• El document consensuat pels comuns estableix els objectius i fixa el marc jurídic i competencial

Un grup d'excursionistes descansa en un pont sobre el riu Madriu, ahir al matí. Foto: TONY LARA

Se n'ha parlat molt aquests dies, de la vall del Madriu i el seu pla de gestió –el pla de gestió consensuat pels comuns i que té el vistiplau de l'actual cap de Govern– , i, de passada, s'ha comparat amb el que s'està elaborant per a la vall del Loira –Val de Loire és el nom amb què està inscrit a la llista del Patrimoni mundial de la Unesco aquest territori de 800 quilòmetres quadrats, a cavall entre dues regions i quatre departaments administratius francesos, i amb una població aproximada d'1,2 milions de persones. La magnitud és, sens dubte, la primera gran diferència respecte a la vall del Madriu.

Si s'entra en els respectius plans de gestió, resulta que el document elaborat per a la vall del Loira dedica tota una part a descriure els valors identitaris d'aquest paisatge considerat Patrimoni mundial, valors pels quals va merèixer el reconeixement per part de la Unesco i la inscripció a la seva llista el 30 de novembre de l'any 2000. De tots els criteris possibles, la Unesco en va tenir en compte un a l'hora d'inscriure la vall del Madriu a la llista de Patrimoni, en la categoria de paisatge cultural: «Per ser un exemple excepcional d'un poblament humà tradicional, amb ús de la terra o ús del mar, que és representatiu d'una cultura (o cultures), o interacció humana amb l'entorn, especialment quan ha esdevingut vulnerable sota l'impacte de canvis irreversibles».

Però el pla de gestió de la vall del Madriu no només no cita el criteri de selecció utilitzat per la Unesco, sinó que tampoc no fa un inventari d'aquells «valors» que sí que anomena genèricament i que justifiquen que l'indret sigui considerat «un exemple excepcional d'un poblament humà tradicional». Les veus crítiques amb el pla dels comuns –l'exministra de Cultura, Susanna Vela, sense anar més lluny– assenyalen que, per al capítol preliminar del pla, es podria haver aprofitat el dossier que es va preparar per presentar la candidatura davant de la Unesco, així com els diversos inventaris existents.

El que sí que fa el pla del Madriu és referir-se al marc legal del qual emana el pla de gestió en qüestió: la Llei de patrimoni cultural d'Andorra –Llei 9/2003– i també tots els decrets del Govern a partir de la declaració de la vall del Madriu - Perafita - Claror, Patrimoni mundial. De fet, també es refereix explícitament a la pròpia inscripció de la vall a la llista de la Unesco, el 7 de juliol del 2004.

Un altre apartat que inclou el pla de gestió de la vall del Loira i que el pla del Madriu no contempla és el que recull «les amenaces i els riscs d'impacte» per a aquest territori. La zona ha constituït i constitueix «un eix de desenvolupament demogràfic i econòmic», que concentra nombrosos projectes i execucions d'equipaments, infraestructures i ocupació diversa de sòl. Projectes que, en ser cada vegada més nombrosos, posen en risc aquells elements que van fer possible la inscripció a la llista.

OBJECTIUS, ORIENTAcIONS / Allà on els plans s'assemblen més des del punt de vista formal és en l'apartat que el pla del Madriu anomena «Objectius del Pla de gestió» i el del Loira incorpora com a «Orientacions per a una gestió compartida». És aquí on el pla del Madriu enumera les finalitats específiques, agrupant-les en tres seccions: preservació, manteniment i revitalització del medi natural; preservació, manteniment i rehabilitació del paisatge cultural; i activitats i desenvolupament de la vall com a paisatge cultural.

Però la diferència és clara: el pla de la vall del Loira, per a cada objectiu, estableix una diagnosi, que inclou la identificació dels valors a protegir o potenciar i les amenaces reals o potencials, i una proposta d'accions concretes, juntament amb les administracions i organismes que són competents en la seva implementació. Això és el que es troba a faltar en el pla de gestió del Madriu, que, si bé dibuixa un marc genèric per fer efectiva aquesta gestió, es queda lluny encara de la concreció de les accions que s'hauran de desenvolupar. L'execució del pla, que necessàriament s'haurà d'anar desgranant, queda en mans. de la Comissió de Gestió, creada ad hoc.

Per a més informació consulti l'edició en paper.