Un futur molt incert
- L'espècie requereix doblar la seva població fins als 40 exemplars La variant autòctona s'extingirà quan morin els dos últims mascles
BARCELONA
Els escassos 20 exemplars d'ós bru que sobreviuen al Pirineu no són suficients per garantir la viabilitat futura de l'espècie, que precisa augmentar la seva població fins a "més enllà" dels 40 animals. Així queda reflectit en L'ós bru als Pirineus, una extensa obra monogràfica de Migel Mari Elosegi, a la qual ha tingut accés Europa Press i en la qual s'aborda la història d'un animal "eradicat deliberadament" de la serralada per l'ús d'armes de foc, verí, la captura de les seves cries i la destrucció de l'habitat.
De fet, la variabilitat genètica es troba molt limitada en els tres focus on sobreviu l'ós --gràcies a la reintroducció de vuit exemplars d'Eslovènia alliberats el 1996, 1997 i 2006--, la qual cosa repercuteix en la dificultat per garantir la seva supervivència. Malgrat que l'ós bru va ser declarat espècie protegida a França a partir de 1972, i a Espanya a partir de 1973, la continuació de la caça furtiva i el sentiment d'odi arrelat en la cultura rural van acabar per situar l'espècie a la vora de l'extinció. Elosegi afirma en el seu llibre que "de moment no s'ha aconseguit establir una població mínima viable".
Tan sols dos mascles d'ós bru autòcton dels Pirineus sobreviuen en l'actualitat, la qual cosa permet assegurar que l'espècie desapareixerà amb ells. L'última femella, Cannelle, va
...
L'autor calcula que, sobre la base dels registres del que es van pagar entre 1520 i 1964 als caçadors, prop de 3.000 plantígrads van ser abatuts a la zona francesa del Pirineus en poc més de tres segles. La progressiva humanització de les valls i l'extensió de les armes van contribuir al declivi exponencial d'una espècie que va quedar relegada a sectors aïllats, tal com va succeir entre les colònies de la ser- ralada cantàbrica i els Pirineus a partir del segle XVIII. L'odi cap a l'ós es fonamenta en els seus atacs a bestiar i ruscs, encara que no és un animal tan nociu com el llop, i únicament entre el 6 i el 8% de la seva dieta està composta per carn d'animals domèstics.
Per a més informació consulti l'edició en paper.