• Després de trencar el motor el primer dia de competició a Finlàndia, el pilot pensa ja en el Ral·li d'Alemanya

Albert Llovera i el seu Abarth Grande Punto, durant els primers trams del passat Ral·li de Finlàndia, abans que el motor digués prou Foto: FOTO ESPORT

Albert Llovera tornarà a la càrrega. A ell tant li fa que s'hagi fet 3.500 quilòmetres de carretera fins a Finlàndia, que hagi arribat després de moltíssimes hores de travessa creuant Europa de punta a punta, i que el primer dia de competició el motor del seu Abarth Grande Punto S2000 digués prou i el deixés amb cara de pocs amics. El passat, passat és, i ara només pensa en Alemanya.

La pròxima cita del Campionat del Món es disputa a Alemanya del 18 al 21 d'agost. Són tres setmanes en què el pilot andorrà, el copilot Diego Vallejo i el seu equip PCR treballen ja per posar a punt l'Abarth. Així ho deixa clar Llovera a la seva pàgina de facebook: «Em sap greu no poder puntuar en una carrera tan mítica com Finlàndia, però estarem amb Diego Vallejo al costat i la resta de l'equip en dues setmanes a Alemanya per començar amb l'asfalt». És la seva filosofia de vida: sempre mirant cap al futur, cap al següent repte. I això que el que li va passar a Finlàndia va ser de pel·lícula, perquè primer el viatge va ser etern, per carretera i amb la meitat del seu equip a la cita nòrdica, amb unes condicions austeres per estalviar perquè «el pressupost no dóna per més», segons afirma el pilot andorrà. «Sense dubte aquest ral·li el vam afrontar sota mínims pel que fa a membres de l'equip. Vam anar a Jyvaskyla sense l'enginyer, només amb tres mecànics, tampoc no es va desplaçar la persona que coordina l'equip...», deia Llovera amb resignació, per afegir mostres d'afecte a tots els que van estar al seu costat: «Malgrat la professionalitat dels que vam venir, el final va ser el pitjor que ens podíem imaginar».

El pilot d'Abarth estava molt tocat anímicament ja que l'esforç que va significar la preparació de Finlàndia no ha tingut recompensa: «És cert que l'havíem preparat amb detall, és una prova molt bonica, però alhora molt ràpida, amb mitjanes que arriben als 120km/h enmig de boscos immensos, molt exigent físicament, o sigui que no s'adapta al meu estil de pilotatge. Potser per això l'havíem preparat, si es que això es possible, amb més atenció que d'altres. Al final ha servit de ben poc, gairebé diria que de res». I tot, amb el mateix problema de l'any passat: «La mateixa avaria, motor trencat, els salts al·lucinants de Finlàndia fan que la corretja de distribució es desintegri». Però ell no es rendeix. En tres setmanes, a Alemanya.

Per a més informació consulti l'edició en paper.