Jordi Alcobé, al seu despatx al ministeri d'Economia i Territori Foto: ÀLEX LARA

–¿Com accepta vostè una cartera d'Economia estant en els temps que estem? Hi ha altres ministeris on un es pot lluir més.

–Avui en dia lluir-te en algun ministeri és complicat pels temps en els que ens trobem, però el d'Economia jo trobo que és bastant agraït en el sentit de què tot el que s'hagi de fer és en sentit positiu, perquè aquí estem per buscar noves fórmules d'activitat i intentar que l'economia vagi millor. Així com alguns dels ministeris són més de gestió, el d'Economia requereix pocs recursos, en canvi requereix molt treball de complementacions legals per facilitar la vinguda de nous sectors i de creació de nova activitat, que en definitiva tot repercuteix en el mercat laboral. És un repte molt important que encaro amb molt respecte i amb molta humilitat, perquè el més important és que en el context actual, toquem de peus a terra i sabem el que tenim i on podem arribar.

–¿Li hagués agradat agafar un altre ministeri, o vostè estava convençut quan li ho van proposar?

–Personalment sempre se m'ha vinculat al ministeri de Finances, per la meva formació i per l'experiència viscuda en aquesta cartera fa set o vuit anys. Sincerament per mi és més important ara poder estar a Economia i Ordenament Territorial que a Finances, perquè ja ho he tingut viscut i penso que la persona que ho porta, Jordi Cinca, és la més preparada que ho pugui portar actualment. Per tant, encaro amb molta il·lusió poder estar en aquest ministeri. La meva formació té molta vinculació en Economia, Ordenament Territorial, en canvi, és una cosa més nova per mi. Però avui en dia és més gestió que projectes i grans obres que es puguin fer perquè el context no ho permet.

–Quan comencen a governar anuncien les mesures per reactivar l'economia i frenar aquesta pèrdua de llocs de treball. La primera s'ha pogut observar, se suposa que tindrà una continuïtat, però la de frenar llocs de treball encara no s'ha pogut percebre.

–Va lligat. Aquí hi ha mesures a curt i llarg termini. Una primera mesura que hem activat és la dels horaris comercials, s'ha començat per aquí encara que sabem que no és suficient. Evidentment per poder reactivar s'ha de poder treballar, i per tant s'ha de treballar quan hi ha gent i quan hi ha demanda. D'aquesta forma si aquesta demanda hi és i l'activitat segueix és una possibilitat per generar més negoci i directament facilitar una millor garantia per als treballadors. Aquests podran cobrar més hores si les treballen i no es posarà tant en dubte el seu lloc de treball. Per tant aquesta obertura, per molt que s'hagi dit que és molt agosarada o molt liberal, és molt limitada si comparem amb altres models turístics de països veïns. Per tant aquí s'ha barrejat, jo no diré malintencionadament, però segurament amb desconeixement o desafortunadament, el que són els drets dels treballadors amb els horaris comercials. En qualsevol moment es poden compatibilitzar les dues coses molt bé.

–S'ha barrejat però sí que és veritat que una cosa va lligada a l'altra. Si hi ha més llibertat d'horaris, els treballadors també hauran de tenir regulats els seus drets laborals perquè no es donin abusos en aquest sentit.

– Per regular-los està la llei del codi de relacions laborals, si aquesta llei es compleix, els drets laborals estan reservats. Això no vol dir que hi hagi casos puntuals, no generals, en els què hi hagi implicacions negatives de cara a compaginar amb la vida familiar. Això és evident, però s'han de tractar com a casos puntuals. En cap cas estem parlant de greuges socials importants. De fet hi ha un sector que és el de l'hostaleria que també ho pateix i ningú ho qüestiona, i d'altres indústries relacionades amb el sector turístic que no estan sotmesos a la llei d'horaris comercials i treballen diumenges, dissabtes i a les nits, i ningú posa en dubte que no puguin conciliar família i treball. Nosaltres creem la capacitat d'organitzar-se dels treballadors i de les empreses i en la majoria dels casos aquestes organitzacions internes funcionen.

–També es va anunciar que aquests casos puntuals d'abusos seran més vigilats.

–Sí per demostrar aquesta preocupació, hi ha una disposició addicional primera que insta els comerciants a establir mesures per conciliar la vida familiar i laboral dels seus treballadors, i el departament de Treball ha de vetllar pel compliment d'aquestes mesures. Evidentment si veiem un incompliment d'aquestes mesures s'aplicaran les sancions ja previstes.

–Aquesta mesura frena la propagació dels aturats, ¿quines altres també ho aconsegueixen?

–Som una destinació turística i com a tal hem d'establir mesures que vagin a favor d'això. Aquí es pot parlar d'altres mesures de curt termini com campanyes turístiques comercials, que la pròxima que tenim prevista és per al mes de novembre que és un mes amb poca activitat comercial. Aquest Govern creu molt en el tema de peatonalitzar els nuclis turístics del país com són les avingudes Meritxell i Carlemany. Creiem que és un model que ha funcionat a altres països i ciutats i que també funcionarà bé a Andorra. Hem de buscar activitats de promoció cultural, gastronòmiques, d'oci a favor de visitants que tinguin un assortiment d'oferta turística important a Andorra. I no hem de malgastar projectes com el telefèric del Pic del Carroi. A més, també la simplificació de tràmits administratius és una mesura de reactivació, atès que molts dels empresaris i emprenedors tenen dificultats per crear empreses per la burocràcia. Entre altres mesures continuarem lluitant contra l'intrusisme que s'està fent molt bé a través del CACI.

–De la peatonalització ja se n'ha parlat molt, però ¿es farà o no?

–Aquí, estan els comuns implicats que tenen els seus arguments a dir, però en qualsevol cas nosaltres hem d'impulsar aquestes negociacions perquè vagin a bon port i establir proves pilot per veure si funciona o no aquesta mesura. És evident que el Govern aquí sol té poc a dir. S'ha de buscar la col·laboració dels comuns, com ja s'ha començat a treballar.

–Una altra mesura important és la que afecta a un sector molt tocat per la crisi, que és el de la construcció.

–Estem dedicant esforços per facilitar noves activitats constructores i per tenir-les en el context andorrà. Per aquest motiu també obeeix la modificació de la llei del sòl que entre d'altres coses el que vol és agilitzar els tràmits administratius i establir mesures de reactivació econòmica.

–Amb tot, queda pendent l'obertura econòmica definitiva.

–El segon pas serà ja plantejar-nos el nou model econòmic global que la mesura més important serà l'obertura econòmica, no només d'inversió estrangera sinó també en l'àmbit de societats i de facilitar procediments. Hem de discutir l'obertura de les professions liberals, i molts aspectes de les quotes d'immigració. És importantíssim que avui en dia hi ha comerços del país que volen contractar a personal i degut a la rigidesa de les quotes d'immigració no ho poden fer. Això és particularment evident al Pas de la Casa, on necessiten treballadors i els que estan registrats al Servei d'Ocupació no compleixen els requisits demandats. Per tant és un model que no només es vol centrar en l'increment del capital estranger sinó és un paquet de possibilitats que es vol oferir en aquesta nova obertura. I també hem de parlar de propietat intel·lectual i de marques i patents perquè tot el model sigui complet.

–Els convenis de doble imposició ¿van abans o després?

–Tot això no es podrà fer si no hi ha els models de doble imposició firmats amb els països veïns, aquest és el següent pas que afecta a aquest ministeri en concret i que té molta relació perquè el procés d'obertura econòmica i el fet que els andorrans puguin anar fora a oferir els seus serveis passa per aquests convenis que eviten la doble imposició i el nou marc fiscal que tot plegat s'espera per al 2012.

–Aleshores, podem dir que l'any vinent aquesta obertura serà efectiva

–Serà efectiva paulatinament. El que farem ara és que aquesta tardor iniciarem un pla d'accions d'aquesta obertura i a partir d'aquí desenvolupar progressivament els sectors que s'obrin i les mesures de l'obertura econòmica, i això ha d'anar en paral·lel a l'establiment d'aquests convenis de doble imposició. És un procés gradual i progressiu. S'intentarà que el primer conveni que es pugui signar sigui amb França, perquè el calendari electoral espanyol frenarà segurament la negociació i França ha demostrat la seva predisposició per signar-lo.

–¿No hi ha dates?

–Hi ha converses. Fins ara ens hem centrat molt en l'acord monetari, i ara la segona fase és aplicar aquests convenis per evitar la doble imposició. Està clar que l'aplicació de la llei fiscal és la que permetrà les negociacions formals, això no vol dir que prèviament es faran reunions, però formalment es començaran a negociar quan estiguin les lleis fiscals en vigor.

–¿Com a economista, és dels que pensa que hem tocat fons en la crisi, que hem arribat al punt de l'ela o de la u que ja no baixa més, o encara pensa que podem estar pitjor?

