• L'exposició a la Sala Expo Art mostra l'evolució paisatgística i social dels cinc pobles de la parròquia amb fotografies que van des de 1905 fins els anys 60

Imatges captades a l'esposició. Al cos de l'article una vista general de la Mosquera: a l'esquerra de l'any 1915 (Fons Casa Rossell) i ala galeria, una imatge actual Foto: ÀLEX LARA

V. Builles era un marxant de vins francès enamorat de la fotografia; Henri Gaussen, un erudit, un geògraf francès, gran viatger i fotògraf prolífic, i Guillem de Plandolit i Plandolit, maçó de vida bohèmia, fill de la Casa Areny-Plandolit d'Ordino, una de les cases pairals més fortes de la vall d'Andorra. Aquests són tres dels fotògrafs que van deixar en imatges el testimoni d'una època d'Encamp. L'exposició no és tan sols el reflex d'un passat i un present de la parròquia, «sinó també un homenatge a tots aquells fotògrafs que han fet possible mantenir viu el record», segons va explicar ahir el seu responsable, Robert Lizarte.

La idea de fer aquesta mostra va sorgir ja fa un parell d'anys, i finalment han trobat un espai on dur-la a terme. El recorregut comença amb les fotografies més antigues que daten de 1905 i finalitza amb imatges dels anys 60, totes amb la comparació corresponent amb l'actual. Sorprenen a aquell qui les mira pel gran canvi paisatgístic i social que mostren. Una societat rural, estancada en el temps, de carrers amb gallines, rodes de carro, tabac assecant-se als balcons, les padrines amb la llenya i el carnisser amb la carn penjant a la porta. També es pot observar el canvi en l'explotació del medi; les muntanyes, per exemple, mostren una densitat d'arbres molt menor a l'actual, «ja que aquella gent vivia del bosc».

El primer Comú d'Encamp o l'absis romànic original de l'Església de Santa Eulàlia, que es va perdre el 1924, són petites joies testimonials de principis del segle passat. D'altres, es mantenen quasi intactes, com és el poble de les Bons.

No oblidem els moments històrics com el primer pal del telègraf, l'aiguat de 1937 o els primers autobusos, que segons Lizarte encara alguns padrins anomenen Clipol, ja que la primera empresa era d'en Climents Pol. Tampoc manquen les lliçons pel present, ja que les fotografies mostren que «la població no deixava créixer els arbres al costat del riu». Finalment, imatges de l'arribada dels turistes i el creixement dels comerços i els hotels a la plaça del Consell General. I pels amants de la fotografia, val la pena poder veure la Perken, Son–Raymant, una càmera anglesa de 1889, la Gomz Fotocar LENIN, la càmera russa dels reporters (1933) o la Laica Illa, una relíquia alemanya.

Per a més informació consulti l'edició en paper.