• El Govern congela les tarifes a diferència de França i Catalunya, però malgrat tot segueixen sent més elevades

el Govern va publicar al BOPA un edicte on s'establien els preus per estudiar a la Universitat d'Andorra (UdA). Així, i a diferència del que han fet Administracions veïnes per fer front a la crisi, com França i Catalunya (les dues primeres eleccions dels alumnes andorrans que decideixen marxar a estudiar a l'estranger), l'Executiu ha optat per no incrementar les tarifes universitàries. Pel curs 2011-2012 es mantenen els preus fixats pels crèdits europeus (ECTS), que són de 25,08 euros per a la diplomatura i bàtxelor en infermeria, la diplomatura i el bàtxelor en administració d'empreses, i pel bàtxelor en ciències de l'educació. En el cas de la diplomatura i del bàtxelor en informàtica el preu és una mica més reduït: 21,68 euros. Finalment, el cost del crèdit de tots els estudis virtuals és de 14,92 euros, mentre que els estudis reglats de tercer cicle costen 750 euros el semestre.

Malgrat la congelació de preus d'uns i l'augment dels altres, però, les tarifes andorranes de la universitat pública es mantenen per sobre les de les universitats catalanes i franceses. Les primeres han incrementat el cost dels crèdits un 7,6%, (el que representa entre 65 i 100 euros per any de mitjana), i les segones un 1,72% en el cas de les llicenciatures, un 4,7% en el cas del màster i un 3,6% el doctorat. A més, pel que fa a les taxes de cobertura sanitària a França, que han de pagar els estudiants andorrans obligatòriament, s'han fixat en els 203 euros, tres euros més que el curs 2010-2011.

És a dir, la matrícula dels estudis postobligatoris al Principat segueix malgrat tot sortint més cara. La diferència és especialment gran comparat amb França, que aplica un sistema diferent, ja que es paga per curs anual i no en funció dels crèdits realitzats. A les universitats franceses és indiferent el nombre d'assignatures que es realitzin.

D'aquesta manera, mentre que a Andorra el cost anual per estudiar ascendeix de mitjana fins als 1.500 euros anuals, a França la llicenciatura pública té un preu de 177 euros l'any, al què se li ha d'afegir la cobertura sanitària. Per tant, menys de 500 euros. En el cas català, l'estudi postobligatori públic es mou entre els 1.200 i els 1.500 euros, tenint en compte que els crèdits dels graus estan entre els 15,16 euros i els 23,72 euros de mitjana.

Hi ha un cas, però, en què els preus dels crèdits andorrans surten més econòmics: els estudis virtuals. Mentre que a l'UdA tenen un cost de 14,92 euros el crèdit, a Catalunya, concretament a la UOC, van dels 15,16 euros als 21,18 euros el crèdit.

El cost de la vida de l'universitari / El que queda clar és que, malgrat ser més car, estudiar a l'UdA surt més rendible. Sobretot si la comparativa es realitza amb Catalunya, on els diferencials de preus són més reduïts. I és que els alumnes universitaris han d'assumir en la gran part dels casos el cost de la residència i de la manutenció (a més dels transports) pel fet de viure almenys entre setmana lluny de la residència andorrana. A Catalunya existeixen algunes beques per a subvencionar l'habitatge, tot i que són poc accessibles pels que no són catalans i únicament eximeixen de pagar alguns preus públics.

Els estudiants que opten per anar a França, en canvi, tenen més facilitat per accedir als ajuts públics. Per exemple, es pot sol·licitar un ajut a l'habitatge que concedeix 165 euros l'any per pis, independentment del nombre de persones que hi viuen (motiu pel qual molts estudiants escullen l'opció de viure sols). També, a certes universitats hi ha subvencions per al transport a més de preus molt reduïts per al menjador del centre educatiu. Aquest curs vinent el preu dels tiquets de menjar tindran un cost de 3,05 euros.

Amb tot, i malgrat que l'opció francesa sembla més atractiva econòmicament en el cas dels estudiants que prefereixen estudiar fora del país, la de Catalunya té a dia d'avui molta més tirada. Ho demostren les xifres dels alumnes del Lycée Comte de Foix. Fa uns deu anys al voltant del 60% optava per marxar a França, mentre que darrerament són una desena dels prop de 90 alumnes que cada any finalitzen els seus estudis obligatoris. També ho va alertar durant la festivitat del passat 14 de juliol l'ambaixador de França resident a Andorra, Jean-Pierre Berçot, assegurant que els estudiants que assoleixen el Baccalauréat i que decideixen fer els seus estudis superiors a França «són cada vegada menys», malgrat la qualitat de l'ensenyament.

Per a més informació consulti l'edició en paper.