• Camp diu haver fet càlculs per provar una reducció però que no garantien el creixement de la cabana

Un grup d'isards observat pels banders anys enrera Foto: EL PERIÒDIC

Vist el recompte d'isards i vistos els informes dels tècnics, el Govern va acordar la suspensió de la setmana de la caça de l'isard per segon any consecutiu. «No és una decisió fàcil de prendre», va reconèixer el ministre encarregat de Medi Ambient, Francesc Camp, que va exposar diversos arguments per justificar que s'hagi optat per demanar «paciència» als caçadors un any més.

El primer dels arguments esgrimits per Camp es basa en el fet que el nombre d'isards és inferior a la mitjana de l'històric dels últims sis anys, que es situa als 421 animals. Els banders n'han comptabilitzat 411 aquest estiu –sense sumar-hi els del vedat d'Enclar, que s'exclouen a l'hora de fer el pla de caça. En aquest mateix punt, el ministre va reconèixer que la xifra és «lleugerament superior» a la de l'any passat –quan se'n van observar 382, xifra que va dur a suspendre la caça de l'isard–, però encara és inferior que la registrada el 2007 (432), que és l'any en què s'ha autoritzat la setmana de l'isard amb el nombre més baix d'animals comptabilitzats. A més, Camp interpreta el recompte d'aquest 2011 com una «recuperació, però molt minsa».

Però aquest no és l'únic motiu que ha dut el Govern a optar per la «prudència». També s'ha fixat en el percentatge de cabrits. Els recomptes van posar damunt la taula que, malgrat que al vedat de Sorteny els cabrits eren de fins el 29% de la població, en el total del terreny aquest percentatge és només del 16,5%. Segons va explicar el ministre encarregat de Medi Ambient, per assegurar una població estable caldria que aquesta xifra arribés al 20% de la cabana.

La darrera dada que ha portat a desestimar la caça de l'isard, prevista per la setmana de l'11 al 18 de setembre, és la distribució dels animals pel territori. Sense tenir en compte els vedats de caça, els isards es van observar majoritàriament a les zones frontereres i en grups reduïts, demostrant «la fragilitat» de la cabana, segons va comentar Camp. En aquest sentit, va assegurar que només s'havia localitzat una cabrada prou nombrosa, de 26 isards, però que s'havia fet també prop de la frontera. Les dades també revelen que la densitat (el nombre d'isards en 100 hectàrees) és «encara baixa», de 0,7. Camp va argumentar que els tècnics de Patrimoni Natural consideren que «l'ideal» seria que aquesta arribés al 5.

A més, s'ha de tenir en compte que el pestivirus –responsable de l'alta mortalitat registrada l'any passat– ha continuat afectant la cabana, encara que de manera residual. S'han trobat cinc animals amb símptomes. En un dels casos s'ha confirmat al laboratori que es tractava de pestivirus, i en d'altres tres s'està a l'espera de les analítiques. Un darrer cas no és analitzable per l'avançat estat de descomposició en que es va trobar el cos de l'animal, segons va manifestar ahir el ministre responsable de Patrimoni Natural.

Per tot plegat, el Govern ha trobat «prudent no caçar aquest any», veient «clar el risc» que la cabana no es refaci. En aquest sentit, Camp va valorar que amb la suspensió és «probable» que de cara els propers anys es pugui autoritzar la caça. De fet, l'objectiu de la suspensió no és altre que contribuir a la recuperació de la cabana i que es pugui caçar en temporades vinents. El ministre va afirmar que abans d'apostar per la suspensió total, s'havien fet càlculs reduint l'índex de captura –de normal establert del 20%–, però «no es garantia el creixement» de la cabana.

ELS CAÇADORS / Segons va manifestar el ministre, els representants dels caçadors dins la comissió de seguiment de la caça no van pronunciar «cap comentari» i «van acatar la decisió». Aquest rotatiu va intentar sense èxit contactar amb la Federació de Caça i Pesca per conèixer de primera mà les seves opinions al respecte de la decisió del Govern. L'Executiu també va informar que s'havien sol·licitat fins a 445 llicències, xifra un 19,5% inferior al nombre de caçadors que es van inscriure el 2009, darrer any en què la caça de l'isard es va autoritzar. Segons Camp, tant aquesta dada com el fet que alguns caçadors també s'haguessin pronunciat a favor de la suspensió per mirar de garantir la caça dels propers anys, van contribuir a la presa de la decisió final.

D'altra banda, Camp va expressar la voluntat del Govern de millorar el sistema per definir els plans de caça, però sempre i quan es faci amb el consens necessari amb caçadors i entitats protectores d'animals.

Per a més informació consulti l'edició en paper.