Jordi Cerqueda, ahir a la tarda. Foto: ÀLEX LARA

Jordi Cerqueda, nascut a Sant Julià de Lòria fa 55 anys, casat i amb tres filles, és el centre de les mirades del món de l'esport. El passat dilluns va prendre possessió del càrrec de nou secretari d'Estat d'Esports, però ja exerceix des de fa alguns setmanes, tot i que afirma que encara està aterrant. La seva activitat és frenètica, amb reunions amb les entitats esportives gairebé cada dia. Atén a EL PERIÔDIC a casa seva.

– Fins ara vostè era vicepresident del Comitè Olímpic Andorrà, un càrrec que se suposa més tranquil que el que agafa ara, amb tot l'esport del país a la mà.

– No voldria dir que tinc l'esport del país a la mà, en tot cas col·laboro amb els que tenen l'esport del país a la mà. Però és veritat, passo del COA, que era un lloc molt agraït i en el qual m'ho he passat molt bé perquè tot era fantàstic, perquè el món olímpic és un plaer i un goig, i ara tinc unes altres responsabilitats, el càrrec és molt diferent i estic ara prenent nota de la complexitat del càrrec i adaptant-me una miqueta a la nova situació. Ara sóc a l'altre costat de la taula i llavors de vegades em costa encara agafar els mecanismes que he d'agafar estant on estic.

– Arriba vostè a ser secretari d'Estat en una època molt difícil.

– És l'època més difícil de les que hem tingut. Aquí a Andorra hem passat per problemes de diners en altres èpoques, però mai tan dur com ara. El cap de Govern és molt contundent quan ho diu, ho va dir també el dia de la presa de càrrec meva, que hem de saber realment el que està passant, i malauradament ens toca viure això. Haurem de, entre tots, afrontar com podrem i amb la premissa al damunt dels anys difícils que ens venen, que no seran ni un ni dos, segurament seran tres, i haurem de conviure amb això. No és un tema d'Andorra, sinó de tota Europa i tot el món, i nosaltres som molt petits i molt indefensos i hem de lluitar, la societat en general, no només els esports, amb les armes que tenim per sortir-nos d'aquesta situació.

– Se sap que es faran retallades, ¿però la previsió és que al 2013 pugui haver recuperació?

– És la idea que tenim tots. Dos anys difícils, més aviat fins el 2014, dos anys de contenció, força contenció, i a partir d'aquí començar a normalitzar la situació i treballar una mica com avui dia.

– S'entén que això implicarà una davallada del rendiment esportiu: menys diners, menys recursos, resultats inferiors.

– Caldrà que fiquem moltíssima imaginació entre tots, entre els clubs, nosaltres, les federacions, tots. Amb els recursos que tenim hem de fer el que puguem. Tan de bo no hi hagués una davallada, tan de bo puguem tirar endavant amb el poquet que tindrem, que l'esport progressi, però és cert que hi haurà moltes dificultats, i els clubs, les federacions i tothom haurà de treure imaginació per treure recursos d'on sigui.

– ¿La reducció general serà d'un 25% o un 30% en les subvencions?

– No, no està gens clar. Això és el que s'ha parlat, nosaltres primer de tot estem intentant que el 2011 puguem complir amb el compromís de l'anterior Govern de pagar les dotzeaves parts de l'últim pressupost aprovat. Amb tot, ara mateix tampoc és segur que sigui així, però en teoria ens en sortirem, podrem complir això, i per al 2012, el proper exercici, s'ha parlat d'aquesta xifra del 25%, però intentarem que sigui menys perquè entenem que seria molt dur així.

– ¿Segueix amb les reunions amb els clubs i federacions?

– Aquests dies faig un exercici d'aprenentatge, estic coneixent la realitat de les entitats, que ja les coneixia, però tampoc tenia massa clars els seus problemes. He parlat amb el Bàsquet Club Andorra, amb el Futbol Club Andorra, les federacions d'esquí, de kendo, demà (avui per al lector) amb la de muntanyisme, també ha parlat amb les federacions de natació, de bàsquet... cadascú és un món, cadascú té les seves sensibilitats i els seus problemes i intentem comprendre'ls, i intentem posar solucions, dintre del poc que podem fer.

– ¿La sensació que li queda és que es comprèn la situació?

