• La decisió final dependrà del pressupost i del ministre, que no s'incorpora fins a l'1 d'agost

Platea i escenari de l'Auditori Nacional, després de l'ultima reforma Foto: ÀLEX LARA

Vagi el lector fent-se a la idea que el 2011-12 serà un curs perdut per a l'Auditori Nacional. Un altre, vaja. I són tants, que la veritat és que a aquestes altures difícilment hi haurà qui la trobi a faltar. Ho insinuava ahir mateix el director de Promoció cultural, Joan Sans, amb motiu de la presentació del concert que el 29 de juliol oferiran a Ordino el pianista David Lively, el clarinetista Michel Lethiec i el coreà Ensemble Opus. Sans es va limitar a afirmar que la programació de l'Auditori dependrà de la disponibilitat pressupostària i en qualsevol cas de les prioritats del nou ministre, Albert Esteve. Que quan aquest assumeix el càrrec serà hora de replantejar-se el futur de l'Auditori i de «treballar» –diu Sans– per recuperar una «programació estable».

Vist que Esteve no s'incorporarà al Govern fins a l'1 d'agost, molt haurà de córrer el ministeri –i moltes butxaques haurà de regirar per trobar un euro disponible– si pretén aixecar una cosa semblant a una temporada més o menys regular per al curs que ve. S'imposa, per tant, un exercici de realisme i començar a pensar que la programació «estable» –és a dir, un cartell dissenyat amb criteri i anunciat amb temps– haurà d'esperar temps millors. I més encara després que Sans tirés pilotes fora a l'hora de pronunciar-se sobre si el curs que ve hi haurà o no programació i que la Fundació ONCA –participada, recordem-ho, pel ministeri de Cultura– suspengués la setmana passada i per motius pressupostaris el concert d'estiu de l'ONCA a la Casa de la Vall –la primera cita de l'any amb la formació que dirigeix Gerard Claret i que havia de tenir lloc precisament ahir.

Però tornem a l'Auditori: la realitat tossuda és que el ministeri disposa a Ordino d'unes instal·lacions tan estupendes com infrautilitzades, que tot just ara comencen a despertar d'una llarga letargia. Amb el del 29 de juliol –primera col·laboració amb el festival de Saint-Lizier– ja són tres, és cert, els concerts que s'han programat a l'Auditori des que al maig va concloure el profund lífting a què s'ha sotmès l'equipament: la banda austríaca Jazzodrom, el cor malgaix Malagasy Gospel i, ara, la vetllada de cambra amb Lively, Lethiec i l'Ensemple Opus. Sostè Sans que l'important és que la voluntat és que aquesta «programació» es consolidi. Però no se sap ni com ni quan ni amb quins diners. Sosté també que les tres vetllades que hi han tingut lloc aquest estiu portaven mesos covant-se. Però la realitat és que el concert de Jazzòdrom es va anunciar amb tres setmanes escasses d'antel·lació –i encara, de forma gairebé clandestina– i que el de Malagasy Gospel va ser una col·laboració amb l'associació benèfica Aigua de Coco. El bolo ordinenc del festival de Saint-Lizier, diu, s'havia gestat mesos enrere. Però també s'ha anunciat amb tres setmanes justes. I no se sap quan hi tornarà a haver moviment, a Ordino. El cert és que anar-hi encadenant actuacions esporàdiques, sense periodicitat ni fil conductor, pot donar la sensació d'una certa activitat. Però això no és una programació. I mentys encara, regular. Ni se li assembla. No és així com es crea l'hàbit d'anar a l'Auditori que han reclamat des del mateix Claret fins al baríton Marc Canturri, ni com es cultiva un públic. Són pals de cec.

Polèmiques de banda, l'Auditori acollirà el 29 de juliol un plat clàssic que aquest estiu serà raríssim de repetir en aquest racó del Pirineu. Lively, Lethiec i l'Ensemble Opus interpretaran un repertori eclèctic que combina el romanticisme de Brahms, l'impressionisme de Ravel , el formalisme de Prokofiev i, com a postre, una estrena mundial, el Quintet per a clarinet de Lee. Una cortesia del festival de Saint-Lizier, que aquesta edició celebra el 40è aniversari sortint fora de Foix, el seu territori natural. Per cert, el director artístic de Saint-Lizier i també intèrpret, el pianista David Lively, va insinuar ahir la possibilitat de repetir a Ordino en edicions vinents. O com a mínim, d'acollir al festival els músics andorrans. Començant, és clar, per l'ONCA. Ja es veurà. Pel que fa a Saint-Lizier, es tracta en qualsevol cas del cartell més veterà de la regió del Migdia-Pirineus. Aquesta edició, que fa –ja s'ha dit– la número 40, comença el 24 de juliol amb un recital de la soprano June Anderson i el pianista Jeff Cohen

Per a més informació consulti l'edició en paper.