Josep Pintat, el cònsol major lauredià, en la terrassa del Comú, al fons les obres del vial de Sant Julià. Foto: ÀLEX LARA

–Síntesi de quatre projectes o coses que el Comú de Sant Julià ha tirat endavant estant vosté com capdvanter de la parròquia.

–Un és Naturlàndia. Tots sabem el que és Naturlàndia i quins objectius pretén. Fer de Sant Julià i d'Andorra un referent turístic, generant llocs de treball i per tant, més oferta i promoure obra pública. Dos, tota la remodelació del centre esportiu que també s'ha fet al llarg dels darrers mandats i avui hi ha unes instal·lacions esportives per a tota la demanda esportiva de la parròquia. Tres, tota la resolució i millores de la xarxa d'aigüa i en especial tota la portada d'aigua al quart d'Aixirivall que és una obra que va costar més de dos milions i mig d'euros. A més s'ha fet tot un conjunt d'obres que han anat dirigides a l'embelliment i a l'eixample de les carreteres, com la carretera de la Rabassa, reforma de la Plaça de la Germandat, i d'altres.

–¿En què diferencia el primer i el segon mandat?

–El primer va ser quan vam entrar, amb una moratòria i l'aplicació de la llei del sòl, el pla urbanístic i la resolució de les al·legacions, vam ser la primera parròquia que el vam presentar, a l'agost del 2006. Tota l'aplicació de la nova llei de finances comunals, nous mecanismes legislatius que van entrar i que venien a canviar i establir nous paràmetres de funcionament a les corporacions comunals. Això mentre no es posava en marxa va minvar els ingressos de Sant Julià, dins ja una cojuntura econòmica que començava a veure ja una certa recessió fins al segon consolat, on realment ja no estàvem en una recessió sinó en una crisi profunda i encara hi continuem estant.

–Què destaca d'aquest darrer consolat?

–Es va fer una aposta per tirar endavant tot un conjunt de propostes de desenvolupament econòmic, en concret una d'elles va ser el famós projecte de Naturlàndia, que ja he citat. Un altre era el de la remodelació de la Plaça Major amb l'ampliació de la diversitat. És un projecte de desenvolupament perquè l'educació pot ser un nou model econòmic per a Andorra i ja que Sant Julià té la Universitat aquí té un paper crucial a jugar, no només per a aquesta parròquia sinó per tot el país, generar una economia de serveis diferencials. Però cal destacar un fet important en aquest segon consolat i que afecta també als ingressos del Comú. Al segon consolat a part d'aquesta crisi econòmica i dels menys ingressos, cal destacar que en el pressupost de Sant Julià hem passat de 16 milions d'euros d'ingressos als 12 milions i hem procurat tancar, des del segon consolat, amb superàvit tots els anys, vol dir que hi ha hagut una disminució important de despeses tant de consum com d'inversió intentant ajustar a la realitat per no generar més endeutament.

–Quin és aquest fet important que destacava?

–El fet crucial al que feia referència i que no m'he trobat mai és que a partir del 2007 he viscut tres comicis i un últim que viure a finals d'aquest any. Les eleccions comunals del 2007, les d'abril del 2009, les d'abril del 2011 i clouré el mandat amb els comicis de finals d'aquest any. Bé, en tantes eleccions, l'administració també en pateix les conseqüències i sobretot perquè en l'àmbit nacional els comicis que es van celebrar al 2009 i van repetir al 2011 van marcar una pauta greu. Quan un país està vivint una situació econòmica de crisi econòmica si, a més a més, se suma una crisi política, i a més no hi ha un pressupost nacional, doncs són fets que s'han de tenir en compte.

–¿Quines coses no s'han fet o no s'han pogut fer?

–Dins d'aquesta cojuntura que he explicat que ha sigut canviant, hi ha temes que estaven datats i beneïts com era el tema de la Universitat i de la Plaça Major, amb la signatura dels corresponents convenis i aquí, degut al canvi de color polític ,van quedar encallats. Però nosaltres continuem pensant que és una aposta de país, i de parròquia i que té el seu interès perquè vagi endavant. Ha sigut difícil cercar inversors per tot un projecte de desplegament que teníem al Prat Gran, més que res per característiques cojunturals. El projecte està fet, està definit. I a part d'aquí el Comú ha continuat fent el seu dia a dia i ha anat donant els seus serveis necessaris.

