• Només el 26% dels lectors tria en primera instància el català, davant del 64% que prefereix l'espanyol

Ninot lector de Ripollés a Escaldes. Foto: MAXIMUS

La llengua oficial va per un costat, i la llengua real dels ciutadans, per un altre. Aquesta és una de les flagrants, òbvies conclusions de l'enquesta sobre usos lingüístics que va presentar dimarts el Centre de Recerca Sociològica (CRES). Una conclusió vàlida en l'àmbit general –amb aquest 44% de la població que declara tenir el castellà com a llengua materna, la meitat més que el català– i ho és també en l'àmbit dels productes culturals i mitjans de comunicació, especialment pel que fa als hàbits de lectura i consum televisiu. Atenció a les dades: només el 26% dels lectors –¡un de cada quatre!– tria en primera instància el català a l'hora de llegir un llibre... o una revista. I la precisió és aquí important, perquè per alguna enigmàtica raó, el CRES ha posat les revistes al sac dels llibres i no al de la premsa general, que és el seu lloc natural. Però tornem a les dades: davant d'aquest raquític 24%, el percentatge de lectors que prefereixen com a primera opció el castellà puja fins al 64%, més del doble dels que opten per la llengua oficial. En tercera posició, però ja a una distància sideral, se situa el francès, la primera llengua de lectura del 7% dels enquestats.

Més dades que avalen aquesta creixent separació entre el discurs oficial –¡i constitucional, ep!– i la pràctica real dels ciutadans d'aquest país: resulta que el castellà és la llengua que prefereixen en primera instància no només els lectors de nacionalitat espanyola –en un 71%, davant del 28% que opta pel català– sinó també dels de nacionalitat portuguesa –el 84% llegeix en castellà, davant del 10% que ho fa en la llengua oficial– i, atenció, dels andorrans de passaport. En aquest cas, el català és la primera opció de tan sols el 33% dels lectors, gairebé la meitat dels que diuen llegir en castellà, que constitueixen el 60% del total de nacionals andorrans enquestats. Segons els grups d'edat, els majors de 50 anys són els més lleials al català: el 32% llegeix en català, un percentatge que quasi dobla el dels lectors d'entre 25 i 34 anys. Però no ens enganyem, amb el castellà sempre en primera i molt destacada posició: constitueix la primera llengua de lectura del 55% dels majors de 50 anys, i –atenció– del ¡77%! dels lectors entre 25 i 34 anys.

Per al CRES, aquesta secundària posició que té el català entre les preferències dels lectors està «probablement» relacionada, especula, amb «una major oferta de llibres i sobretot de revistes en llengua castellana». Un matís que convé tenir en compte, però que sorprenentment no se cita en els resultats de lectura de premsa general (excloses les revistes, és clar): aquí, el 85% dels lectors es decanta en primer lloc per diaris escrits en català, davant del 12% que llegeix premsa en castellà. Els resultats varien sensiblement quan s'introdueix la variable d'una segona opció, un segon diari: el percentatge de lectors que llegeixen premsa en castellà puja en aquest cas fins al 61%, i el dels que insisteixen en la llengua oficial, al 95%. La pregunta és òbvia: ¿per què aquí, en l'àmbit de la premsa general, no té cap influència la major oferta de diaris en llengua castellana?

lectors, potser sí; però, ¿tant? / Misteris de l'enquesta, que porta altres dades encara més sorprenents: el 83% dels 821 individus de la mostra afirmen llegir un llibre o revista de manera habitual. Unes xifres estratosfèriques, i que per aquest mateix motiu s'allunyen desorbitadament de les que el mateix CRES va publicar a el 2001 a l'estudi Oci i consum cultural al Principat d'Andorra: deu anys enrere, el 61% de la població afirmava no llegir mai llibres. Avui, aquest percentatge s'ha reduït a un espectacular 17%. No està malament, si ens n'hem de refiar. Però molt probablement hi tingui alguna cosa a veure, en aquesta xifra de lectors habituals que ja voldrien els països més civilitzats de l'univers, la dèria aquesta de posar llibres i revistes al mateix sac. En fi. En canvi, els resultats de l'enquesta pel que fa a la llengua en què llegeixen els lectors d'aquest racó de món sí que mantenen certa relació amb les xifres de la Biblioteca Pública del Govern: el 2010, els llibres en català van constituir només el 24% del total de documents prestats; un percentatge que clava el del 2008 i el del 2009 i que sembla marcar, per tant, el sostre de vidre de la lectura en català, i procedent a més d'una mostra sobre les preferències lingüístiques tan fiable com ho són els usuaris de la Biblioteca Pública.

Els dos altres mitjans de comunicació en què la llengua oficial surt (relativament) malparada són la televisió i el correu electrònic. Pel que fa a la petita pantalla, i sempre segons l'enquesta, el 54% de la població sintonitza en primer lloc un canal en castellà, davant del 30% que es decanta per una cadena en català, i un altre 10% que ho fa per un en francès. També aquí convé baixar al detall: com en el cas de la lectura de llibres (i revistes, ep), el castellà és la llengua preferida tant pels nacionals espanyols com pels andorrans i pels portuguesos; només els nacional francesos se salten la norma, però no en favor del català sinó –naturalment– del francès.

Per franges d'edat, una altra vegada els més joves i per tant, i paradoxalment, escolaritzats en català –el grup entre 15 i 24 anys– són els que consumeixen més televisió en castellà, i només entre els majors de 50 anys el percentatge dels que escullen canals en català (38%) s'aproxima mínimament al dels que en trien en castellà (45%). Per acabar, l'enquesta del CRES aporta dades absolutament inèdites pel que fa a la llengua d'ús en els correus electrònics. La llengua oficial es queda aquí a tan sols 3 punts del castellà: el 44% dels enquestats que escriuen correus electrònics, els escriuen en castellà, pel 41% que ho fa en català. En francès escriu el 8% dels enquestats, i en «altres llengües» –¿per què no ha merescut pregunta específica el portuguès, llengua materna d'un de cada cinc habitants, quasi el doble que el francès?– un altre 7%.

Per a més informació consulti l'edició en paper.