• La campanya d'excavacions descobreix una cabana datada entre el 2200 i el 1600 abans de Crist

Els arquèolegs treballen al sòl de la cabana; els dos blocs de granit eren la base de l'estructura, amb murs de pedra i coberta vegetal Foto: ÀLEX LARA

Res a veure amb la selva immobiliària de l'Andorra del 2011. El primer habitatge construït per la mà de l'home en aquest racó de món (i que ha arribat fins a nosaltres, és clar) data de la primera edat del Bronze –posem que entre el 2200 i el 1600 abans de Crist– i va consistir en una molt rudimentària cabana que aprofitava dos enormes blocs de granit dipositats a la Roureda durant l'última glaciació. Una habitació, en fi, ben poc acollidora que, segons l'arqueòleg Gerard Remolins, va servir de refugi als pastors que a l'hivern baixaven de les pastures d'alta muntanya –¡potser de la zona de l'Orri del Cubil!– i que va ser ocupat de forma estacional i intermitent durant decennis, «potser fins i tot durant segles». La cabana s'ha acabat d'excavar aquest juliol al jaciment de la Margineda, en el substrat més profund del lloc on, dos mil·lennis i mig més tard, es va erigir la fortalesa de Sonplosa, i constitueix, diu l'arqueòleg, «l'ocupació amb hàbitat humà més antic de la zona»... amb permís, és clar, dels fons de cabana del Neolític –entre el 3400 i el 2500 aC– que van aparèixer el 2009 al camp del Colomer de Juberri: «Hi ha altres jaciments de l'edat del Bronze, però no s'havia documentat cap assentament humà».

Fins ara. Les restes de la cabana ara excavades constitueixen l'última aportació d'aquesta mina arqueològica en què s'ha convertit el jaciment de la Roureda des que el 2007 la propietat de la finca, Casa Molines, hi va començar a treballar. La joia de la corona és, ja saben, el castell de Sonplosa, un recinte emmurallat de prop de 1.500 metres quadrats que conserva les restes d'una casa forta ininterrompudament habitada des del segle XI i fins a mitjans del XIV. La major fortalesa medieval mai excavada al vessant sud dels Pirineus. El gener, recordarà el lector, es va presentar en societat la primera remesa de les prop de 200 peces medievals de ferro i bronze recuperades al jaciment i que ja han estat restaurades: unes tisores, un anell, unes claus, una punta de llança i una moneda de billó encunyat a València el 1271. La cabana de l'edat del Bronze promet més emocions: també s'hi han excavat prop de 700 peces, sobretot ceràmica, però també de pedra. Les estrelles són un allisador per esmolar pedres o treballar el cuir i una mà de molí. Res que se surti de l'habitual en aquest tipus de jaciments, però singulars perquè han aparegut en un context «tancat» que, diu Remolins, «avalen que ens trobem davant d'una ocupació humana i no de troballes aïllades i esporàdiques». Aquestes peces esperen ara torn al laboratori per ser datades pel mètode del carboni 14 i acotar una mica més la datació del jaciment.

Es tracta, en qualsevol cas, d'un assentament sorprenentment petit, que no supera els 3 metres quadrats –«Servia de refugi a una, com a molt dues persones»– i que es va construir aprofitant els dos grans blocs de granit que es distingeixen clarament a la fotografia d'aquí dalt. Els murs –que no han aparegut– es devien bastir aprofitant les pedres de la tartera, i el sostre consistia en una coberta vegetal que, naturalment, tampoc no ha subsistit. Segons la datació provisional, l'assentament es va abandonar cap al 1600 aC. Al jaciment no s'hi han tornat a trobar restes fins a la tardoantiguitat, cap al segle V de la nostra era. I l'edat d'or de la Margineda –amb la fortalesa com a ganxo mediàtic– haurà encara d'esperar fins als segles X-XI. Però el fet que l'assentament humà més antic dati del tercer mil·lenni abans de Crist obre la possibilitat que apareguin restes dels estadis intermedis, omple el buit documental sobe els hàbitats humans a l'edat del Bronze pirinenc, i demostra que aquesta zona ha sigut un lloc favorable a l'ocupació humana des de ben antic, «molt probablement per la situació al fons de la vall i per la presència de la tartera, que proporcionava matèria primera».

Per a més informació consulti l'edició en paper.