El director general de Forces Elèctriques d'Andorra (FEDA), Albert Moles, ha explicat aquest dissabte que el potencial d'energia hidràulica d'Andorra és d'entre un 20 i un 30% més que la producció actual. Moles ha fet aquesta valoració durant la Diada andorrana a la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent, que té com a eix central l'aigua. Durant la seva ponència ha explicat que la producció d'energia hidràulica al Principat encara podria incrementar-se mitjançant la instal·lació d'unes quatre o cinc minicentrals. Tot i així, apunta que aquesta és una possibilitat que s'estudia per al futur però que no s'hauria de tirar endavant només des de FEDA sinó que s'hauria de comptar amb algun suport privat. Per la seva banda, el director general de Caldea, Carles Pascuet, ha defensat la necessitat d'una gestió sostenible de l'aigua, fins i tot en països com Andorra on no hi ha dificultats de subministrament. "El fet que no falti no vol dir que no haguem de cuidar i gestionar de manera racional i sostenible l'aigua, Caldea per exemple té una dependència total de l'aigua termal", ha dit Pascuet en declaracions a l'ANA abans de la seva intervenció.


La jornada andorrana a la Universitat Catalana d'Estiu organitzada per la Societat Andorrana de Ciències té com a eix central l'aigua, i el director general de FEDA, Albert Moles, ha parlat del seu vessant energètic.

Moles ha fet una exposició de l'evolució històrica de l'energia hidroelèctrica a Andorra indicant que abans de la Guerra Civil espanyola existia un projecte per construir dos salts, el Salt de Sispony i el Salt d'Arcabell, que permetessin duplicar la producció d'aquesta mena d'energia, però que amb la guerra van quedar aturats. Actualment, l'opció de construir centrals per augmentar aquesta producció ha quedat reduïda a la possibilitat d'instal·lar algunes minicentrals, quatre o cinc, que podrien incrementar la producció prop d'un 20 o un 30% sobre l'actual.

Aquest potencial es pot considerar reduït segons Moles, però apunta que igualment "val la pena'" i que cal tenir-lo en compte, ja que actualment només el 16% de l'energia consumida a Andorra és de producció pròpia, i és necessari augmentar aquest percentatge.

A més, apunta que aquest tipus d'energia té avantatges mediambientals però també té un inconvenient. El fet que no es pot emmagatzemar en grans quantitats i que l'època de més demanda energètica, que és l'hivern, coincideix amb la de menys producció fa que l'aigua no pugui respondre al màxim de les necessitats del país.

Quant a la possibilitat que aquestes minicentrals d'energia hidroelèctrica es puguin tirar endavant, Moles opina que l'opció s'hauria de contemplar de la mà del sector privat. Assegura que no es pot comptar només amb diners públics sinó amb la capacitat inversora de tot Andorra. Diu que caldria valorar diverses opcions com una empresa amb participacions de capital, empreses mixtes, públiques o privades, o altres possibilitats.

Pascuet ha intervingut a Prada amb una ponència titulada L'aigua termal com a font de riquesa i en la qual fa un recorregut històric pels usos de l'aigua termal al món i específicament a Andorra. De fet, assenyala que abans de Caldea, ja hi ha precedents d'ús de l'aigua per a activitats econòmiques al segle XVI, "quan l'aigua termal es feia servir per rentar la llana que després es feia servir per a la confecció de teixits".

Amb el pas del temps, cap al segle XX, obririen els primers hotels en els quals l'aigua termal seria usada per a funcions terapèutiques. Serien els precedents del termoludisme de Caldea que, segons Pascuet, ja s'ha convertit en el primer motiu de visita a Andorra en el 27% dels usuaris de Caldea, segons dades recollides internament per la companyia.

Segons ha dit, els disset anys d'història de Caldea es divideixen en una primera etapa en què el públic objectiu eren els visitants d'Andorra que arribaven pel comerç i l'esquí, però que en els últims anys creix el nombre dels turistes que arriben al país per l'espai termolúdic.