El ministre d'Afers Exteriors, Gilbert Saboya, durant l'entrevista que va concedir a EL PERIÒDIC. Foto: ÀLEX LARA

Va llicenciar-se en Ciències Econòmiques a la Universitat de Ciències Socials de Tolosa. Entre 1991 i 2009 va treballar al sector bancari a BIBM i l'any 2010 va fundar AlfaQuest Saboya Assessors, empresa dedicada a l'assessorament financer independent i l'assessorament en direcció i gestió empresarial. En l'àmbit polític, va ser conseller general entre 1994 i 1997 per l'Agrupament Nacional Democràtic (AND), així com president de la Comissió Legislativa d'Economia durant aquella mateixa etapa. També va ser membre del Partit Demòcrata des de la seva creació fins al 2002. Després d'un parèntesi d'inactivitat política, va formar part de Nou Centre des de la seva fundació, a finals del 2008.

–¿Què regularà la llei del cos diplomàtic?

–Es regularan àmbits molt diferents. La base del nostre treball és un text que s'ha estat treballant durant vàries legislatures i que ha anat recollint modificacions per part dels diferents ministeris. Per tant, ja hi ha una feina feta sobre la qual és bo recolzar-se. Crec que si recollim tota aquesta feina feta i hi afegim una lectura i una valoració del que ha estat l'aplicació del reglament vigent fins dijous passat, podrem disposar d'un marc ampli i estable per al cos diplomàtic. Cal tenir en compte que el reglament que ara ha quedat en suspens venia a regular una situació existent, i això no és fàcil. Quan crees alguna cosa de nou, en realitat és més fàcil. El nou marc, lligat també amb alguns temes de la funció pública, serà l'adequat perquè hi hagi un disseny del que seria la carrera professional dins de l'àmbit d'exteriors, sense oblidar que hi ha d'haver ponts des d'exteriors cap a fora, cap a la resta de l'Administració. I també és molt important que es puguin incentivar determinats valors i principis, ja que ens hem trobat que faltaven eines per donar aquests incentius.

–¿Com avancen les relacions amb la Unió Europea?

–Aquí hi ha hagut alguns avenços importants. Hi ha una constatació i és que, per primera vegada en un text, es dibuixa una certa línia de pensament de com ha de ser l'encaix amb Europa. A les conclusions de la presidència hongaresa, que es van fer públiques a final de juny, es dibuixa un eix de relació que inclou tres aspectes: es defineix una espècie de marc institucional, una mena d'espai econòmic dels microestats europeus on poder encabir Andorra, San Marino i Mònaco; es parla de la convergència progressiva cap al mercat interior i, alhora, del manteniment de determinades particularitats. Per tant, el text menciona aquesta possibilitat d'un nou marc institucional, en el qual desenvolupar els altres dos aspectes. L' accés cada vegada més intens d'aquests països al mercat interior parteix d'una idea al darrere, que és la que es donin els mitjans per poder competir. Per tant, cal trobar un terreny de joc on els sectors econòmics es puguin expressar de forma organitzada.

–Tot això mantenint aspectes propis dels petits estats.

–Sí, el progressiu accés al mercat interior s'ha de fer cercant un equilibri amb la defensa d'algunes particularitats que els microestats tenen per la seva petitesa i per les especificitats que els són pròpies. Això, de fet, surt de l'article 8 del Tractat de Lisboa, on es va recollir un reconeixement específic de les particularitats dels petits estats. En aquella època ja va ser un molt bon treball de la diplomàcia andorrana: els nostres diplomàtics van ser els que van empènyer perquè hi hagués aquell reconeixement, i avui dia és una base sobre la qual treballem. Hem de ser capaços de conservar algunes particularitats, que poden ser aspectes diferencials que justament seran un factor d'èxit en aquesta competició. El que hem de fer des del Govern és transmetre aquesta voluntat d'anar a competir, aquesta idea d'homologació de les regles del joc, al costat de la conservació i potenciació d'alguns aspectes diferencials. Aquesta combinació és la via de futur.

–Això, segur, va més enllà de les competències estrictes del seu ministeri.

–El nostre Govern té una clara vocació d'alinear els esforços en l'àmbit domèstic amb les actuacions en l'àmbit de relacions exteriors. Des d'Exteriors, hem de trobar la manera de potenciar aquelles reformes necessàries que ens obren la porta. I a l'inrevés: alguns moviments a l'exterior tenen conseqüències en l'àmbit domèstic.

–La diversificació econòmica implica tots dos àmbits, interior i exterior.

–Sí, però hem de ser conscients que aquesta és una qüestió que va a més llarg termini. Hi ha situacions que s'han de corregir de manera immediata. Penso per exemple en les noves reformes fiscals, que es presentaran al setembre i que són clau per poder iniciar converses de cara als convenis de no-doble imposició. Estem treballant perquè al setembre, en el mateix moment en què es presentin els textos que enllesteixen el que és la reforma fiscal, puguem presentar també els models de negociació d'aquests convenis, de manera que estiguem en disposició de posar-los en marxa com més aviat millor. Especialment amb França, Espanya i Portugal, com a partners privilegiats que ens envolten.

–¿Com s'està treballant aquesta qüestió?

