• Els nens procedeixen de República Dominicana, Colòmbia i Andorra

El primer semestre de l'any s'han tancat a Andorra un total d'11 adopcions de menors. La responsable del servei d'adopcions, Ruth Mallol, va explicar ahir que en aquests primers sis mesos ja s'ha superat la xifra de nou menors que es van adoptar al 2010, però que cal tenir en compte que els tràmits que finalitzen ara són sol·licituds que es van fer ja fa més de tres anys, i que ara s'han pogut tancar. Tot i així, la xifra denota una situació a l'alça, ja que des que el 1992 es va realitzar la primera adopció al Principat, hi ha hagut un total de 82 menors en aquesta situació, i vint d'aquests, és a dir, el 24%, han estat adoptats en els darrers divuit mesos.

El servei d'adopcions d'Andorra depèn del Ministeri de Salut i Benestar, a diferència d'altres països on les gestions s'han de fer a través d'agències privades. Mallol va explicar que la seva tasca consisteix en buscar famílies per als nens que estan en adopció, ja que assegura que la prioritat és el benestar del menor.

Amb aquest objectiu, al llarg del primer semestre del 2011 s'han pogut tancar un total d'11 adopcions, de nens procedents de República Dominicana, Colòmbia o Andorra. Aquesta xifra és superior a la total del 2010, quan hi va haver nou casos tancats, però això no indica que ara hi hagi més famílies que vulguin adoptar que abans. Els tràmits perquè una adopció es faci efectiva poden trigar entre tres i quatre anys, és a dir, que enguany simplement s'han pogut tancar més casos.

Segons va manifestar Mallol, el procés des que la família es posa en contacte amb el servei d'adopcions per informar que està interessada en adoptar, fins que reben el nen i aquest té el passaport andorrà amb els cognoms dels nous pares, és llarg. Cal passar per un curs formatiu, el Ministeri ha de fer una valoració d'idoneïtat, i cal esperar a l'assignació del menor. A més, la majoria dels països requereixen una estada més o menys llarga abans d'endur-se el menor, i un cop aquí, encara es fa un seguiment de l'infant.

Actualment hi ha 25 expedients oberts al servei d'adopcions. Onze d'aquests es troben en seguiment de l'infant, vuit famílies estan a l'espera d'assignació, tres estan tramitant el procés de valoració d'idoneïtat i unes altres tres a l'espera d'iniciar el curs formatiu.

Tot i el llarg procés, Andorra té l'avantatge que l'Administració Pública es fa càrrec de gran part de la despesa, ja que s'encarrega de tots els tràmits i les famílies adoptants només han de pagar prop de 2.000 euros per taxes i per la traducció dels informes, a banda de la seva estada al país del menor.

PREFERÈNCIES EN LES DEMANDES / Pel que fa a les demandes que fan les famílies adoptants, el més comú és que vulguin acollir nens petits, normalment no més grans de dos anys, però això no sempre és possible. Tot i que els menors que han arribat a Andorra els darrers anys sí que són molt petits, actualment alguns dels països que tenen nens en adopció comencen a establir mesures per evitar que els més petits marxin i es quedin els més grans. Un exemple és el que ha fet Filipines, que com que els orfenats tenen molts nens més grans, només permetrà adoptar els majors de tres anys, informa l'ANA.

En aquest sentit Mallol va explicar que és normal que es faci així, perquè si els nens de tres o quatre anys no són adoptats perquè les famílies els agafen més petits, quan aquests creixin i tinguin set o vuit anys ja serà molt més difícil que algú els vulgui acollir.

Tot i així, aquest anys s'han realitzat les primeres quatre assignacions de nens de República Dominicana, i cap d'ells supera els divuit mesos d'edat. En aquest país demanen una estada de cinc mesos al país d'origen.H

Per a més informació consulti l'edició en paper.