–¿Haurem d'esperar a futures legislatures per veure l'ampliació de la Universitat?

–El tema de la Universitat jo crec que és un tema de visió. O es pensa que el món de l'educació pot ser un pilar d'aquesta economia i per tant s'ha de fer una plaça en aquest mercat competitiu, i jo penso que sí, perquè Andorra té molt d'atractiu. O volem una universitat com la que tenim ara, només per aquí, o volem que això sigui un factor dinamitzador de l'economia en l'àmbit nacional. Si és així, un projecte com el de la Plaça Major és necessari i és clau, i la prova són altres universitats que s'han interessat pel país. Si em planteja si haurem d'esperar, jo penso que està bé que en situacions de crisi allò d'ajustar la despesa i contenir, i intentar retallar tot allò superfluo, però s'han de portar projectes que generen il·lusió i que siguin realistes i permetin sobretot generar economia.

–¿Què hi ha de l'ampliació de Naturlàndia s'espera oferir més capital?

–Ara hem fet una ampliació de Naturlàndia que ja està closa. S'ha acabat de complimentar una acció del comú que ara va destinada al posicionament del parc de fauna autòctona. El que ara s'està duent a terme són les obres constructives del parc que es preveu s'acabin al juliol de l'any vinent. A partir d'aquí Naturlàndia és un projecte evolutiu i com a tal, com ha estat el projecte del Tobotronc, com a revulsiu, i perquè aquest observatori de fauna també ho sigui, esperem que quan porti un període de temps funcionant, és quan vindrà la corporació que vingui la que decidirà si vol fer més ampliacions de capital. Jo crec plenament amb aquest projecte.

–Però Camp Rabassa és més que això.

–Sí, efectivament Camp Rabassa té tot un conjunt d'actius latents que es poden desenvolupar i crear unes sinèrgies encara superiors a les actuals tant a tot el país com a tota la parròquia, com pot ser un actiu tota la superfície del camp base, que són més de 18 hectàrees, amb les seves respectives construccions, portades d'aigüa, llum, fibra òptica. Per tant, aquí hi ha un potencial enorme per crèixer i per acabar de tenir realment èxit, s'ha de portar socis tecnològics que vulguin portar noves iniciatives, degut tot el fons de comerç que s'ha creat en tota la zona de Naturlàndia. Per tant és un projecte que està en desenvolupament, no té data de caducitat.

–¿Naturlàndia continua sent l'aparador turístic de la parròquia?

–És més que això. L'aparador turístic de la parròquia jo penso que és l'entrada d'Espanya a Andorra. Tots els turistes que ens visiten, pel costat espanyol, passen per aquí. Si fem una mica d'històric, en 10 anys hi ha passat 80 milions de persones. Per tant, Naturlàndia ve a generar aquesta nova oferta turística, en noves pernoctacions i ve a consolidar Sant Julià com un referent turístic i conseqüentment del país. Allò important és que vingui gent aquí a Andorra i que gaudeixi de la nostra oferta d'oci, en tots els camps. Naturlàndia si té una especificitat, és que és una oferta els 365 dies a l'any, no només en l'època de neu, i té un futur, jo penso, brillant.

– ¿Concretament quin és l'ingrés que li suposa al Comú de Sant Julià, l'existència del gran parc?

–L'ingrés per al Comú és el 7% del cànon dels ingressos que factura Naturlàndia que estava previst durant els cinc primers anys i que a partir del proper any passar-ho a vuit dins d'un esquema escalonat. Es tracta d'una concessió feta a 50 anys vista.

–¿De quans diners estem parlant? ¿Quin és el cost que li suposa al comú?

