• FEDA analitza la instal·lació de cinc minicentrals hidràuliques i molins de vent, amb la cooperació del sector privat

Moles, primer per l'esquerra, durant la jornada sobre l'aigua, ahir a la Diada andorrana a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent Foto: TONY LARA

L'aigua va ser el tema seleccionat per la Societat Andorrana de Ciències per celebrar la 24a Diada andorrana a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent. El recurs hidràulic com a tal té la potencialitat d'esdevenir un recurs energètic, tant pel que fa a l'energia geotèrmica (captació subterrània) com a la hidroelèctrica (generar electricitat a partir dels salts d'aigua). En aquest darrer aspecte va centrar la seva ponència el director general de FEDA, Albert Moles. Junt amb la hidroelèctrica, l'aposta que la parapública farà els propers anys per l'energia eòlica, la cogeneració i també la solar, ha de permetre doblar la producció nacional d'energia. És a dir, passar del vora 15% de producció pròpia actual, generada des de la central elèctrica de FEDA i el forn de la Comella, a un percentatge «d'entre el 30 i el 40% d'aquí a 20 anys», va explicar Moles.

Aquesta aposta de la parapública cerca la millora del medi ambient però també parteix de criteris econòmics, tenint en compte el preu actual de l'energia que Andorra compra a l'exterior, en auge i més car en període hivernal, que és precisament quan el Principat té més demanda d'energia, va explicar el director de FEDA. Per això és necessari dotar el país de més infraestructures energètiques. Tal i com va plantejar al públic assistent ahir a Prada, els mesos de més producció interna, d'abril a juny durant la fosa de la neu, «no arribem ni a la meitat de l'energia que la població demana». I a l'hivern encara és pitjor, ja que no s'assoleix «ni el 5% del total de la demanda». Al febrer és quan s'assoleixen els valors mínims de producció.

Per aquest motiu la parapública treballa per assolir uns nivells «d'endeutament raonables». Hi ha tres fronts oberts. Per una banda la cogeneració, que a Soldeu arribarà l'any vinent i que també es portarà a la Comella. FEDA estudia un parell més de projectes similars en territori andorrà. Per altra, els molins de vent. S'estan fent estudis al pic del Maià, que clouran també al 2012. El problema d'aquest recurs energètic és l'orografia andorrana, «l'alçada on ens trobem fa que sigui més car», va reconèixer Moles.

L'altre projecte sobre la taula és el de la instal·lació de minicentrals hidràuliques. Fins ara aquesta aposta havia estat exposada únicament per les mútues (agrupades sota el paraigua d'AESE), però ahir va ser FEDA qui va plantejar aquesta opció. Això si, es tractaria d'un projecte menys agosarat que el que contemplen les mútues (22 minicentrals i 200 milions d'inversió), ja que Moles va parlar de «quatre o cinc centrals fent una inversió d'uns 30 milions d'euros».

Moles va recordar, però, que l'energia hidràulica té les seves limitacions i ha de ser un complement a la resta d'energies renovables, ja que només permetrien incrementar entre un 5 i un 6% de la producció actual d'Andorra. A més la seva sobreexplotació buidaria els rius. Doblar l'energia produïda ha de ser el resultat de l'aposta per totes les energies renovables.

En aquest sentit, Moles va parlar de l'energia solar, que malgrat trobar-se força estancada, a dos tres anys vista viurà una caiguda de preus que permetrà massificar-ne la seva instal·lació.

COOPERACIÓ AMB EL PRIVATS // Malgrat que actualment FEDA té el monopoli energètic, la situació econòmica obliga a la parapública a buscar sinergies amb el sector privat. Tant en projectes petits, per activar el sector i estalviar costos a FEDA, com en projectes grans, a partir de «sistemes de gestió mixtos o fent concessions». Una opció són les mútues, i de fet, en el seu projecte també plantejaven aquests models per poder tirar-lo endavant. Però malgrat tot, l'opinió del director de l'ens parapúblic és que s'ha d'obrir la producció d'electricitat «a tothom».

Per a més informació consulti l'edició en paper.