Josep Vila considera que «no sóc un gran polític». «No tinc aspiracions a res», diu, i afegeix que «a mi el que m'agrada és treballar, fer feina». En bona mesura, ha passat el mandat a l'ombra de Rosa Ferrer, les relacions amb la qual analitza en l'entrevista.

–El meu primer mandat, i únic. Mai havia fet política directa.

–L'experiència és molt positiva. Per a mi ha estat un honor poder participar en aquesta corporació. Haver estat cònsol menor d'Andorra la Vella és un orgull, i per és un premi a la dedicació de tots aquests anys, que són 27 de fer política. Hem fet una bona feina. Vam entrar amb un pressupost de 50 milions i hi ha hagut una feina molt important de contenció de la despesa, i ara estem treballant amb un pressupost de 30 milions d'euros. En definitiva, hem fet una molt bona gestió.

–Com que la situació econòmica ja no era bona, tampoc portàvem grans projectes al programa. En teníem un de molt important que era l'habitatge de la gent gran. Això ho vam resoldre el primer any amb la compra de l'Hostal Calones. Vam rebre una proposta de compra i ho vam resoldre força ràpid. Aquest era el projecte més gran que dúiem al programa. A part d'això, s'ha fet molta feina. A la parròquia anteriorment s'havien fet moltes i grans inversions, però hi havia potser unes feines més del dia a dia que s'havien de fer. Hem arreglat les voravies, hem fet molts metres de voravies, i molts raconets que estaven bruts també els hem arreglat. Alguna parcel·la on la gent tirava deixalles i estava brut, doncs ho hem netejat, hem posat bancs i algun petit parc dels que es beneficien la canalla i la ciutadania de la parròquia.

–El tema és delicat. Portem molts anys fent política junts. El que ha fet, a mi no m'ha agradat, i portem dos anys batallant amb això, però ho respecto.

–Que decideixes marxar del partit, ets lliure de fer-ho, però ja que ho fas sigues valent i digues els motius pels que marxes, però no pot ser que a una pregunta deixis la porta oberta a mals entesos. ¿Com va la relació amb els companys de Comú? Com sempre. ¿Com sempre de bé o malament? I respon una altra cosa, i deixa obert a que potser sempre ens hem portat malament aquí. Portem tres anys i mig llargs ja, treballant bé, i amb declaracions de la Rosa Ferrer dient que el Comú era una pinya, que ens ho estàvem passant molt bé i que treballàvem molt a gust. Que la relació no és la mateixa és evident, des que ha marxat del PS hi ha una pèrdua de confiança evident d'un cantó i un altre. És lògic i normal, i el que procurem és respectar-nos i treballar. Com ella diu, la màquina del Comú d'Andorra la Vella és molt gran i feina n'hi ha. Estem a la recta final del mandat, hi ha molts projectes que cadascú els té molt avançats i el que hem de fer és intentar tancar-los abans d'acabar el mandat.

–Ve de quan ella decideix marxar, o d'uns dies abans del congrés.

–Bàsicament perquè no li vam votar la ponència. Però ja hi ha havia una tensió, que ve de fa més de dos anys. Uns dies abans del congrés vaig anar al seu despatx per parlar. Li vaig dir que la ponència, tal com la presentava no li podia votar. Estava molt bé, és una classe magistral de socialisme, però després les conclusions, n'hi ha dues que no tenen res a veure i jo no les podia votar. No la vaig enganyar. Ella se sent traïda, però jo no l'he traït. Recordo quan el PS fa quatre anys li va demanar que encapçalés la candidatura comunal. Ella va posar una condició al comitè local: triar-se els companys que fossin de la seva confiança per anar a la candidatura. El comitè local li vam concedir i es va fer la seva llista. Curiós que ningú d'aquesta llista marxem amb ella del PS. Només marxen amb ella els directors, que no oblidem que són càrrecs de confiança. És lògic i normal. Per tant això demostra que s'ha equivocat. És una cosa que s'ha de saber, perquè segons com sembla que aquí ha marxat tothom amb ella, i a Andorra la Vella són dos o tres persones les que ho han fet.

–Ara sembla ser que li hem de donar permís perquè es presenti. La meva opinió és que evidentment que s'ha de presentar. Faltaria més. Pot, i amb els moviments dels últims temps té la obligació de tornar-se a presentar.

–Pels passos fets, ara hi ha gent que no entendria que no es presentés.

–Com vulgui i amb qui vulgui. Jo no hi entraré. Però amb el PS no.

–Al PS sempre he dit que hi ha molta gent i molta gent vàlida, i no és qüestió d'una persona. Ho dic ara amb la Rosa Ferrer i ho vaig dir fa uns mesos de Jaume Bartumeu. Per tant el PS continuarà la seva vida, els socialdemòcrates estaran representats i faran la seva política com han fet fins ara al llarg dels anys. A partir d'aquí, al final el poble és el que decideix, i si creu que és millor una altra opció, és legítim.

–El que vam fer en l'últim comitè local és muntar una comissió de programa. Des de l'executiva del partit s'està treballant per fer el tronc comú, tal com marca una de les ponències aprovades al congrés. Aquests juliol i agost s'ha treballat en això i s'ha avançat molt en el programa. Encara no s'ha creat cap comissió de candidatures. El comitè executiu properament convocarà un comitè directiu i a partir d'allà sortirà una comissió de candidatures i allà es començarà a treballar.

–Tothom sap que sóc una persona de partit, ho he estat sempre. Per tant a l'últim comitè local vaig posar el meu càrrec a disposició del partit. Era el que em tocava fer i al comitè vaig dir que jo no era candidat a res. Portem quatre anys treballant amb un programa, ens vam presentar amb una llista de l'Alternativa, formada per gent del PS, RD (Renovació Democràtica) i independents, i jo no m'he mogut ni un mil·límetre, estic al mateix lloc. Potser és algú altre qui s'ha mogut. I estic a disposició del partit pel què cregui, si algú pensa que he de tornar a venir.

–Clar que tinc números, però no és oficial.

–És complicat. Uns mesos enrere m'ho podia haver plantejat. Jo ara pràcticament crec que la decisió l'han pres per mi. La meva obligació era posar el càrrec a disposició, perquè al final és el partit el qui decideix, el comitè local en aquest cas. Pel cantó personal, fa uns mesos em podia plantejar si hi tornava o no, valorar què perds amb les hores que dediques a la política i el que perds amb la família. I amb el fet que Ferrer deixa el PS, a mi quasi que m'obliga a si algú em convida a tornar-hi, fer-ho.