• Del 2004 al 2009 l'ús de l'idioma oficial ha passat del 40% al 42%, tot i que habitualment s'usa més l'espanyol

Presentació de Política Lingüística del Primer Dictat Nacional. Foto: TONY LARA

La llengua més utilitzada a Andorra és el castellà, per davant del català. Així es posa de relleu en la quarta onada de l'enquesta Coneixements i usos lingüístics de la població d'Andorra. Situació actual i evolució (1995-2009), realitzada pel Centre de Recerca Sociològica i feta pública aquest dimarts. Aquesta dada és el resultat d'agrupar els tres àmbits que impliquen una freqüència d'ús més alta (a casa, amb els amics i a la feina).

El castellà continua sent la llengua més utilitzada, però els resultats de l'enquesta del 2009 reflecteixen un fre de la tendència marcadament negativa que es va constatar en l'estudi de l'any 2004, i fins i tot es palesa una evolució ascendent de l'ús del català. Així, si el 2004 la llengua més utilitzada era el castellà (43%), seguida del català (40,5%), el 2009 es va capgirar la situació: el percentatge de temps que es fa servir el català va quedar en el 42% (+1,5%) mentre que en el cas del castellà va ser del 41,5% (-1,5%).

L'enquesta posa de relleu que un 44% de la població té el castellà com a llengua materna, mentre que el 29% tenen el català. Pel que fa al coneixement de la llengua en totes es competències, és a dir, entendre'l, llegir-lo, parlar-lo i escriure'l, és superior el del castellà al del català, sobretot en l'escriptura. Així, l'indicador de coneixement de cada llengua mostra que la més coneguda és el castellà amb un 9,1 de mitjana de totes les competències, mentre que el català se situa en un 7,4.

El 44% dels enquestats van aprendre a parlar en castellà, el 29% en català, el 18% en portuguès, el 10,5% en francès i el 6,5% en altres llengües.

Davant d'aquesta situació cal tenir en compte la composició de la població al Principat. Entre els majors de 15 anys, el 37% son de nacionalitat espanyola, el 30% andorrana, el 17,5% de nacionalitat portuguesa, el 7% francesa i prop del 9% d'altres nacionalitats. Les dades mostren que hi ha una relació molt clara entre la nacionalitat i la llengua materna. El 59% dels andorrans tenen com a llengua materna el català, tot i que el 41% són de llengua materna castellana, per ser d'origen familiar espanyol.

La llengua en què van aprendre a llegir i escriure les persones enquestades està relacionada amb el seu origen nacional i amb els sistemes educatius del país. El 52,5% de la població afirma que va aprendre a llegir i escriure en castellà, el 20% en francès, el 18% en català, el 16% en portuguès, mentre que el 5% ho va fer en altres llengües.

Per edats, només els joves de 15 a 24 anys van aprendre a llegir i escriure en català més que en castellà, mentre que les generacions més grans ho van fer majoritàriament en castellà perquè no s'havia implantat l'ensenyament en català.

El 42% dels enquestats andorrans van aprendre a llegir i escriure en català, el 45% en castellà i el 32% en francès.

El 40% de la població considera com a llengua pròpia el castellà i el 38% el català. Pel que fa als andorrans el 74% consideren el català com a idioma propi i el 27% s'identifica amb el castellà. En el cas dels espanyols el 69% opten pel castellà i el 35% elegeixen el català.

Tot i que la majoria de persones s'identifiquen amb la seva llengua materna, es detecta que una part de la població que no tenen com a llengua materna el català ni el castellà les consideren com a llengües pròpies.

L'estudi afirma que Andorra és una societat multilingüe i que la llengua materna del català es troba en una situació minoritària degut a que la gran presència de la població immigrant és d'Espanya, Portugal i França. Tot i això també destaca que hi ha una situació favorable amb el català ja que molts dels que no la tenen com a llengua materna la identifiquen com a pròpia.

Els resultats de l'enquesta mostren que el coneixement de castellà és superior al del català en totes les competències (entendre, parlar, llegir i escriure). En les notes mitjanes, el castellà obté una nota del 9,1, seguida del català que amb un notable mitjà del 7,4 i amb puntuacions més baixes està el francès amb el 4,9, el portuguès amb un 3 i l'anglès amb el 2,6.

El coneixement del català és més alt entre els persones més joves, de nacionalitat andorrana o de llengua materna catalana i amb estudis secundaris o superior. També es detecta un coneixement superior entre els persones que fa més de 20 anys que viuen a Andorra.

L'ús de la llengua en l'àmbit familiar és un element fonamental per estudiar la situació lingüística d'una societat. El 55% dels enquestats que viuen amb altres persones diuen que parlen castellà a la llar, el 46% parlen català, prop del 19% el portuguès, el 10% ho fan en francès i el 5% en altres llengües.

Pel que fa a les llengües utilitzades a casa segons la relació familiar s'observa que amb la parella es parla més en castellà, mentre que als fills predomina la parla en català.

Els sectors laborals que atenen al públic ho fan majoritàriament (85%) en català, davant del 67% que també diu atendre-ho en castellà. Altres sectors laborals, com l'administració pública o ensenyament i finances o assegurances així com professions liberals opten per l'idioma oficial d'Andorra.

Ara bé, pel que fa a l'ús lingüístic en l'àmbit de les amistats, sol ser el de la llengua materna. El castellà és utilitzat pel 66% de la població i el 52% ho fa en català. Només el 13% ho fan en portuguès amb els amics, el 12% amb francès i el 4% parla amb els amics amb altres llengües.

El 82% de la població que es va dirigir a l'administració pública en el darrer any d'estudi declaren ser atesos en català i el 70% diu que parla sempre en català quan es dirigeix a l'administració. Cal destacar que els portuguesos i els que fa cinc o menys anys que viuen a Andorra utilitzen més el castellà.

En l'àmbit socioeconòmic la població s'adapta a l'idioma en què són atesos. Contextos com el metge, les botigues i els bancs, predomina l'ús del català. En altres casos, com els grans magatzems, restaurants o transport públic i bars és més habitual el castellà. Amb tot està relacionat amb el perfil del personal que treballa en els diferents sectors.

El 92% dels enquestats creuen que és molt o bastant convenient conèixer el català per viure a Andorra i el 71% el consideren necessari per la seva vida diària, davant el 28% que no li troben un ús tant necessari.

El 89% de la població considera que saber català afavoreix la integració, tot i això no es veu com un factor imprescindible perquè aquesta integració es produeixi. En l'àmbit laboral, el 87% de la pbolació considera que si coneix el català és més fàcil trobar feina. El 42% de la població considera insuficient la difusió que es fa del català a Andorra. Per altra banda, el 79% afirma canviar del català a una altra llengua si l'altra persona no els respon en català.

El 56% dels enquestats diuen que no han fet cap curs o formació en català i el 45% diuen sí que n'han fet. En general, la població es mostra interessada en millorar el seu nivell de català: el 54% de la població considera molt o bastant interessant millorar el nivell del català, l'11% els hi sembla poc o gens interessant i el 33,5% manifesta que ja tenen prou nivell de català. El 60,5% dels enquestats no coneixen el Servei de Política Lingüística (SPL) i el 39,5% afirmen que sí el coneixen.

Per a més informació consulti l'edició en paper.