Ramonet durant l'entrevista, ahir Foto: ÀLEX LARA

Allò que recomanen els experts d'intentar que el currículum sigui el més sintètic possible no serveix per a Ramonet. Director d'un mitjà, editorialista d'altres, consultor de l'ONU, fundador de l'organització ATTAC, autor d'una vintena de llibres i Doctor Honoris Causa per dues Universitats, entre d'altres. No és d'estrany que hagi estat reconegut amb una dotzena de premis arreu del món. Ara li toca analitzar la globalitat que millor coneix dins el petit país andorrà.

–Veient la seva atapeïda activitat diària, ¿Ja pot amb tot?

–Si no treballes t'avorreixes. Si li donem a la paraula treball el sentit de tortura, com els llatins, llavors és insuportable. Però si li dones un valor de diversió, estimulant, no tens la sensació de treballar, sinó de fer el que t'agrada.

–¿Estem davant la pitjor crisi de la història de la humanitat?

–Diré que sí i que no. No, perquè estem en una època on no hi ha guerres. Per primera vegada des de l'època romana portem vàries dècades seguides sense guerres. A excepció de l'Orient Pròxim. Però en canvi li diré que sí, si parlem de la crisi econòmica o crisi tecnològica. Vivim el canvi més important a la comunicació des de la impremta de Gutenberg. Fins i tot superior perquè llavors la crisi només era escrita i amb internet és visual, d'imatge i de so. I des del punt de vista climàtic és la primera crisi mai viscuda. Finalment, si parlem d'energia nuclear, Fukushima és la pitjor catàstrofe de la història.

–¿Creu que el model actual dels mitjans de comunicació s'ha acabat?

–Estem canviant de cicle. Serà lent. No vol dir que el periodisme desaparegui, però el model industrial actual està patint i tanta proliferació de mitjans no podrà existir. Vivim el que anomeno canvi de l'ecosistema. Internet colpeja el món igual que el meteorit que va colpejar la terra i va fer desaparèixer els dinosaures. Va ser llavors quan els mamífers van desenvolupar-se. En el nou ecosistema desapareixeran els que estaven molt ben adaptats, i els que curiosament estaven pitjor adaptats però respiren millor l'atmosfera sobreviuran.

–¿El periodisme actual és millor que el de fa un segle?

–No és millor, però mai hi ha hagut una època tant excitant pel periodisme com l'actual. Fins ara estava tancat als joves però la situació actual crea oportunitats. És l'ocasió de prendre iniciatives per part de les generacions noves.

–Però, amb els actuals governs i bancs, ¿es pot sortir de la crisi?

–No. Cal fer un canvi, ruptures. Amb aquest sistema no ens en sortirem. El que aquests governs, siguin de dretes o d'esquerres, estan demostrant, és que en definitiva cal obeir als mercats. És una traïció a la democràcia perquè els mercats no els ha escollit ningú i en canvi els governs han estat escollits a partir d'un programa electoral votat per la gent. Actualment els mercats han dit: això s'ha acabat, cal acabar amb la sanitat pública i privatitzar-la, també privatitzar l'ensenyament, les carreteres, etc. La gent no ha votat això. I per aquest motiu els indignats reclamen «democràcia real ja». Avui en dia hi ha una crisi de la democràcia. Mentre seguim amb aquest sistema on els mercats manen i els governs obeeixen, hi haurà una insatisfacció popular molt important.

–¿I com es pot canviar tot això?

–Les coses no es poden preveure. Però, ¿qui anava a dir que el dictador Ben Ali anava a caure a Tunísia? No ho va preveure cap geopolític. O la Unió Soviètica. Va desaparèixer sense víctimes. I de la mateixa manera pot caure la Unió Europea, pot desaparèixer l'euro. No és que es desitgi però en aquest moment la ciutadania està molt descontenta. Tot pot passar. Les societats en general accepten moltes coses però arriba un moment en què per alguna misteriosa explicació diuen prou.

–Posi'm un exemple

–El que va passar a Anglaterra. Estava tot tranquil, preparaven els Jocs Olímpics. I de cop, explosió de violència terrible. Ningú ho imaginava.

–I tota aquesta macrocrisi, ¿com afecta a Andorra?

–El planeta s'ha fet molt petit. Però succeeix l'efecte papallona, que mou les ales al Pacífic, agita l'aire, que es va transformant fins que provoca tempestes i tempestes que provoquen inundacions. Les conseqüències de les accions allunyades arriben aquí. I Andorra a més viu a l'entorn de la Unió Europea. Si aquesta esternuda, Andorra es constipa. Si els senyors europeus no tenen possibilitats de consumir els comerços del país ho noten. Si hi ha una crisi econòmica la gent no ve als bancs a dipositar els estalvis. Hi ha conseqüències perquè l'entorn està molt pertorbat. Però per altra banda està preservada. Andorra no pertany de la mateixa manera a la UE i no es veu obligada a prendre les mateixes polítiques. La singularitat d'Andorra protegeix als seus ciutadans.

Per a més informació consulti l'edició en paper.