• Els empresaris demanen que es destini el 2% del PIB, uns 50 milions d'euros, a infraestructures

El secretari de l'Acoda, Josep Marticella, el president, Joan Jiménez, i el gerent, Víctor Filloy, ahir. Foto: ÀLEX LARA

«Entenem que només fa tres mesos que ha entrat el nou govern, però la urgència és extrema». Així expressava ahir Joan Jiménez, president de l'Associació de Contractistes d'Obres d'Andorra (Acoda), la seva preocupació i la seva disposició immediata per buscar mesures, després d'un dilluns de males notícies pel sector de la construcció. Les dades mostraven la davallada de la superfície autoritzada per construir, amb un 82% menys de m2 per habitatges respecte el 2009, a la vegada, es coneixia l'anunci del cap de Govern que al 2012 no es duria a terme cap gran obra per falta de pressupost, ni tan sols la més prioritària, la del vial de Sant Julià.

Víctor Filloy, gerent d'Acoda, recalcava que ara «és el moment de prendre decisions», ja que els constructors ja fa un any que estan fen propostes, i «si calen revisions de la Llei o cal una Llei de concessions administratives, fem- ho ja». El 2012 «ja està aquí» i, segons l'Acoda, les previsions per l'any que ve encara són més preocupants: «els arquitectes ens diuen que els mestres quadrats que estan signant per les obres de cara a l'any que ve, a hores d'ara, són un 60% menys que el 2010».

Reactivar l'obra pública/ Un cop analitzades les dades actuals amb una caiguda del 50% en obra privada, i la reducció del 75% d'obra publica prevista per l'any que ve pel Govern, Filloy va concloure que «els petits i mitjans empresaris difícilment podran tirar endavant» i va emfatitzar el fet que «ja no és qüestió de créixer, sinó de com a mínim mantenir les estructures». Per això, els constructors van reiterar ahir les seves propostes i es van posar «totalment a disposició de l'Administració per trobar solucions conjuntes».

Entre les propostes, la més concreta va ser la del finançament conjunt amb el Govern per reactivar l'obra pública, «és a dir, que no sigui l'Administració qui es carregi amb el deute de les obres públiques, sinó que puguem trobar una situació compartida». Així doncs, les empreses assumirien part del deute, «evidentment avalat per l'Estat» i amb la intervenció de la banca, que seria l'encarregada de donar el crèdit. Segons l'Acoda, aquesta seria una manera viable de tirar endavant les fases 1 i 2 del vial de Sant Julià.

Amb el funcionament de la proposta, l'Administració no hauria d'assumir el cost de les obres de manera immediata, sinó que podria començar a pagar al cap d'uns anys, i evitaria, com va explicar Josep Marticella «congelar el sector dos anys, i llavors trobar-nos que aquest ja no té capacitat de sobreviure». Per altra banda, els constructors es van mostrar en desacord amb el fet que el Govern hagi previst destinar només 5 milions d'euros per nova obra pública, i, tot i entendre la situació de crisi, van demanar una solució més equilibrada, amb una quantitat d'uns 50 milions, és a dir, el 2%del PIB del país, que segons l'Acoda, és el que acostumen a invertir els països occidentals a nivell d'infraestructures.

Repercussions/ Marticella també va advertir que «en un mercat tan tancat» com és el del Principat, «tot està interrelacionat», i si es posa en una situació crítica el sector de la construcció, «acabarà repercutint també al sector del consum, que és la base econòmica d'aquest país». El secretari va afegir que pràcticament la meitat dels sectors productius de l'economia es relacionen en major o menor grau amb el sector de la construcció com a proveïdors directes.

Filloy va deixar clar que els constructors prefereixen «finançar obres que no acomiadaments» i que per això, s'han de buscar fórmules com per exemple impulsar la llei de concessions administratives i tirar endavant el programa de rehabilitació d'edificis, amb el qual ja estan treballant amb el Govern, però que aquest hauria de promocionar més per tal que fos efectiu.

El president de l'associació va explicar que les empreses porten tres anys fent un «sobreesforç», ja que des de l'any 2009 els m2 autoritzats han caigut en picat, però els constructors han intentat mantenir el cos de treballadors. Actualment hi ha 3.796 assalariats en el sector de la construcció, i des de el 2009 n'ha perdut 1500. «A partir d'ara, la gent que s'hagi d'acomiadar no és gent que torni al seu país d'origen, sinó que és gent que el seu país és Andorra», va advertir Filloy.

Per a més informació consulti l'edició en paper.