• Els pagesos afronten l'època amb més frenesí, en què han d'actuar amb rapidesa al tallar i penjar el tabac

A l'esquerra, un grup d'agricultors treballa en cadena per penjar el tabac. A la dreta, detall de dos empleats més en ple procés de lligar les plantes per assecar-les Foto: TONY LARA

La climatologia d'aquest estiu ha permès tenir una bona collita de tabac. Les tempestes acompanyades de calamarsa, prolífiques durant aquesta època de l'any, han malmès sovint les fulles de les plantes de tabac, però aquets any no ha estat així. Tot i que no es pot assegurar encara que la d'aquest any serà una collita excel·lent, sí que hi ha bones expectatives i els pagesos s'atreveixen a manifestar que «té bona pinta», si més no els de Sant Julià de Lòria. En parròquies més altes, les plantacions han patit alguna que altra pedregada, però potser no amb la intensitat d'altres anys.

Quan es viu de l'agricultura, un es passa l'any mirant el cel. En el cas concret del conreu de tabac, tampoc se n'escapen tot i que és una planta «prou resistent». «Estàs molt pendent del clima», va assegurar Fernando Pelegrina, pagès que té a càrrec diversos camps de tabac. En aquesta línia, va assegurar que «el més problemàtic són les tempestes amb pedra». Però avui dia, tots els agricultors tenen una assegurança per pal·liar els danys que pugui patir la collita.

Els pagesos afronten aquests darrers dies d'agost una de les èpoques amb més frenesí de l'any. Cal actuar amb rapidesa i el volum de feina és dels més elevats de l'any. És per aquestes dates que el tabac és madur i es procedeix a la seva collita. Es tallen les plantes i, després de deixar-les reposar una estona –una hora o dues– per tal que es panseixin una mica i així siguin més manipulables. Llavors s'ha de penjar per assecar les plantes. Cal anar de pressa. No es pot deixar massa estona al sol, perquè hi ha el risc que es cremin i es facin malbé. Per això és aquests dies quan es pot veure més gent treballant al camp. Els agricultors contracten personal de suport, però sobretot es recolzen en la família, que els donen un cop de mà a les estones lliures. Tot i que aquest ofici és «dur tot l'any», és ara quan van més atabalats, segons van explicar un grup de treballadors d'aquest sector a les ordres de Pelegrina a Aixirivall mentre coordinadament anaven penjant el tabac.

EL CICLE DEL TABAC / Hi ha feina tot l'any, i l'inici del cicle és al març. Els pagesos andorrans porten les llavors a especialistes en fer planter, i quan aquest té la mida adequada, que és dos mesos després, es planta a les parcel·les. Pelegrina va explicar que tradicionalment era el propi pagès qui preparava el planter, però va arribar un moment en què es va decidir deixar aquesta feina a especialistes només en això.

Mentre les llavors germinen, els agricultors van preparant el terreny per començar a plantar al maig. Avui en dia, en bona part dels camps, la sembra està mecanitzada, tot i que el pagès ha de repassar planta per planta per assegurar-se que la mata està ben plantada. Abans d'iniciar aquest procés, les plantes són sulfatades per reduir les possibilitats que els paràsits les malmetin o les matin.

Un cop feta la plantació, cal esperar que les plantes madurin. Això és al cap de 90 dies. Però el pagès no pot passar-se els tres mesos de braços creuats. El tabac és una planta que necessita molta aigua, segons van explicar els treballadors a Aixirivall, i cal regar-la durant dues o tres hores un cop a la setmana. En aquest quart de Sant Julià de Lòria es van establir unes quotes de reg. Per sorteig, ja fa uns quants anys, es van repartir les hores de reg entre les finques. A un pagès li toca dilluns de 9 a 11 del matí, per posar un exemple, a la següent parcel·la potser li correspon fre-ho l'endemà de 3 a 5 de la tarda, i l'agricultor de més enllà tindrà permís el divendres de 8 a 10 del vespre. Malgrat que l'horari «òptim» per regar és al vespre, per evitar l'aparició de fongs a les plantes, entre d'altres, els pagesos del quart d'Aixirivall accepten les quotes de reg que se'ls van atribuir en aquell sorteig. A més de donar aigua a les plantes, també s'han d'escapçar i ruixar amb un líquid que impedeix que els brots de la mata ofeguin la pròpia planta.

Fet tot això, i passats aquests 90 dies, cal actuar de pressa i tallar les plantes –alguns encara ho fan amb la falç, d'altres utilitzen tisores de podar, i els més agosarats desbrossadores– i penjar-les per assecar-les. És una de les feines més laborioses i meticuloses de tot el cicle del tabac com ja s'ha explicat, igual que a l'etapa posterior. Després de tres mesos vetllant perquè les condicions d'humitat no siguin extremes i les plantes es puguin podrir, al desembre és quan es comença a fer el triatge del tabac. Aquest procés s'inicia al desembre coincidint, normalment, amb unes condicions d'humitat ambient adequades per manipular les fulles. Si l'ambient fos massa sec, els agricultors de tabac es serveixen del vapor d'aigua per humitejar-les i així treballar-les sense que s'esmicolin. El propi pagès ja va separant el tabac en funció dels forats que pugui tenir la fulla, el color i la qualitat.

Durant altres tres mesos es va fent la classificació i preparant el tabac per a la venda, però és el classificador qui acaba atorgant la categoria dels diferents tabacs: de primera, segona, tercera, del 10%, 40% o 70%, pedregat, gelat o groc. És aquest professional qui «premia» la bona feina realitzada pel pagès i els seus, segons va exposar Pelegrina. El tabac que té bon color i major qualitat serveixen per fer picadura, i també les millors fulles, les que no tenen cap forat, s'utilitzen de «capa» per als cigars.

I torna a ser el març, i comença de nou el cicle.

Per a més informació consulti l'edició en paper.