L'actor Marc Cartes. Foto: EL PERIÒDIC

L'entrevista va anar sobre rodes. En aquest cas, literalment. I és que Marc Cartes anava en bicicleta mentre, amb simpatia i dosis d'esforç, va tenir la gentilesa de contestar algunes preguntes sobre la nova sèrie que esta rodant per a TV3. Kubala, Moreno i Manchón és el nom que porta per títol i també el dels tres detectius protagonistes, dels quals Marc Cartes encarna a Moreno. Ha estat treballant sense parar durant els mesos de juliol i agost, i el rodatge dels tretze capítols acabarà al setembre.

–¿Quan es podrà veure la sèrie?

–En principi tenen pensat començar a emetre al gener, però no hi ha res segur

–¿Podries parlar de Moreno?

–És un tio que abans era Mosso d'Esquadra i el van fer fora del cos, i no se sabrà ben bé el perquè fins al final de la sèrie. Com que l'han fet fora, acaba sent detectiu privat i es fa soci d'un amic, en Kubala, i els dos junts munten una agència de detectius privats. El meu personatge no és exactament que se salti les normes, però si que és el que vol anar per feina, i, a vegades, depèn de quins procediments, se'ls passa “pel forro”.

–Res a veure amb en Julià de Ventdelpla. ¿Millor un personatge o l'altre?

–Home, això no t'ho puc dir encara! Jo m'ho passo molt bé amb aquest personatge, perquè té un punt que ha de caure bé a l'audiència, però no com en Julià. Per exemple, Moreno està separat i té una filla, i no li paga la pensió a la nena perquè es gasta els diners en sortir i altres coses. Ha de caure simpàtic, però no crec que sigui d'aquells que les sogres volen com a jove.

–¿Com definiries la sèrie?

–És una sèrie que vol ser realista. Dins de la tragèdia hi ha comèdia, però no és per fer riure. Hi ha situacions que poden ser una mica còmiques, però són les situacions. No pretén ser una comèdia com Sagrada família. Cada capítol és un cas per investigar diferent. En tots apareixen els quatre o cinc protagonistes, que són els fixes, i, a més, hi ha actors i actrius convidats per explicar el cas. Tots els casos que resolen aquests detectius estan basats en fets reals. A cada capítol es resol un únic cas i no n'hi ha cap que es mantingui durant diversos capítols.

–I la sèrie pot enganxar perquè...

–Et pots enganxar a cada capítol per veure com es resol el cas. Però no és una sèrie que si t'en perds un ja no saps de que va. És un tipus House o CSI. A més a més, a vegades els casos sorprenen, perquè veus un capítol o en el meu cas, el llegeixes, i dius, “està bé”, però quan saps que és real dius: «hòstia!»

–La realitat supera la ficció.

–Sí, exacte. Els casos els han tret d'un llibre escrit per un detectiu, en el qual explica les investigacions reals que ha anat fent al llarg de la seva carrera. Evidentment algunes s'han modificat una mica, en el sentit que si li va passar a un noi però va millor que sigui una noia, doncs s'ha canviat, però el cas en si és real.

–¿Tens altres projectes a la vista?

–No, de fet aquest és un projecte bastant important i espero que duri. Ventdelplà també va començar sent una sèrie de tretze capítols i desprès va acabar durant cinc anys. Per tant, aviam si tenim sort i amb aquesta passa més o menys el mateix, que es comenci amb tretze capítols però que desprès agradi i se'ns demanin moltes temporades.

Per a més informació consulti l'edició en paper.