–Sobre la xifra de facturació que estem parlant ara, sense estar el projecte complert, és al voltant de 200.000 euros. Però això no és l'important. Si l'empresa té resultats positius, com ha tancat l'últim any, vol dir que no li suposa cap cost, sinó que s'autofinància. El tema més important és que genera obra pública amb moments complexes per la construcció, està creant nous llocs de treball. S'ha passat, del que era Camp Rabassa, dels 10 empleats als 30, sense tenir en compte els eventuals. Està creant sinèrgies entre proveïdors i clients. Com última reflexió, que és allò que genera incertesa, és que l'Administració que estigui implicada al mig amb un tant per cent elevat, a la gent se li crea un cert neguit cada vegada que hi ha un canvi polític o procés electoral. Per tant jo crec en un futur seria bo que l'Administració desaparegués i per tant es crees totes les bases d'un fons creat de comerç perquè això pugui ser explotat en aquest sentit. L'Administració té d'altres mecanismes de control.

–¿Està dient que és millor que el Comú desaparegui de l'escena de Naturlàndia?

–L'Administració quan està en un negoci, sempre de cara als privats si té més del 50% preocupa per si hi ha canvis polítics. Això li genera a l'inversor inquietuds. Per tant si es poden trobar socis que siguin tecnològics que puguin invertir i aportar un valor afegit a tot aquest fons de comerç que s'ha creat, donarà més garanties a les pròximes ampliacions de capital i que avancin molt més i esdevingui un motor del país.

–Una de les mesures de reactivació econòmica, aprovades en el darrer consell del comú, que més importància li dóna és la de l'entorn de protecció de l'església.

–Aquesta és la primera mesura, la de demanar al Govern tot el que fa pels entorns de protecció de l'església de Sant Julià de Lòria i Sant Germà. La mateixa llei de patrimoni fa una definició de quins són els béns patrimonials i únicament s'hi consideren aquells que estan en la disposició addicional última. Pel que fa a Sant Julià són totes les esglésies. Hem començat per l'església de Sant Julià. Al marcar-se com a bé patrimonial, es marca un radi cautelar, mentre que el ministeri de Cultura no defineixi quins són els criteris que han de regir el seu interior. Els criteris poden ser urbanístic i d'altres característiques. Tot això no s'ha fet. I mentre aquest radi cautelar continuï existent no es pot fer cap tipus d'obra major dins d'aquesta demarcació. Si el Ministeri de Cultura no dóna permís, tot el que diu la llei del Pla d'Urbanisme, que emana de la llei del sòl, no és aplicable. Per tant hi ha un conflicte entre dos lleis, la del sòl i la llei del patrimoni cultural.

–Però ara es dóna un problema afegit i és que el Comú de Sant Julià pot revisar el seu Pla l'any vinent.

–Sí, exactament. El Comú a partir de l'agost del 2012 pugui pot revisar el seu pla d'urbanisme. Això significa que es pot fer tot nou si es vol. Tal i com està ara el tema de la llei del sol i les polítiques per promoure la construcció, una revisió és clar que es farà. No pot ser que ara que es pot fer una revisió encara estem pendents de que existeixi aquest conflicte. A mig termini, un any vista, és bàsic que s'hagi aclarit. Dins d'aquest radi actual de l'església de Sant Julià hi ha 104 famílies o propietats afectades que es veuen condicionades per aquest règim. Malauradament al Comú ja s'hem trobat amb diferents propietaris que han demanat per fer obres, en concret quatre cases i que no s'han pogut dur a terme. Això vol dir menys obra pública, menys modernització de Sant Julià, menys ingressos per al Comú, en definitiva un bloqueig. Aleshores el que pretén el Comú és fer desaparèixer aquest radi i cenyir-lo estrictament al que és el monument que és l'església més els elements que li donen contemplació i perspectiva.

–Què aconseguirà Sant Julià amb aquesta mesura?

–Aquesta és una mesura important que permetrà que si els particulars volen fer obres majors podran fer-ho i a més la pròxima corporació tindrà un panorama molt més clarificat per si vol fer alguna modificació en el pla. Per tant el que demana el Comú és que, tal i com contempla la llei, que s'inclogui aquest expedient que fa el Comú, perquè el Govern pot incoar o no. Per tant són mesures a curt i mig termini i tenen un efecte a llarg.

Per a més informació consulti l'edició en paper.