Josep Maria Camp a la terrassa del Comú, des d'on es contempla l'espai que ha d'acollir l'Arxiu Nacional i l'eixample del poble de la Massana Foto: ÀLEX LARA

–Fem una mica de repàs dels projectes que ha tirat endavant la Massana.

–N'hem tirat moltíssims endavant. Tinc el programa electoral, i era un programa que vam fer en aquell moment molt realista. Vam ser previsors i vam fer un programa racional, adaptat a les necessitats de la parròquia, perquè les grans obres de la parròquia estaven ja realitzades. Teníem cobertes totes les necessitats i per això vam donar un impuls important a la reactivació i dinamització a través d'un pla que està donant, francament, bons resultats. Miro molt sovint el programa per veure com va el seguiment, i tinc marcats tres projectes o quatre que no s'han ben bé realitzat. Vull aclarir-ho. Per exemple, quan posàvem al programa que rehabilitaríem el poliesportiu de l'Aldosa i promouríem la seva utilització, doncs si bé s'han fet algunes obres, el poliesportiu té deficiències estructurals importants i per tant s'ha hagut de canviar la reestructuració i rehabilitació que volíem fer per una obra més profunda, que comporta enderrocar la part inferior i començar de nou des de baix. També deia el programa que buscaríem un terreny cèntric per construir una piscina. Doncs el terreny ja hi és, a la mateixa zona que el poliesportiu de l'Aldosa, perquè a partir d'aquí es pot construir la piscina i altres equipaments. Es pot, diguem-ne, desdoblar el poliesportiu de l'Aldosa amb la qual cosa, després es pot promoure una utilització més global del poliesportiu i també a nivell turístic, que penso que seria interessant promoure'l pels turistes que venen a l'estació d'esquí. Ens hagués agradat fer aquest projecte aquesta legislatura, però la situació econòmica no ho permet.

–¿S'han quedat molts projectes al calaix per la crisi?

–Aquesta legislatura ha vingut marcada per la conjuntura econòmica i nosaltres ens hi hem adaptat. Hem estat capaços de fer tots els altres projectes als que ens havíem compromès amb el programa electoral, però redefinint-ne alguns, com són el centre d'esplai, el centre jove, el museu del còmic, que són espais que hem anat adaptant. Però tot el que ens havíem compromès, la remodelació del prat del Colat, un centre de salut, l'skatepark, la zona esportiva de Santa Caterina, els parcs en els diferents pobles on ha estat possible també s'han fet, eixamples de carreteres, com el d'Escàs, algun punt negre com per exemple a Anyós, a Sispony, a l'Aldosa. Els projectes s'han tirat endavant pràcticament tots. Ens hagués agradat també completar els plans d'embelliment, tot i que no es paren, a Pal i Sispony. Ens hagués agradat fer un pla d'embelliment, que no vam dir que els faríem tots però sí els projectes, per tots i cadascun dels pobles diferenciats. Algunes coses, com aquesta, no ha estat possible, la resta, hi ha poca cosa pendent. Per la qual cosa, estem molt contents de com ha anat aquesta legislatura.

–El percentatge del que quedaria per fer seria...

–Jo diria que molt poc, per sota del 5%. Crec que hem fet un 95-96% del programa.

–¿Quin llegat deixa per al proper equip comunal?

–Doncs jo crec que li deixem un bon llegat, perquè li deixem una parròquia ben equipada, amb tots els serveis, amb una administració organitzada i motivada. Evidentment el deute és el que és però han de tenir en compte que també l'hem baixat. Però una parròquia, en qualsevol cas, amb tots els equipaments necessaris i sobretot molt ben organitzada.

–¿De quant és el deute?

–S'ha de diferenciar el deute comunal del deute de les estacions. Sempre dic que les estacions, amb els seus recursos propis fan front al deute i el retorn del capital, pagament d'interessos etcètera, i després per l'altra banda hi ha l'endeutament del comú. Aquest en aquests moments deu estar sobre els 16 o 17 milions d'euros aproximadament, i la resta fins arribar a 45, és el que hi ha a l'estació.

–¿I en quant s'ha rebaixat en aquests anys?

–Nosaltres hem rebaixat des de principis d'any 4 milions d'euros l'endeutament aproximadament. 3,78 milions. És important aquesta baixa, però clar, depèn del moment que fas la foto i l'important és que l'endeutament té una línia clarament descendent. Això és molt positiu i és gràcies al rigor en la despesa, el control i el treball ben fet. Les despeses de funcionament, per exemple, al Comú de la Massana han baixat de 3,5 milions d'euros en menys de tres anys. A l'inici de legislatura teníem un pressupost de 22 milions i ara un de 10,4. Aquí ja es veu l'important esforç que està fent la Massana des del primer dia de la legislatura perquè vam ser previsors. Hem estat capaços d'adaptar-nos a aquesta conjuntura econòmica, i això és el que més valoro en aquests moments.

–També ha ajudat a millorar les xifres la col·laboració amb Ordino.

