• Les patronals consideren que han de poder sortir fora a buscar treballadors qualificats sense restriccions

Els llocs de feina amb més demanda al Servei d'Ocupació, són també els que més s'ofereixen. Treballadors de serveis de restauració, artesans i els no qualificats encapçalen tots dos rànquings. L'equilibri, però, només existeix sobre el paper, i la realitat és que els empresaris no confien en el servei i ja són 648 els inscrits sense feina.

Aquest organisme de Govern no «rutlla», i això ho té clar fins i tot el propi Executiu. El ministre de Finances, Jordi Cinca, ja va dir en el context de la reducció de les places de la quota de treball que s'havien de buscar maneres per incentivar que els empresaris utilitzin el servei. El ministre d'Interior, Marc Vila, està treballant en un conjunt de propostes concretes que es presentaran durant la tardor i que busquen millorar-ne l'eficiència. Per elaborar les propostes, l'Executiu s'ha preguntat: «¿què és el que els hi fa falta als empresaris? ¿Per què no hi confien prou? ¿Per què és té una tendència significativa a anar a buscar la mà d'obra fora d'aquesta prestació?».

Sílvia Gabarre, la directora de CEA, va dir que fa uns vint dies van presentar a Govern un treball conjunt «que reuneix les demandes dels empresaris» i que el govern està analitzat. De moment, però, en línies generals els empresaris ja han avançat que el servei no funciona en primer lloc, per la divergència existent entre ells i el servei a l'hora de definir els perfils dels treballadors i, en segon lloc, pels processos de selecció inadequats.

Les mancances / Marc Aleix, president de la PIME, va dir que el Servei d'Ocupació no té la confiança dels empresaris perquè «han demostrat no conèixer la realitat empresarial del país», tant pel que fa als perfils professionals necessaris com per la mala informació. El Servei d'Ocupació «no dóna prèviament les dades que tot empresari vol saber d'un treballador; només li diuen que han trobat algú que s'adapta a la plaça, però sense cap informació sobre la seva experiència ni titulació». A més, els perfils que defineix el servei sovint disten molt del que necessita l'empresari. Com a exemple, Aleix va dir que hi havia molts negocis que necessitaven recepcionistes amb nivell de francès i que el servei els hi havia enviat a personal amb tan sols «nocions de la llengua». Segons Gabarre, els empresaris «busquem gent adaptada a les noves necessitats del turisme, com per exemple, gent que parli rus». Per la directora de CEA, des del servei d'ocupació «han d'escoltar les demandes dels empresaris», però també va afegir que «alhora els empresaris han de saber explicar exactament quin és el perfil de treballador que necessiten».

Per al president de la PIME, els inscrits en el servei no tenen les qualitats necessàries per als llocs de feina, i els empresaris no es poden permetre contractar-los i «baixar les seves prestacions, que ja no són gaire bones»; Aleix va argumentar que en època de crisi el que necessiten és el contrari: «personal cada vegada més qualificat per oferir millors serveis i atraure més clients».

Les quotes/ El Consell de Ministres va aprovar 102 autoritzacions de treball per als pròxims dos mesos, 65 de les quals per personal directiu i tècnic. Per la PIME és molt important poder sortir a buscar professionals fora que «s'adaptin i estiguin formats per a cada plaça concreta», i precisament per aquest motiu, no estan d'acord amb les quotes cada vegada més restrictives del Govern. «L'Estat no pot asfixiar les empreses. Si a mi em falta un perfil determinat, si el trobo a casa meva perfecte, és el que vull, però si no el trobo, he de poder anar-lo a buscar fora per donar un bon servei». Reduir cada vegada més les places «no és la manera de potenciar l'ús del Servei d'Ocupació i, a més a més, perjudica al turisme». Fins ara les converses amb els diferents executius «han estat un diàleg de sords».

La formació i l'adaptació dels perfils són possibles ponts per tal de superar «l'abisme que existeix entre la mentalitat de l'Administració i la de l'empresari» del qual parla Aleix.

Per a més informació consulti l'edició en paper.