• El nou ministre de Cultura va prometre ahir el càrrec amb el Madriu i els entorns de protecció com a prioritats

Esteve, Fité i Cerqueda, a punt de prendre possessió com a ministre, cap de protocol i secretari d'Estat, respectivament. Foto: ÀLEX LARA

No va ser tan formal i purament protocol·lària com es preveia, la presa de possessió del nou ministre de Cultura, ahir a l'edifici adminstratiu juntament amb els dos altres càrrecs que completen el primer gabinet Martí: Jordi Cerqueda, com a secretari d'Estat d'Esports, i Marina Fité. El massanenc Albert Esteve no es va desmarcar –com era previsible– del discurs oficial que situa les prioritats del departament en l'aprovació del pla de gestió del Madriu i l'agilització dels entorns de protecció dels monuments, però hi va afegir alguna pinzellada interessant i, sobretot, novedosa. Per exemple, la que afecta l'Arxiu Nacional: Esteve es trobarà al calaix el projecte consensuat per l'anterior ministra, Susanna Vela, i –atenció– el cònsol de la Massana, Josep Maria Camp, per ubicar-lo al camí de les Palanques. I Demòcrates per Andorra va convertir l'Arxiu en basa electoral: no és el moment d'invertir 18 milions d'euros en un nou equipament cultural. El mateix Esteve admetia ahir que durant la campanya havia «venut» que en el capítol d'infraestructures, «el país té en aquests moments altres prioritats». Però això era en plena campanya i quan el nou ministre probablement ni somiava que un dia assumiria la cartera de Cultura. Quatre mesos després, no es pot dir que hagi canviat d'opinió, però com a mínim ja no ho té tan clar: «Probablement ara, si veig que hi ha fons que es poden malmetre perquè no estan ben protegits, canviï el meu punt de vista i les meves prioritats».

Quedem-nos amb l'adverbi, aquest «probablement» tan prometedor. Temps hi haurà per comprovar com evolucionen les prioritats d'Esteve, i si s'avenen poc o molt amb el que va predicar en campanya, aleshores com a primer suplent de la candidatura demòcrata per la Massana. Qui també es va desmarcar ahir del discurs telegrafiat va ser el cap de Govern, Toni Martí, i en un tema tan sensible, però tant, com ho és el del Cor Nacional. Martí va fer seva la consternació general per la duplicitat de cors de petits cantors que va deixar com a llegat la defenestració de Catherine Metayer del Nacional perpetrada per l'eximinstra Vela: «No s'entén que hi hagi dos cors». Tenint en compte que el Cor Nacional de veritat hauria de començar a funcionar el setembre, però que de moment només existeix sobre el paper, i que els Demòcrates van ser els principals valedors de Metayer, no és aventurat vaticinar algun moviment d'aquí a principi de curs.

Martí i el madriu / Val a dir que Esteve no es va pronunciar sobre aquest tema. Tampoc no se li va demanar opinió. De fet, i Arxiu Nacional de banda, només es va mullar –i encara, molt relativament– per l'afer Madriu i pels entorns de protecció. Sobre el polèmic pla de gestió, es va mostrar disposat a incorporar-hi aportacions i suggerències. «És un pla obert, que es pot modificar en qualsevol moment». No va descartar ni la possibilitat d'aprovar una llei ad hoc que dribli els problemes competencials que deriven del poder que els comuns mantenen en el redactat actual: «És prematur per donar una resposta», es va limitar a dir. No és ni remotament un sí, però tampoc equival a un no. Qui sí que hi va posar cullerada, una altra vegada, va ser Martí, que va apel·lar a la sentencia del Constitucional que avala les competències comunals sobre la vall i va fer una defensa numantina de la posició del Govern davant d'aquest enverinat dossier: «La Vall del Madriu té un gran futur. I jo hi he cregut des del primer moment. Una prova n'és el Centre d'interpretació del Madriu recentment inaugurat a Escaldes. Ara bé, si algú en vol fer polèmica, que la faci».

L'altra prioritat del nou titular de Cultura, i ja s'ha dit, seran els entorns de protecció, una pedra a la sabata de tots els seus antecessors: la llei del Patrimoni cultural, promulgada el 2003, establia un termini de dos anys, dos, per a la redacció i aprovació dels entorns la setantena de monuments inventariats. Vuit anys després, només n'existeixen onze. Diu Esteve que intentarà agilitzar el ritme... amb els mateixos mitjans de què s'ha disposat fins a la data. A veure com quadra el cercle i se'n surt on els seus predecessors van ensopegat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.