–Sí evidentment. Sempre dic que nosaltres hem sigut pioners en el tema de mancomunar serveis. Ordino i la Massana ja fa uns anys, en l'anterior legislatura, es van començar a mancomunar servies i a partir d'aquí s'ha anat accentuant fins al punt que tenim serveis mancomunats en cultura, turisme, esports, la deixalleria, recollida d'escombraries, la central de compres, i tot això ens permet un estalvi important. I això és el que s'hauria d'anar fent. Fins i tot es poden mancomunar serveis, per què no, amb d'altres comuns. Amb el Govern també es podria mancomunar algun servei. Són coses que estan sobre la taula i que cada cop més s'hi haurà d'anar pensant per tal de, entre tots, mirar que la despesa sigui el més racional possible. Però tenint en compte sempre els criteris d'eficàcia i eficiència en el funcionament.

–La Massana ha viscut com una explosió aquests quatre anys, se la veu més viva.

–La Massana ha crescut molt gràcies a aquest pla de reactivació, que hi hem posat molt èmfasi en aquesta legislatura, i ha donat molt bons resultats perquè del pla d'accions que es desprenia del de reactivació s'han tirat endavant més de 100 accions concretes, i és important. Lògicament amb la col·laboració i participació tant a nivell personal com inclús econòmic dels comerciants, els hotelers, etcètera, la qual cosa agraïm perquè surt d'ells, a més és un pla que va estar elaborat bàsicament per tots els agents econòmics. Per això la Massana avui dia és una parròquia dinàmica. Des de principis d'any s'han obert 39 registres de comerç més. No vol dir que siguin tot botigues, però és una parròquia, no ho diem nosaltres, sinó també les estadístiques del Govern, que ha tingut més altes que baixes. La Massana uns anys enrere s'acabava a l'hotel Marco Polo i al Prat del Colat, doncs tot això, amb la nova carretera, voreres, ha permès noves edificacions i per tant també nous comerços, i això dóna vida.

–¿Continuarà aquest creixement?

–Hem de tenir en compte les possibilitats de la Massana. A la Massana hi ha hagut un canvi d'uns anys enrera fins ara, però encara en queda un altre molt important. Per això m'agrada parlar de la Massana del futur. Perquè fruit de tot el treball que també s'ha fet aquesta legislatura amb el desenvolupament de diferents plans d'actuació d'urbanisme, s'ha pogut aconseguir un seguit de terrenys molt cèntrics i importants. Això ha fet que a l'entorn del poliesportiu de l'Aldosa hi ha una superfície d'aproximadament uns 100.000 m2, que servirà, a part per l'ampliació del poliesportiu, per fer unes zones verdes al voltant on s'hi podran fer activitats esportives, lúdiques, etcètera. O sigui un altre pulmó verd a sota mateix el poliesportiu que connecta la Massana amb el poble de l'Aldosa, que estan molt junts avui dia. Tot això, a més a més, amb aquesta altra cessió de terreny que és un on es farà el futur Arxiu Nacional. I la connexió d'aquesta gran zona verda i esportiva, enllaça amb la de Santa Caterina, la Farga Rossell, el Camí Ral. O sigui que hi ha tot un circuit esportiu, lúdic, cultural, i a més molt connectat amb el centre de la Massana. I aquesta és la Massana del futur. Una Massana que si avui té qualitat de vida, que ha millorat moltíssim i ho diuen els nostres visitants, ho veuen que avui en dia la gent passeja més per la Massana i això lògicament ens omple d'orgull, el canvi que ens espera i que tenim previst i que nosaltres des d'aquesta legislatura ja hem preparat és encara més important.

–¿Quin paper jugarà l'Arxiu en aquesta Massana del futur?

–L'Arxiu, més que res és important pel que suposa. Jo sempre dic que tota infraestructura que es faci és benvinguda, perquè sempre aporta quelcom. Aporta un nou edifici, segurament serà emblemàtic, potser no tant important com haguéssim volgut, i permet desenvolupar una zona que avui en dia no està desenvolupada i la Massana queda una mica coixa sense aquesta zona. Perquè la Massana avui dia potser és un poble massa allargat i en canvi li falta amplada i connexió entre els diferents carrers, i en aquest cas avingudes, la de Sant Antoni i la del Través. I això permet aquesta connexió. Per tant, des del punt de vista d'urbanitzar tota aquesta zona, que s'obren noves possibilitats i que es connecta amb tota aquesta àrea de terrenys de cessió i zones culturals, esportives i lúdiques, doncs això és el que aportarà també aquest Arxiu a la Massana. Però jo sempre dic, la gran ocasió perduda és l'Arxiu Museu de Frank Gehry, que això sí hagués portat enormement valor afegit al que és, no només la Massana, sinó Andorra. I és una llàstima que això es perdés. Penso que és la part més negativa a destacar d'aquesta legislatura, que no ha estat a les nostres mans perquè nosaltres vam fer el que vam poder, però és una llàstima que aquest projecte se n'anés en orris.

–Per tirar endavant l'Arxiu, ¿per part del Comú ja està tota la feina feta?