–La idea és treballar en paral·lel tant des dels ministeris de Finances i d'Economia com des del Ministeri d'Afers Exteriors. Perquè tot necessita el seu temps i la veritat és que no en tenim molt. Hem de fer que les coses avancin ràpid i, per tant, com més aviat puguem engegar ni que siguin les comissions de caire més tècnic, doncs millor.

–Les relacions amb Europa havien de ser objecte d'un pacte d'Estat, segons es va anunciar a començament de legislatura.

Aquesta és absolutament la idea a seguir. És més, no només fa falta un pacte de les forces polítiques. El que fa falta és generar consens més enllà d'aquestes forces polítiques i arribar als agents econòmics i socials. Crec que estem en una etapa en la qual nosaltres hem de treballar i tenir molt clar el plantejament que volem oferir. Perquè, al final, no pots pretendre obrir una taula sense aportar, com a mínim, una base de treball. Per tant, estem amb l'elaboració d'aquesta base de treball. Aquí s'ha constituït també un consell assessor que ens ha permès engegar de forma molt immediata perquè hi ha gent que ja havia treballat amb els dossiers europeus, en governs anteriors.

–¿S'ha fet algun gest de cara al grup parlamentari socialdemòcrata?

–Hem intentat donar ja alguns senyals d'aquesta voluntat de diàleg. Es va fer una primera compareixença davant la comissió legislativa –més aviat per l'acord monetari, explicant com s'havia conduït el procés. S'ha fet arribar també als dos grups parlamentaris les notes de les trobades que es van mantenir a Brussel·les i, per tant, s'ha mirat de mantenir un bon flux de comunicació. Aquests propers mesos, i un cop tancada una base de treball suficientment sòlida, continuarem aquesta línia de fer-ne partícips els grups parlamentaris, així com els agents econòmics i socials. Aquestes són evolucions a molt llarg termini, que posaran molts sectors d'activitat sobre la taula i, per tant, és molt important poder-hi sumar al voltant el màxim de voluntats constructives.

–Els agents econòmics, ¿són majoritàriament europeistes o euroescèptics?

–Aquesta relació amb Europa va molt lligada amb un altre concepte, que és el d'obertura econòmica. És a dir, aquests moviments de relació amb Europa haurien d'anar vinculats a la voluntat de situar Andorra en la posició de competir, cosa que implica, necessariament, una forta vocació d'obertura de l'economia andorrana. Crec que,des d'aquest punt de vista, ens trobem que la voluntat d'obertura, i per tant també la de propiciar una relació amb Europa que hi vagi absolutament alineada, cada vegada té més eco.

–¿Hi influeix el context econòmic?

–En aquestes situacions de crisi, de vegades passa això: la crisi és un mal moment, un moment on s'han de fer molts sacrificis, ajustaments que són durs i complexos, però també és un moment d'oportunitat per tal d'encarar algunes reformes que abans, per unes raons o altres, no havien semblat tan necessàries o tan urgents. Estem en un moment que també té aquest vessant d'oportunitat. Crec que és veritat que la sensació que tenim, per les converses que estem mantenint amb els sectors econòmics i socials, és d'una major comprensió i una major predisposició a encarar reformes en l'àmbit de l'obertura econòmica i, per tant, conceptualment alineades amb la necessitat d'establir unes relacions amb Europa.

–Ja tenim acord monetari. ¿I ara què?

–Un cop firmats l'acord i el protocol d'entesa, que per a nosaltres va ser una molt bona notícia, del que es tracta ara és d'assegurar la seva aplicació, perquè és un compromís polític molt important. El que ja hi ha en marxa és un treball on es puguin involucrar diferents ministeris i també sectors d'activitat i institucions directament concernides, com ara l'INAF. Ara cadascú està treballant per la seva banda, però penso que hem de posar en comú, a partir del setembre, una anàlisi per dirimir d'una manera molt clara quines són les prioritats de treball de cara a implementar tot el conjunt de directives.

–¿Com enfoquen aquest treball?

–Hi ha dos tipus de directives. Aquelles que fan referència a la mecànica de poder encunyar els euros i que, en calendari, tenen un terminis més curts d'adaptació (van d'un any als 18 mesos), i aquelles directives que van de 4 a 6 anys pel que fa als períodes de transició. En aquest cas, fan referència a temes molt més de fons i d'organització del sistema financer. El que no podem fer és pensar que hem de treballar només aquelles que són més properes en el calendari, sinó que hem d'encarar els dos aspectes. Hem de tenir una actitud proactiva, de mirar d'avançar-nos al màxim possible als esdeveniments, i de rigor. Hem de ser capaços d'actuar amb proactivitat i rigor, sobretot en aquelles matèries que són complexes o estan subjectes a interpretació.

–¿Quins són els temes puntuals que afronta el ministeri?

–N'hi ha, per exemple, d'ordre econòmic, lligats al marc del Global Tax Forum. Hem reprès alguns temes que havien quedat aturats per tot el procés electoral i la situació política viscuda. He reactivat les negociacions per alguns tractats de cara al setembre i hem formalitzat l'inici de negociacions amb nous països. Tot això, en la lògica que hem de disposar d'una estratègia a l'hora de construir una xarxa de relacions. És una primera base perquè, en el futur, puguem establir altres convenis de no-doble imposició, per a la qual cosa hem de tenir una xarxa de candidats. I també hi ha temes sectorials.

Per a més informació consulti l'edició en paper.