Rosa Ferrer a la Plaça del Poble amb els edificis del Jovial de fons, un dels projectes destacats de la seva legislatura Foto: ÀLEX LARA

–¿Quin balanç fa d'aquests quatre anys al capdavant d'Andorra la Vella?

–Des del punt de vista personal ha estat una experiència meravellosa. I des del punt de vista polític han estat uns anys molt durs. Ens ha enganxat de ple la crisi i hem hagut de fer constantment retallades. Hi ha coses que teníem al programa que no podrem complir per un tema de disponibilitat pressupostària.

–¿Em pot posar alguns exemples?

–Sí. Per exemple la infraestructura que es volia fer al terreny del Ribaló. Però la manca de diners no vol dir que no haguem fet coses: Hem acabat el Jovial, hem obert el projecte Calones, els pisos per la gent gran, els àpats a domicili, hem millorat la rotonda de la Comella o hem millorat voravies a Santa Coloma.

–¿Quin projecte destacaria més dels que ha fet durant la legislatura?

–Un que es veurà durant el proper mandat. La nova plaça pública als entorns de Casa de la Vall i l'equipament públic que hi haurà a Prat de la Creu. Quedarà una plaça tancada per poder fer activitats, com l'escudella de Sant Antoni coberta en cas de malt temps, o ballar sardanes. A més, a la part de sota hi haurà aparcaments i una casa pairal, perquè la del Parc Central ha quedat obsoleta. També un espai per a la infància i els agents de Circulació. Són serveis comunals que tenim en arrendament a fora i que representen una despesa addicional.

–¿Quan estaran enllestits aquests equipaments?

–Un cop hi hagi disponibilitat pressupostària en un any estarà acabada.

–¿Quin és el projecte que més greu li sap no haver fet?

–Molts. La veritat és que amb diners s'haurien pogut fer moltes coses. Però en canvi ens hem dedicat a fer parcs. L'últim l'inaugurarem durant la festa major de Santa Coloma, el Prat Condal. I falta només un tràmit per tirar endavant el parc a la zona de la Margineda. Fa 20 anys que està compromès.

–¿Així doncs, no li ha quedat cap espineta concreta?

–Home si, hi ha alguns vials que s'haurien d'haver millorat. Per exemple, l'avinguda Fiter i Rossell s'ha d'arreglar, s'haurien de millorar les infraestructures però no hi ha diners per fer-ho. També ens hagués agradat enderrocar l'antic forn i endreçar la zona.

–¿Imagini's per un moment que no hi ha hagut crisi. Com seria ara Andorra la Vella?

–Hi hauria més flors i embelliment del que hi ha actualment, això per començar. Hauríem fet un concurs d'idees per embellir l'avinguda Meritxell. Estaria feta la plaça dels entorns de Casa de la Vall, s'hauria pogut començar a arreglar el terreny del Ribaló. Hi hauria més comerços oberts, menys deute al Comú i algun altre projecte social.

–Durant aquest mandat s'ha insistit molt en la zona del casc antic. ¿Quins canvis destaca i què és el que veurem els propers anys?

–El primer que s'ha fet és comptar amb la col·laboració dels propietaris i comerciants de la zona, perquè sols no ho podíem fer. Hem creat l'associació de comerciants del centre històric. També hem fet una feina important de senyalització, sumat a petites accions com obrir la presó de davant de Casa Comuna, recuperar la font de la Placeta Monjó, l'ascensor del carrer del Pui, feina d'embelliment i de neteja. A més, treballem amb comerciants i empresaris per generar activitat. Estic satisfeta de la festa dels cinc anys del Calones, els veïns ens van comentar que feia molts anys que no es feia una festa al centre històric. I finalment el que s'ha de fer és engegar per concurs un pla especial del centre històric. S'ha de fer ja i és una de les responsabilitats del proper mandat.

–¿Què n'opina del polèmic Centre de Congressos?

–Nosaltres els que vam fer va ser acabar l'obra i acabar de pagar-la, per després posar-la en funcionament i promocionar-lo. Hem intentat buscar empreses per externalitzar la gestió però amb la crisi és complicat. De moment no ho hem aconseguit. És complicat sobretot pel tema de les comunicacions. Però amb tot l'hem de mirar com un equipament que el que fa és oferir un servei a tots els ciutadans a més de permetre un format de congrés que aquí a Andorra no existia.

–Parlem de la peatonalització de Meritxell, sembla que ara el Govern vol donar-li un nou impuls.

–Hi ha l'estudi amb la Cambra de Comerç. El que es va estudiar és la circulació alternativa. És a dir, que passa quan talles un vial tant important com aquest. Les conclusions és que es pot tallar en determinats moments i segons l'afluència. Però si es pot tallar quan hi ha poca afluència i no es pot tallar quan n'hi ha, el tema és complicat. I d'altra banda hi ha d'altres nuclis comercials de la parròquia que consideren que es veurien perjudicats. Per tant moment el projecte comporta dificultats i crec que en aquest moment no té raó de ser. Falten vies alternatives, a curt termini ho veig complicat, i tampoc hi havia consens entre els comerciants.

