• Descartada més obra pública, l'Acoda reclama al Govern una campanya de publicitat sobre les ajudes actuals

Un treballador de la construcció realitza una obra durant el vespre Foto: TONY LARA

El gruix més important dels treballadors del sector de la construcció van reincorporar-se ahir a la feina, després d'una setmanes de vacances. Les perspectives per aquest darrer quadrimestre de l'any, però, són desfavorables i comporten que força d'aquests empleats vegin amb molta incertesa els propers mesos. Les xifres ho demostren. Víctor Filloy, el gerent de l'Associació de Contractistes d'Obra (Acoda), va informar ahir que des de principis d'any la construcció ha perdut vora 400 llocs de treball.

Aquesta xifra, malgrat ja ser negativa, es veurà incrementada els propers mesos amb tota seguretat, va lamentar Filloy: «A finals d'any segur que hi haurà una nova tongada de baixes». I amb l'agreujant que en l'actualitat les persones del sector que es queden sense feina ja no són majoritàriament persones que han vingut a Andorra únicament per treballar a aquestes obres. Ara «aquests empleats es quedaran aquí, alguns porten més de 20 anys al país», va assegurar Filloy. Són residents, per tant, que podran optar a les ajudes per desocupació que facilita el Govern, amb la conseqüent despesa econòmica per a les arques públiques que això suposa, va recordar el gerent.

Malgrat aquest aspecte que ha de tenir en compte l'Administració central, l'Acoda dóna per pràcticament descartada la reactivació econòmica del sector mitjançant l'obra pública, després que el propi cap de Govern, Toni Martí, reconegués a principis d'aquest mes que no destinarien pressupost a la continuació del vial de Sant Julià i a les escoles de Canillo durant l'any que ve.

Més màrqueting sobre les ajudes / Els contractistes se centren ara en reclamar un pas ferm i directe del Govern a l'hora de donar publicitat a les ajudes a la rehabilitació d'habitatges, en vigor des del març de l'any passat. «No serveix fer un tríptic per a quatre o cinc professionals», va lamentar Filloy, que reclama una campanya seriosa de màrqueting, i va posar l'exemple de la Barcelona posa't guapa, impulsada per l'Ajuntament de la capital catalana a principis dels 80. Igual que les ajudes andorranes, aquestes se centren en les facilitats (subvencions o préstecs tous) per rehabilitar les façanes dels edificis. En el cas andorrà se suma també l'ajuda per millorar l'acústica d'aquests o adaptar-los per a persones discapacitades. L'èxit de la campanya barcelonina es demostra en el fet que arran d'aquesta s'han creat més de 800 empreses especialitzades en rehabilitació.

Des de l'entrada en vigor d'aquestes ajudes a Andorra, el ministeri d'Habitatge només ha rebut una quinzena de demandes. Una causa és la mala promoció, considera l'Acoda, però també les dificultats de sol·licitud que presenten. En aquest sentit sí que han aconseguit que el Govern mogui fitxa, ja que després de reunir-se amb els constructors s'ha acordat modificar el Reglament per fer més fàcils els requisits d'accés.

El sector confia que canvis com aquest permetin almenys no davallar amb tanta intensitat. La manca d'obra impulsada per les administracions pronostica un futur negre. A més, obres importants com les fases 3 i 4 del vial de Sant Julià, el d'Encamp o part dels Dos Valires aniran enllestint-se els propers mesos.

Per a més informació consulti l'edició en paper.