–De fet al 2010 molts economistes ja dèiem que era l'any on començaven a veure's alguns brots verds, o que el 2009 havia sigut l'any en el què s'havia tocat fons. Això no ha sigut així i el 2010 encara ha sigut un any molt complicat, encara s'han perdut al voltant d'uns 1.000 llocs de treball. El que sí que va passar l'any passat és que ja hi havia alguns indicadors positius en alguns sectors, entre d'altres les pernoctacions que s'incrementen el 20%, per tant és una dada positiva dins d'un context molt negatiu. Al 2011 encara ens trobem amb la llosa de l'economia espanyola. Aquesta està passant uns temps molts complicats amb un atur superior al 20% que ens condiciona moltíssim. Això és una crítica del model que hem seguit a Andorra, d'estar massa vinculats a l'economia espanyola i altres aspectes de la vida social. Per tant, avui en dia encara tenim sort que part de l'economia andorrana es nodreix de visitants francesos i d'altres nacionalitats que ens aporten un altre valor afegit.

–No és bona aquesta dependència.

–Aquesta dependència tan forta de Catalunya i Espanya ens fa que avui això sigui un llast de la nostra economia i que la recuperació que es pugui treure per aquest any i per al vinent es retardi molt per culpa del context espanyol. Però amb tot, som optimistes i pensem que al 2012 les reformes engegades i el fet de tenir una economia turística oberta al món, no només a Espanya, sinó amb nous mercats, ens pot donar fruits a mig termini.

–Per tant vostè és més del model de la u que de l'ela.

–La baixada ha estat molt pronunciada, estem tocant fons des de fa temps, en canvi la pujada no serà tant ràpida com hi ha hagut la baixada, serà molt més lenta. Diem que les bases del model s'han tocat. També estem parlant que l'economia andorrana estava molt vinculada al sector de la construcció i aquest és un sector que està patint i encara té perspectives negatives a mig termini. Tenim un parc immobiliari molt important a Andorra que no s'ha pogut casar l'oferta i la demanda i que fins que aquest parc no estigui casat serà difícil de reactivar el sector de la construcció. I per aquest motiu s'ha d'activar en situacions puntuals com la rehabilitació d'edificis i reformes i construccions diferents a les que avui en dia hi ha.

–Pel que diu, el model econòmic andorrà té caducitat i ha de canviar.

–Qualsevol model econòmic és dinàmic i aquí a Andorra hem viscut durant els darrers 50 anys un model comercial i turístic al que s'ha afegit en els darrers 10 anys el model constructiu, però, en qualsevol cas, les bases del model no han de canviar, que són el turisme i el comerç. El sector financer s'ha de potenciar i s'ha de reconvertir amb l'homologació a la legislació europea i internacional. Aquí no posem en dubte les bases del model. El que hem de possibilitar és que aquest model s'ampliï o es nodreixi de nous sectors que ara no hi són i que hi podrien ser, i per aquest motiu tota l'estratègia de l'obertura econòmica passi per aquí. Aquest model econòmic és important que no es vegi com una cosa única. Andorra no és una illa Europa.

–Per tant és un nou model.

–Sí, de fet estem obrint Andorra econòmicament al món. Perquè els convenis de doble imposició i aquesta obertura econòmica ho permetrà.

–I això ¿d'aquí 50 anys com es traduirà a la vida quotidiana del país?

–Si ho mirem a llarg termini, el model de l'economia andorrana ha de ser bàsicament de serveis. Compatibilitzant-ho amb algun tipus d'indústria que avui no hi és, respectant el medi ambient i la seguretat de l'entorn. El model comercial s'ha d'especialitzar molt més i incloure un vessant de serveis que avui segurament no està prou impulsat. Dins d'aquests serveis, els turístics, és evident. El turisme és un sector molt exigent, la gent vol novetats. I és important que el que es va fer amb Caldea fa 15 anys i el que s'ha fet a Naturlàndia tingui continuïtat amb nous projectes turístics. Perquè el que està molt clar és que per molt bones carreteres que podem tenir, la gent no ve a Andorra a veure carreteres i túnels. La gent ve per veure atractius turístics. I també hem de saber vendre molt més el que tenim.

–Passant a un dels sectors més afectats per la crisi, la construcció, la situació dolenta per la qual passa ha fet plantejar solucions com el finançament pels mateixos constructors de determinades obres. ¿Què en pensa d'això el Govern?

–Això ja s'ha fet en altres obres d'Andorra, com al Centre de Tractament de Residus, el finançament el va assumir l'empresa privada i el Govern el satisfà amb unes quotes anyals. No és una cosa nova. El problema d'avui és el finançament global del país, no només de les obres sinó buscar una solució per finançar el deute contret aquests últims anys que pot ascendir l'any vinent a 900 milions d'euros. L'any que ve ens arriben 120 milions més de pagaments d'obres que s'han fet i que no s'han pagat, com les del túnel dels Dos Valires i el de la Tàpia, que és obra realitzada finançada amb mètode alemany que vol dir pagament al final de l'obra.

