició de 501 crims.

Per a més informació consulti l'edició en paper.