–¿Com valora el recent acord per tirar endavant el pla de gestió del Madriu?

–Quan jo vaig arribar el Comú d'Andorra la Vella havia aprovat un pla de gestió conjuntament amb Sant Julià i Encamp. Però faltava Escaldes-Engordany perquè pogués tirar endavant. Per això vam analitzar quins aspectes no satisfeien al Comú d'Escaldes i si es podien assumir o no. La veritat és que s'ha canviat poca cosa. La base és el que ja van aprovar els comuns l'any 2007. És una primera eina per començar a treballar i ara s'ha de fer projecte a projecte. Ens hem de posar a treballar ja, no podem estar en debats que no porten enlloc. I després hi ha la legislació, perquè aquest pla penja de la legislació vinent, no es pot actuar al marge de les lleis que el regulen.

–¿Celebreu que les competències siguin comunals?

–És que ho han estat sempre. Comparteixo el que diu el cònsol Miquel Alís, el Madriu l'han gestionat sempre els comuns i ha arribat fins aquí. Per tant, tant malament no s'haurà fet. No veig cap problema en el fet que els comuns tinguin les competències, i que el Govern també hi sigui.

–Tornant a la crisi, darrerament heu acordat baixar-vos el sou...

–Sí, tant els consellers com els càrrecs de confiança hem acordat baixar-nos el sou un 5% i a la nòmina del juliol ja ho hem aplicat. Fa molt temps que es volia implantar la mesura. Tot necessita el seu procés d'adaptació i d'implantació però al final quan es va prendre la decisió va ser acceptada.

–¿Es veuran afectades les polítiques socials?

– Limitar polítiques socials és l'últim que s'ha de fer. De fet les ajudes socials han crescut, sobretot a base d'exoneracions. El que s'ha de fer és optimitzar al màxim els recursos, donar el mateix servei amb el mínim cost. Si la cosa va molt malament hi ha moltes maneres en aquest sentit. Hi ha determinats serveis que s'han de seguir donant i d'altres activitats més lúdiques potser s'haurien de deixar de banda.

–¿Mancomunar és la solució? ¿Es mancomunarà el servei de Circulació amb Escaldes?

–És una de les solucions. Però de moment el tema amb Escaldes ha quedat penjat. Són temes que s'hauran d'afrontar en el proper mandat.

– Pel que fa a aquestes relacions amb Escaldes, ¿què en pensa dels que diuen que ha millorat més que la capital?

–Escaldes ha fet més inversió ara, a curt termini. Però no a la llarga. Nosaltres hem fet el Centre de Congressos, la casa de colònies de la Comella, els pisos del Jovial. Hem fet molta inversió. Escaldes té el Clot d'Emprivat però nosaltres tenim els entorns de Casa de la Vall. Cadascuna té el seu.

–¿S'ha sentit molt pressionada pels sindicats?

–Cal tenir en compte que quan vam venir aquí el sindicat estava pràcticament desactivat. Vam creure que era necessari tenir un sindicat fort. A partir d'aquí els vam ajudar a reorganitzar-se i els hem volgut donar un paper important. Ells han fet el que creien convenient que havien de fer i nosaltres també.

–¿No creu que se us ha girat en contra vostra?

–Ells sabran. Jo només sé que fins que no vam arribar estaven desactivats totalment i que nosaltres els vam ajudar en tot el que hem pogut. En algunes coses hem coincidit, en d'altres no tant, però jo crec que això forma part del joc democràtic.

–¿I la relació amb la minoria del Comú, com ha estat?

–Estem treballant molt bé. El que tenia clar quan vam arribar aquí és que tant majoria com minoria comunal som consellers escollits per la ciutadania. Per respecte a ella aquí tothom ha de poder treballar amb idèntiques condicions i estar informat exactament de tot. Que hi ha discrepàncies, evidentment que n'hi ha. Però també forma part del joc democràtic i no deixa de ser l'aprofundiment a aquest. Jo em considero socialdemòcrata i un dels seus valors és l'aprofundiment a la democràcia. I ho he de demostrar.

–¿Com són les relacions amb el nou Govern?

–Molt correctes, molt bé, cadascun des de la seva institució. Andorra és una i entre tots hem de treballar conjuntament per tirar endavant el país.

–¿Quin paper han jugat durant aquesta legislatura les reunions de cònsols? ¿Perquè han generat polèmica?

–Han generat polèmica des del desconeixement. Perquè el que es tracta són coses que afecten els comuns. Hem treballat molt per unificar criteris a l'hora de gestionar. Optimitzar recursos, criteris, conèixer les experiències que funcionen dels altres. Crec que s'han de seguir potenciant. Jo em crec allò de que la unió fa la força.

–¿I les competències i transferències amb el Govern?

