• Dani Garcia venç l'àrab Humaid Alderei i es converteix en el primer andorrà que passa ronda en un Mundial

Dani Garcia, amb el quimono i preparat per lluitar en els Jocs dels Petits Estats de Xipre, al juny del 2009 Foto: TONY LARA

Dani Garcia va fer història ahir a París en convertir-se en el primer andorrà de la història del judo que supera una eliminatòria al tatami en uns Campionats del Món. El lluitador andorrà havia passat la primera ronda per sorteig i en la segona es va enfrontar al lluitador dels Emirats Àrabs Units Humaid Alderei, al qual va guanyar per ippon en poc menys d'un minut.

Garcia va eludir la primera ronda per bye en un quadre de competició format per 81 competidors. En la segona l'esperava l'arab Alderei, el qual s'havia desfet de Ruslan Dzhanybekuulu, del Kazakhstan. Va ser un combat ràpid en el qual l'andorrà va dur la iniciativa en tot moment. Van ser tan sols 57 segons de combat. Al primer atac els jutges van aturar el combat i a la segona Garcia va caçar amb els peus en forma de tisores el coll de l'adversari, el va tirar a terra i el va fer impactar l'esquena amb el tatami. Era un ippon que li donava el triomf.

En el segon combat la consigna va ser la mateixa davant MAILASHEV, Nauryzbek Mailashev, del Kazakhstan: atacar. I durant un temps li va anar bé l'estratègia perquè es va situar per davant en el lluminós per sanció al rival que després els propis jutges es van encarregar de neutralitzar assenyalant-li una altra a ell. I a 2min 21s per al final Mailashev, sotscampió del Món júnior, el va pillar «per sorpresa» i li va fer un ippon que el va deixar fora de la competició.

Es replanteja la retirada / Garcia ha rebut un premi alentador que potser li arriba massa tard. Ambiciós com sempre va admetre que «esperava més». De fet guanyant el segon combat s'hauria classificat per al quadre final, als vuitens de final. «Podia haver lluitat pel diploma per això tinc un regust agredolç».

Però són dos motius més els que realment li fan gaudir a mitges d'aquest resultat. Un d'ells és el seu genoll, que de nou està malmès. «No puc ni córrer. No el tinc trencat però sí enlaire. El problema és que m'han fet dos lligaments creuats nous i no donen garanties si passés una tercera vegada per quiròfan».

L'altre motiu és que el Govern va dir la setmana passada a la Federació de Judo que no atorgaria una beca d'Alt Rendiment Andorrà a Garcia. «Estic molt decebut amb això. Em vaig enfadar molt quan m'ho van dir. Si vols fer Mundials o Europeus has de viure exclusivament del judo i sense una beca no puc», va assenyalar.

Tot això el va dur a la conclusió de que era el moment de plegar. «Fa una setmana que tenia decidit que deixava l'alta competició», va sincerar-se. «Però ara mateix no vull tancar cap porta», va afegir. Perquè el resultat d'ahir pot ajudar que que el Departament d'Esports de l'Executiu reconsideri la seva decisió tenint en compte que les beques es concedeixen basant-se en resultats –aquest ho és i bo–, com ja va passar fa tres anys amb el tennista Hèctor Hormigo.

UNA CARRERA PLENA DE LESIONS / El que té clar Garcia és que després de dues operacions ara mateix té clar que: «Primer va la meva salut i després el tema de la beca de Govern». Això és el que el pot fer rectificar i continuar vivint del judo. El seu amic, ex company de selecció i ara tècnic, Toni Besolí, el va felicitar via facebook amb un «Oleeeeee!!!!! Moltes felicitats! Veus com al final val la pena? Al final els que ho mereixen sempre acaben guanyant. Me n'alegro molt per tu!» que resumeix a la perfecció la carrera de Garcia fins ara: càstic amb les lesions i resultats discrets en els moments importants malgrat que era una de les promeses més fermes del judo en els darrers anys.

Amb 27 anys, tot just quan havia decidit tirar la tovallola, li ha arribat el resultat bo que tant anhelava el judo del país. Ell, però, veu aquest triomf com un mirall per a les noves generacions i no pas com una motivació personal: «Aquesta és una porta que s'obre per als joves. És un primer pas per pensar que Andorra ja no és tan petita». Perquè ell vol anar a Londres, però no amb wild card. «Prefereixo que li donin a Sallés, jo ja vaig tenir aquest premi», va dir.

Per a més informació consulti l'edició en paper.