PUBLICITAT

Escaldes 2011: i per postres, Picasso

  • El Centre d’Art d’Escaldes tancarà l’any amb la col·lecció de pintura catalana moderna del Museu de Montserrat
A. L.
ESCALDES-ENGORDANY


pescador
El vell pescador, de Picasso (1892), una de les obres del Museu Montserrat que podrien recalar al CAEE entre el 6 de desembre i el 25 de febrer. Foto: MUSEU DE MONTSERRAT
Escaldes 2011 va començar el desembre al Centre d’Art (CAEE), amb aquella magna, estupenda retrospectiva de Subirachs; i al Centre d’Art s’acabarà: entre el 6 de desembre i el 25 de febrer del 2012, l’equipament escaldenc acollirà sota el lema Picasso i la pintura catalana moderna una trentena d’obres de la col·lecció del cenobi barceloní. Atenció, perquè estem parlant d’una de les pinacoteques més importants del món pel que fa a l’art català d’entre mitjans del XIX i mitjans del XX. La selecció que recalarà al CAEE l’encapçala naturalment Picasso, amb els olis El vell pescador i L’escolà –les dues obres mestres de la col·lecció– així com una desena de cartells de la sèrie Vallauris, per la localitat de la Costa Blava francesa on el malagueny va residir entre el 1948 i el 1955 i on es va dedicar sobretot al gravat de temàtica taurina. Picasso serà per tant l’estrella de la mostra, però vindrà acompanyat d’un equip de vedets de la pintura catalana del tombant de segle. El Museu de Montserrat acull una exhaustiva i monumental col·lecció que no es deixa cap de les patums del moment, des de Fortuny, Casas, Mir i Nonell fins a Vayreda, Anglada-Camarasa, Gimeno, Romà Ribera, Martí Alsina i Torres García.
Picasso i la pintura catalana moderna serà la traca final d’Escaldes 2011, que arriba a l’equador de la capitalitat de la cultura catalana amb un regust agredolç: l’organització s’enorgulleix legítimament de les fites d’aquests primers set mesos –assenyaladament, la publicació de l’agenda trimestral– però el cert és que l’activitat cultural d’Escaldes no ha experimentat una eclosió significativa; que en algunes facetes, com ara la programació musical, fins i tot s’ha anat enrere, i que la presència al carrer de la capitalitat no va més enllà dels panells publicitaris que esquitxen les vies públiques de la parròquia i d’alguna iniciativa especialment interessant com ho és El marc d’un temps, que ha repartit per l’eix de Carlemany reproduccions en gran format de fotografies històriques d’Escaldes.

forcades, manel i els reis / És veritat que encara queden cinc mesos de capitalitat i una colla d’activitats en cartera: ahir les va repassar la comissària de la capital, Montserrat Planelles. I n’hi ha de ben curioses: per exemple, la presentació de la fragància d’Escaldes 2011, creada pel perfumista Jimmy Boyd amb la col·laboració del Museu del Perfum i que es dirà, atenció, Voliaina, per l’andorranisme amb què els lauredians designen els flocs de neu. El Pessebre Vivent serà un altre dels protagonistes del que queda de capitalitat: el novembre s’inaugurarà a la plaça de Santa Anna l’escultura-homenatge en aquesta manifestació de la cultura popular, una peça d’acer corten creada per Josep Maria Mangot i que s’inspira en l’escena del Naixement. Hi haurà també lloc per al pensament, amb presència estel·lar de Teresa Forcades, la monja benedictina que va saltar a la fama gràcies a un vídeo on denunciava els interessos espuris de les grans companyies farmacèutiques a propalar la por a la suposada pandèmia de la grip A. Serà el 6 de setembre, en el marc del 90è aniversari de la coronació de la Mare de Déu de Meritxell, i la seva conferència versarà sobre la història de la teologia feminista.
La gran cita musical d’aquí a final d’any serà també l’última, segons va confirmar ahir Planelles: Manel, el grup supervendes català, comparexierà el 6 d’octubre al Prat del Roure amb el segon disc, 10 milles per veure una bona armadura. Finalment, i ja fora del marc temporal de la capitalitat, i tal com s’havia anunciat, TV3 retransmetrà en directe la cavalcada conjunta de la capital i Escaldes. Dues hores de glòria televisiva que sortiran per un ronyonet: 20.000 euros, calcula la comissària, entre despeses tècniqus i adequació del parc de carrosses. H

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT