• Crespo alerta de costums freqüents entre els joves que poden comportar la comissió d'un delicte

L'ús de perfils per difondre l'actualitat és una altra vessant, gens problemàtica, de la relació entre els mitjans i les xarxes socials. Foto: EL PERIÒDIC

Les consultes rebudes per l'Agència de Protecció de Dades (APDA) relacionades amb les xarxes socials a internet ha crescut considerablement. L'ús, cada dia més generalitzat, d'aquestes plataformes genera conflictes que fins fa poc no es donaven. Entre aquestes demandes, «algunes» es troben a l'estret límit entre el dret a la informació i el de la privacitat. En ocasions, l'ús que fan els mitjans de comunicació d'algunes publicacions en perfils a xarxes socials podria vulnerar el dret a la privacitat de les persones que les han fetes. Si el límit entre el públic i el privat, de per si ja és molt fi, «a la xarxa encara s'estreny més», afirma el director de l'APDA, Joan Crespo. Però cada cas és únic i s'ha d'analitzar individualment. Pel moment però, no s'ha registrat cap queixa o denúncia formal a l'APDA en aquest camp. Igualment, en entrar en conflicte dos drets fonamentals recollits per la Constitució, l'agència no hi pot fer gran cosa i és la Justícia i els tribunals els qui han de dirimir la qüestió i decidir quin dret preval.

Informacions generades a partir de declaracions de polítics, o altres persones públiques, manifestades a través de les xarxes socials, com Facebook o Twitter per anomenar les plataformes més habituals, poden ser objecte de controvèrsia i vulnerar el dret a la privacitat. Com a norma general, s'entén que les manifestacions fetes en aquests suports són públiques, però la qüestió és saber si aquests personatges fan servir les xarxes socials com a persones privades, que també ho són, o per la seva vessant pública. Són ells els qui han de posar el límit i vigilar de tenir ben configurat el perfil segons explica Crespo, assegurant-se que les manifestacions que fan públiques a la xarxa només les veuen qui ells volen que les vegin. En el cas que siguin de caràcter privat, entre amics. Així s'evita que la informació privada s'utilitzi per a fins no buscats.

Però no tot està a les mans dels personatges públics. Els periodistes també han de ser responsables i discernir si les manifestacions tenen caràcter públic o no, si responen als criteris per ser noticiables –actualitat, l'interès que poden tenir per al públic, la rellevància del personatge i de les declaracions manifestades, etcètera–.

Pel moment, a Andorra no s'ha registrat cap denúncia en aquest camp, tot i que l'APDA ha respost a «algunes» demandes d'informació, «poques». A nivell legislatiu, la qüestió del límit entre el dret a la informació i el dret a la privacitat no està solucionada. Tampoc ho està, de manera general, fora de les fronteres andorranes, on sí que hi ha hagut casos resolts per la Justícia. La poca jurisprudència internacional que existeix en aquest camp dóna «preferència» al dret a la informació, per sobre del dret a la privacitat, va comentar Crespo, que va afegir que si algun ciutadà considera que algun mitjà fa un ús inadequat de les seves manifestacions a internet, o veu vulnerats els seus drets per aquests fets, el que ha de fer és demanar al mitjà en qüestió que deixi de procedir d'aquesta manera i aquest haurà de respectar-lo.

ALTRES VULNERACIONS DE LA PRIVACITAT / Els límits entre l'àmbit públic i privat pateixen altres vulneracions, que en alguns casos poden derivar en delictes. Per això el director de l'APDA insisteix en la importància de tenir ben configurat el propi perfil a la xarxa social i de ser conscient dels comentaris i fotografies que s'hi publiquen, perquè un cop a la xarxa és «pràcticament impossible fer-los desaparèixer». En aquest sentit, Crespo apunta que hi ha «més de 200 motors de recerca» –entre els quals els més populars, Google i Yahoo–, i que per tant la informació queda recollida en molts indrets de la xarxa i qualsevol podria trobar-la.

En primer lloc, Crespo recomana llegir-se atentament les condicions d'ús de les xarxes socials, perquè al cap i a la fi, quan s'accepten, es passa a tenir una «relació contractual», i «res és gratis», va afegir tot posant l'exemple de Facebook, en la qual tots els drets del que s'hi publica passen a ser d'aquesta empresa. I més enllà, cal tenir cura dels «amics» i tenir-hi prou confiança com per facilitar-los determinades informacions. En aquest punt, el director de l'APDA alerta que en el període estival, molta gent informa a través del mur que se'n va de vacances i si el perfil no està ben configurat ho pot veure tothom. Una informació molt valiosa per malfactors. I encara que estigui configurat de tal manera que només ho vegin els amics, Crespo puntualitza que «els amics dels amics no són amics», i sovint consten com a tals al Facebook.

Fins aquí són qüestions relativament poc problemàtiques, però es donen casos més greus, que poden considerar -se delictes a la xarxa. Entre joves i adolescents és fàcil que s'intercanviïn les claus d'accés i suplantin la identitat de l'altre. Això és delicte, recorda el responsable de l'APDA, que especifica que la creació d'un perfil fals, inventat, no té més conseqüències, però sí quan es fa basant-se en informació d'una altra persona. A vegades la intenció de tots aquests actes és fer «broma» entre els companys, diu Crespo, però també hi ha ocasions en què la voluntat és de fer mal, o en tot cas se'n fa sense voler-ho. En tots aquests casos, i també quan a partir de l'intercanvi de contrasenyes un té accés al correu de l'altre, Crespo anima els joves a informar-ne els pares i a denunciar-ho, tant a la mateixa xarxa social –que normalment tenen a disposició dels usuaris mitjans per denunciar un perfil, que després s'investiga i arribats a la conclusió que és una suplantació d'identitat tanquen el perfil, encara que poden passar algunes setmanes– com davant les autoritats policials.

Per a més informació consulti l'edició en paper.