–Per tant la proposta dels constructors és arriscada.

–Estudiarem amb molta calma i molt d'interès però el problema d'Andorra avui no passa per finançar una obra més sinó per cofinançar el deute global del país. Aquest és el missatge. Es pot encabir noves mesures de finançament. Aquestes solucions sovint encareixen el cost financer. Són solucions més cares a nivell de tipus d'interès, perquè encara que sigui avalat pel Govern, és l'empresa constructora que agafa el risc.

–Els constructors ho apuntaven com una mesura d'emergència perquè si no, poden anar tancant empreses.

–És un sector que està patint molt, però el context internacional t'obliga a fer aquests plantejaments i la contenció de la despesa és ara una prioritat per aquest Govern. Hem de ser conscients dels moments que estem patint i la reducció a Espanya ha estat molt més dràstica i hem de ser conscients dels riscos que hi ha.

–Altre sector important és el d'importadors de vehicles, també es van anunciar mesures de reactivació com incentius fiscals per a la compra de cotxes.

–És un sector que va pujar molt en èpoques de bonança. El fet de comprar un vehicle nou és una decisió de confiança. La gent fa el pas quan té unes perspectives econòmiques més assegurades. Actualment la precarietat real o intuïtiva de la gent en el món laboral fa que la decisió de canviar el vehicle sovint es posposi. Ara estem analitzant les mesures que es poden emprendre per fer aquestes aportacions en la renovació del parc automobilístic. El marge d'actuació i de subvencions és molt limitat. Es pot analitzar la mesura d'ampliar les exempcions fiscals a nivell de promocionar certs tipus de vehicles.

–¿Quin és el disseny que fa del mapa d'infraestructures?

–A curt termini el que volem és acabar allò que està engegat. Encara hi ha bastanta obra que està en curs i per tant hem d'acabar-les aquest 2012. Entre d'altres està el vial de Sant Julià, els accessos de la boca oest i est del túnel dels Dos Valires, i el túnel de Ràdio Andorra. Aquestes obres són punts negres a Andorra i que tenen incidència en el trànsit i en les vies actuals de comunicació i això és prioritari. Una altra obra engegada és l'entrada a Encamp pel vial de l'Obac que també està començada i s'ha d'enllestir. Estem mirant altres puntuals com una rotonda a Soldeu per donar possibilitat als autobusos de poder fer un canvi de sentit, una altra a la Cortinada que també és un punt negre i s'ha de regular millor el moviment d'entrada i de sortida i altres actuacions de manteniment de la calçada. També es preveu acabar la part baixa de l'edifici del Consell General que són dependències comunals i que està pressupostat per a l'any vinent. Després d'acabar les obres se n'encetaran altres.

–En aquest mapa, tal com va avançar el cap del Govern, no caben altres grans obres com la Seu de la Justícia.

–Al 2012 no. Depèn de si les mesures de reactivació econòmica funcionen i si el context internacional facilita l'augment de nous visitants, l'impacte sobre l'Estat serà un o un altre i segons això el pla d'inversions serà la partida més sensible a modificacions. Però, jo penso que abans d'aquesta obra hi poden haver altres, com el desviament de la Massana. Però tot dependrà dels ingressos del país. Tot i això, la nova seu de la justícia serà complicat. Però prioritàriament serà acabar el Vial de Sant Julià i les escoles, Ordino i estudiar què fer a Canillo.

–¿Com preveu acabar, com a ministre d'Economia que va ser a l'època més dura d'Andorra o com el que va poder fer sortir el país de la crisi?

–Espero que l'etapa com a ministre i del Govern actual sigui una etapa en la que es pugui dir que hem contribuït a intentar sortir de la crisi. I que les mesures que es prenguin tinguin l'èxit esperat. Així haurà sigut un Govern molt fructífer.

–¿Quin avançament ens pot fer del pressupost del 2011?

–En l'àmbit d'inversions estarà al voltant de 30 milions d'euros, sense comptar altres inversions amb altres tipus de finançament com proposa l'Acoda, que encara s'està estudiant. Intentarem que siguin més diners. És una xifra de sortida que intentarem millorar si la capacitat ho permet. El que es veurà és una contenció bastant significativa en béns corrents i serveis, per l'impacte de les negociacions que estem duent a terme de contractes de serveis i de lloguers. Un impacte amb què també comptarà el pressupost de l'any vinent és l'augment de tipus d'interès que paguem del deute.

Per a més informació consulti l'edició en paper.