– Penso que la gent és conscient del que està passant al país, però una altra cosa és que ho acceptin, perquè tothom vol el millor per ell mateix, tothom pensa que el que fa ell és primordial i hem d'arribar al compromís entre tots.

– El FC Andorra espera una solució al tema dels 50.000 euros.

– El que nosaltres li hem dit al FC Andorra és que interpretaven malament, o diferent a nosaltres, aquesta xifra de 50.000 euros que ens estan reclamant. Jo no sóc especialista en economia ni en finances i per tant el que els hi vaig demanar és que esperessin que tornés el ministre de Finances i que ell els hi donés la interpretació que els hi hagi de donar. Nosaltres entenem una cosa i ells entenen just la de l'altre costat.

– ¿I quina és la interpretació que es fa des de la secretaria d'Estat respecte a aquests diners?

– Que és una ajuda puntual que es va fer l'any passat i que no entrava dins del pressupost de les dotzeaves parts. Però també dic que podem estar equivocats, però és la interpretació que nosaltres fem ara.

– En tot cas, ¿quan tindrà una resposta el club?

– Entenc que ells ens exigeixen la resposta perquè estan en el procés de les confeccions de les plantilles, de planificar les pretemporades, això ho entenc, així que el que puc dir que en quant nosaltres tinguem aquesta resposta, la tindran ells. No s'ha de demorar, evidentment.

– El cap de Govern ha anunciat que no es faran grans obres, ¿en què afecta això a l'Estadi Comunal?

– Encara no està definit. El tema del Comunal ara mateix excedeix una mica les meves competències, és un tema entre el Govern, la Federació de Futbol, el Comú d'Andorra i el propietari del terreny, perquè tampoc no és nostre, i tots aquests factors s'hauran de lligar. No tenim una postura definida encara.

– ¿I això de que s'ha de fer dels terrenys una zona d'interès nacional per poder treballar-hi?

– Això ho he llegit avui (per ahir, per al lector) a EL PERIÒDIC, que ho ha explicat el cònsol menor, però si s'ha de fer així tampoc seria un tràmit massa complicat, suposo.

– ¿Han contactat amb la Federació de Futbol?

– Encara no, però aviat ho farem.

– Quan el van nomenar secretari d'Estat, va dir que renunciaria a la vicepresidència del COA, ¿s'ha fet efectiu ja?

– S'ha fet de paraula però no oficialment, es farà en la pròxima assemblea, però ja no exerceixo com a tal.

– ¿Quina salut té l'esport i quina tindrà en el futur immediat amb aquestes retallades que es preveuen?

– Crec que té una salut bona respecte al que és l'esport de base perquè a aquest país tenim moltíssima joventut que tenen moltes possibilitats de fer esport. Respecte a l'esport d'alt nivell, doncs tenim les mancances que tenim, som una població molt petita, som més petits que qualsevol ciutat mitjana de Catalunya i per tant hem de ser conscients de les nostres limitacions, però penso que en general l'esport gaudeix d'una molt bona salut a Andorra. De vegades ens sobredimensionem i pensem que hem d'arribar molt més lluny del que realment ens pertoca perquè, repeteixo, som molt petitets, tenim recursos, però no deixem de ser petits, i l'esport tots sabem que es basa molt en una piràmide de gent, de la gran base surt la gran qualitat, i a nosaltres ens costa perquè som molt pocs.

– ¿Les reduccions seran només a les entitats esportives i clubs o també a nivell individual als esportistes que lluiten per beques com les ARA?

– S'haurà de tornar a estudiar això. La probable rebaixa en el global la tindrem, però intentarem respectar els que realment són esportistes d'elit perquè no deixin de ser-ho. Els que són esportistes d'elit no hauran de patir, perquè intentarem que tots ells segueixin amb les ajudes que entenem que són molt importants per ells.

– ¿Seran més exigents per valorar qui és a l'elit i qui no?

– Hem d'anar per aquest camí. Hem de valorar un per un els esportistes si són d'elit o potser no ho són tant i refer la graella amb aquests paràmetres.

– ¿Quan es reunirà la Comissió Antidopatge per la demanda d'augmentar les sancions a les farmàcies que vénen productes dopants?

– Suposo que ja després del mes d'agost.

Per a més informació consulti l'edició en paper.