–Hem de definir les competències impròpies dels comuns i anar cap a una transferència d'aquestes competències cap al Govern. Però compartides, en la mesura que nosaltres ja tenim els recursos i seria absurd tornar-ho a generar de nou. Per exemple, el component pedagògic de les escoles bressol. És evident que hi ha d'haver una participació del Govern pels continguts pedagògics. I no cal crear més infraestructures, optimitzem els recursos que tenim.

–Suposo que celebra que s'hagi canviat el càlcul per establir el sostre d'endeutament comunal.

–Sí, fer la mitja dels darrers tres anys reflecteix millor la realitat. Perquè si tens un any bo es dispara el límit d'endeutament i creus que et pots endeutar més. Això no va així.

–¿Què n'opina de la flexibilització horària?

– No hi tinc cap problema. El que s'ha de fer, i s'ha de ser seriós, rígid, és respectar els horaris dels treballadors i sobretot que les persones que tinguin fills i obligacions familiars tinguin facilitats. Després hi haurà persones a qui els és igual treballar més fora d'horaris. S'ha de trobar aquest equilibri i respectar els drets dels treballadors. I si cal sancionar al que incompleixi. S'ha de ser molt vigilant.

–¿Creu que és certa la fórmula: més hores d'obertura, més llocs de treball?

–És possible. Si s'han de fer vuit hores laborals i s'ha de tenir 14 hores obert necessites més gent. I en el cas dels comerços petits, desenganyem-nos, aquí sempre ha passat. El que es quedarà darrere el taulell després de les vuit hores serà el propietari. I ell ja considerarà quantes hores fer en funció del rendiment que en tregui.

–Parlem del futur proper. ¿Serà vostè la nova cònsol d'Andorra la Vella?

–No ho crec, no ho sé. Ja veurem si em presento, necessito suport per afrontar una candidatura amb cara i ulls. Jo ara no estic a cap partit i no és fàcil de fer. Quan vaig marxar del PS vaig pensar, «el pitjor que pot passar ¿Què és?, ¿Que te'n vas a casa a treballar, tornar a començar?». Bé, he estat tota la vida treballant i no m'ha faltat mai res. M'he espavilat. No passaria res si he de deixar la política.

–¿Perquè va marxar del PS?

–És un tema de principis i de dignitat. Jo no puc estar treballant i seguint amb un grup quan t'estàs despertant per les nits i penses «no em trobo còmode amb mi mateixa». Per principis sóc molt demòcrata perquè m'ho crec. I la ideologia ha d'anar acompanyada d'actituds i de tolerància respecte a les minories. Jo vull estar amb mi mateixa per sobre de tot, no vull haver d'estar rebent constantment erosions molt soterrades i actituds com les que he viscut. El meu objectiu a la vida no és ocupar cadires sinó viure bé amb mi mateixa. A partir d'aquí ja veurem, no dic ni si ni no. Si hi ha la possibilitat de fer alguna cosa que s'aguanti amb gent propera, potser si que em torno a presentar.

–¿Però li queden ganes de ser cònsol?

– Sí. Tinc 51 anys, des dels 20 que faig política. M'encanta el debat polític i m'agrada el servei públic. I malgrat la duresa continuo pensant que és un privilegi i un honor haver estat on he estat. I és una llàstima deixar a mitges projectes ja començats a la parròquia. Et queden les ganes de poder acabar. A Andorra la Vella durant molts anys no s'ha repetit mandat i això s'ha notat. Espero que hi hagi una feina de continuïtat, seria important pel bé de la parròquia. Em queda el cuquet, però si finalment és no, personalment tampoc passaria res.

–¿Farà partit propi o anirà amb DA?

–Tranquil·litat. Perquè sembla que DA tampoc ho té clar. La meva relació amb DA surt des del propi PS, per erosionar-me. Que jo tingui afinitats amb certes persones de DA no ho nego. Amb Jordi Cinc hem estat companys de partit i vam fundar el PS, vam ser companys de grup parlamentari amb Nova Democràcia al 93. També tinc afinitat amb el Toni Martí, hem treballat a gust aquests anys. Tots tenim un objectiu comú malgrat tenir visions diferents a vegades. Però també és veritat que som capaços d'arribar a consensos. Només faltaria. Després, també és veritat que amb la minoria comunal hem treballat a gust, han fet aportacions molt importants. Per tant, que per afinitats, perquè ens podem posar d'acord amb un programa, jo no tanco portes a res. Però avui , en el moment de fer l'entrevista no hi ha res. Això ho puc assegurar. A més jo ara dedico totes les hores al Comú. Per a la resta necessito temps.

–¿Se sent decepcionada amb tots els companys de partit i del Comú?

–I potser ells decepcionats amb mi, perquè no he fet el que ells volien. Però això ja està superat. El que s'ha de fer és tirar endavant, i el més important, dormir bé amb la teva consciència. Per mi el pitjor ja ha passat, la pitjor època va ser fins que vaig dir prou i vaig anar a presentar la carta de baixa del PS. Fins que no vaig prendre la decisió va ser horrorós. Ara ja he passat pàgina.

Per a més informació consulti l'edició en paper.