–Sí. Es va fer la cessió del terreny al Govern. Fa unes setmanes firmàvem, que vam aprovar pel Consell de Comú, el conveni amb un altre propietari, que va fer la cessió de terreny per poder fer justament l'accés des de l'avinguda del Través a l'avinguda Sant Antoni, o sigui a l'Arxiu, i això ens permetrà unir les dues avingudes. Els propietaris estan treballant en l'elaboració del pla parcial, que ja el tenen molt avançat segons ens van dir, i per tant, potser abans d'acabar l'estiu o a la tardor estarà el pla parcial ja enllestit i amb la qual cosa el podrem aprovar. I a partir d'aquí, el Govern ja decidirà quan vol començar les obres. De totes les maneres, ara estan fent ja l'eixamplament de l'avinguda del Través, que és el que tocava. Primerament s'han de fer els accessos, s'ha començat per la part de dalt i després s'hauran de fer els accessos a la part inferior. Per tant encara queda treball.

–¿La Massana pot avançar si el Govern no comença les obres? ¿Està lligada al que faci l'Executiu per desenvolupar aquesta zona?

–Ben bé no. Però també. Clar, aquesta zona té sentit i agafarà la importància que li pertoca quan hi hagi el nou vial.

–Se'm va avançant a totes les preguntes. La següent era si la desviació és necessària per la Massana del futur.

–Sí, evidentment. La desviació és necessària perquè el centre de la Massana estigui més lliure de cotxes i es pugui organtizar d'altra manera, que hi hagi més qualitat de vida, més seguretat viària. Per tant, sí que és necessaria. I ho és des d'aquest punt de vista i des de l'altre, perquè dóna les possibilitats justament d'expandir-se cap a la zona est.

–Una altra cosa que ha marcat el mandat, sense que el Comú hi tingui res a veure, és el tancament de l'escola espanyola. ¿Com ha afectat això a la població de la parròquia?

–El problema és que l'escola espanyola va tancar justament perquè tenia pocs alumnes. És una llàstima. ¿Per què es van deixar perdre tants alumnes? ¿Què va succeir aquí? Potser s'hagués hagut de reaccionar abans. El fet que hi hagués pocs alumnes va comportar el tancament, doncs vol dir que tampoc ha tingut una afectació massa gran. No vol dir que no sigui important. Ha afectat 10 o 11 famílies i tampoc va més enllà, però és important des del punt de vista que quan tanca un escola, alguna cosa greu està passant. Perds part de la identitat, una possibilitat més, tot i que el conseller d'educació de l'ambaixada i el Govern van saber trobar alternatives per aquests alumnes que seguien a l'escola espanyola, però és una cosa negativa. I això amb previsió s'hagués pogut evitar el tancament. També això va ser degut a les retallades que està fent el Govern espanyol. Tan de bo l'escola continués existint i es pugui tornar a obrir.

–La Massana creix però alhora tanca una escola...

–Sí, però no baixa el nombre d'alumnes, perquè creix en d'altres escoles. L'escola andorrana, per exemple, ha crescut moltíssim, ha atret els alumnes de l'espanyola. Aquest és el problema. I els responsables de l'escola espanyola, jo crec que clarament no van estar prou atents al que succeïa a la seva escola, perquè si hi ha un degoteig constant, alguna cosa has de fer perquè això no es produeixi.

–No es descarta que hi hagi gent que utilitzi la Massana com a ciutat dormitori.

–No ha estat mai una ciutat dormitori, i menys ara. I les previsions, li avanço, són bones i van perquè cada cop més la gent que viu a la Massana tingui l'oportunitat de treballar-hi, i en previsió d'això, nosaltres al pla d'urbanisme hem previst unes zones industrials o zones de serveis bastant importants. I justament per impulsar aquestes zones de serveis també hem modificat les normes urbanístiques, de manera que sigui més rendible i més fàcil poder construir aquestes zones de serveis o industrials de manera que vinguin empreses, s'instal·lin i això doncs pugui crear llocs d'ocupació. O sigui que la Massana, ciutat dormitori, no.

–Al Comú també hi ha hagut canvis. El cap de la minoria, Pere López, va deixar el Comú per anar al Govern. ¿Com es va viure el canvi?

–Per nosaltres és igual si hi ha el senyor Pere López o la senyora Anna Blazquez. Potser hi ha més afinitat amb Blazquez, aquesta és la veritat, perquè ens coneixem més. La relació amb l'oposició a hores d'ara és satisfactòria, està treballant i col·laborant en tots els projectes i comissions, la qual cosa els agraïm, perquè ara el que toca justament no és l'enfrontament, sinó treballar tots plegats pel benestar de la parròquia. I això és el que hem sigut capaços de fer majoria i oposició.

–¿Com es preparen les eleccions del desembre?

–De moment no es prepara res. Crec que, com sempre, després de la caça de l'isard es veurà el que es fa, però crec que nosaltres, a nivell del nostre grup, som optimistes.

–El seu grup, es van presentar com a PLA, ¿però ara què serien?

–Doncs ara mateix jo crec que som Demòcrates per Andorra. És un pas que s'ha de fer, però el comitè parroquial de la Massana va decidir, lògicament, formar part de DA, i nosaltres tenim uns representants a l'executiva de DA.

Per a més informació consulti l'edició en paper.