El Govern està elaborant el pressupost per a l'any que ve, l'esborrany del qual estarà enllestit, previsiblement, a final de mes. El ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, ha traslladat als titulars de la resta de carteres la necessitat de revisar a fons cadascuna de les partides, amb l'objectiu d'ajustar el que calgui i verificar si hi ha àmbits on els recursos es puguin gestionar millor.

–La resposta no és tant si es doblarà o no, sinó veure quines necessitats ens planteja el ministre de Turisme. El ministre de Turisme, igual que la resta de ministres, la feina que està fent és entendre la situació i veure quines són les necessitats reals d'aquest ministeri. El que ha anat anunciant, almenys fins ara, és que el que ha de fer és gastar de manera diferent els diners que s'invertien en promoció. Quan vegi el resultat d'aquests canvis, llavors veurem si hem de dotar més o no aquest ministeri. En tot cas, el que tenim clar és que és una de les partides que no hauria de patir rebaixes. Cosa que no podem dir de moltes altres, que sí que hauran de patir rebaixes per anar buscant, a poc a poc, l'equilibri pressupostari.

–Abans de retallar, el que hem de fer primer és gestionar millor, i això passa per gestionar millor cadascun dels capítols del pressupost. Hem de coordinar millor ministeris i departaments, evitar duplicitats… I destriar el gra de la palla. En moments de dificultats econòmiques, has de prioritzar. Hi ha coses que es pot prescindir d'elles. Hi ha una instrucció clara d'intentar rebaixar tot allò que no sigui imprescindible.

–Venim d'una situació atípica. No tenir pressupost durant dos anys t'aboca a haver de restringir la despesa. Per tant, això es nota. En les liquidacions del 2010 es veu que hi ha un constrenyiment de la despesa fruit de la manca de pressupost. Jo no m'atreviria a dir que s'estava gastant alegrement, perquè no és cert. El que passa és que una cosa és no malgastar i una altra és gastar en coses que, en un moment difícil, potser són prescindibles. Hem de prioritzar. No tenim prou diners per gastar en tot allò que fins ara s'estava gastant. Per tant, l'obligació d'un govern és prendre decisions i veure de què es pot prescindir, en què es pot gastar menys i en què, malgrat les dificultats, hem de fer un esforç per poder mantenir.

–A veure, coses que s'han de mantenir… Crec que tots hi estarem d'acord, i va en la línia del que comentaves. Estem en un moment de crisi econòmica, en què l'activitat del país encara està davallant i hem d'abocar esforços en tornar a generar activitat econòmica. Està clar que els sectors on podem generar activitat econòmica de manera ràpida és allà on ja hi tenim una experiència i una base molt sòlida, que és la nostra oferta turística. Per tant, un lloc on no podem gastar menys és en turisme.

–On sens dubte hi haurem de destinar més diners és l'àmbit del benestar social, per cobrir les dificultats que moltes famílies estan passant en un moment com aquest. La gent està perdent la feina, la gent està ingressant menys diners i, per tant, nosaltres estem notant com les demandes en l'àmbit de les ajudes socials s'estan incrementant. No podem mostrar-nos insensibles davant d'aquestes demandes. Aquestes són partides, doncs, on no podem aspirar a rebaixar. Però si aquestes partides s'han de dotar més, és evident que n'hi ha d'altres que se n'hauran de ressentir. Aquest és l'exercici que s'ha demanat a tots els ministeris en aquesta primera fase d'elaboració del pressupost. Se'ls ha demanat que mirin amb tota cura cadascuna de les partides, a veure on es pot rebaixar. Ha de ser un pressupost a la baixa quant a les despeses que s'havien tingut fins ara perquè ens permeti cobrir noves necessitats que el moment ens ha portat.

–Sí. Evidentment, complirem les dates d'entrada del pressupost al Consell General i el que desitjo, i estic convençut que els dos grups parlamentaris faran el necessari en aquest sentit, és que no es dilatin els tràmits de debat i discussió d'aquest pressupost, cosa que ens hauria de permetre arribar a final d'any amb el pressupost aprovat. No és fàcil perquè el Reglament del Consell General realment fa que el calendari sigui just.

–La nostra proposta es basa en actuar en dues fases. D'una banda, fer les modificacions pertinents a tres impostos que ja van ser aprovats durant l'anterior legislatura, que són l'impost de la renda dels no residents (IRNR), l'impost de societats i l'impost d'activitats econòmiques. En el cas de l'IRNR, la modificació és una mica més profunda. També és normal perquè aquí ja tenim tot d'elements que ens indiquen aquesta necessitat de modificació fruit de l'entrada en vigència d'aquest impost –va entrar en vigor l'1 d'abril– i això ens ha posat en relleu un seguit de disfuncions que intentarem arreglar.

–En paral·lel, introduirem algunes modificacions a l'impost de societats i a l'impost d'activitats econòmiques. En cap cas, no estic parlant de modificacions de fons. No estic dient de modificar el tipus. Es tracta d'alguns aspectes que, ja abans de posar-los en pràctica, veus que no funcionaran. El més significatiu en el cas de l'impost de societats seria intentar que aquesta modificació ens permetés que, a començament del 2012, ja entrés en vigor aquest impost i, per contra, dissociar-lo de l'entrada en vigor de l'impost del valor afegit, de l'IVA o TVA.

–Bàsicament perquè l'IVA, o TVA, és un impost que requereix un període d'adaptació a les empreses: perquè entenguin el seu funcionament, perquè adaptin els seus sistemes informàtics… Requereix, doncs, que donem el temps suficient perquè no acabi sent un coll d'ampolla per a les empreses l'aplicació d'aquest impost. Obligant-nos a posar-lo en pràctica l'1 de gener del 2012, penso que l'únic que provocaríem és una precipitació que possiblement acabaríem pagant tots. Els empresaris no podrien absorbir l'impacte de l'impost –i no estic parlant de l'impacte econòmic, sinó de l'impacte logístic i organitzatiu. L'IRNR és un exemple que precipitar-te en l'entrada en vigor de les lleis fiscals no és una bona idea. El resultat és que tenim una autèntica allau de consultes.

–Ja vam anunciar que l'oficina d'atenció a la petita empresa al setembre ampliaria el seu ventall d'actuació. Ara està molt limitada al dipòsit dels comptes. A partir del setembre, una de les funcions que tindrà serà informar de les novetats en el règim fiscal d'Andorra. Pel que fa al TVA, inevitablement s'haurà de fer tot un calendari d'actes de formació, organitzats directament des de Govern o amb la col·laboració d'institucions com ara la Cambra de Comerç.

–Al setembre ho entrarem tot al Consell General: les modificacions dels impostos i també la llei del TVA. Ho volem entrar tot perquè es vegi la coherència de les quatre lleis i que això s'ha d'entendre com un paquet. De les lleis que modificarem, hi ha un impost que ja està en pràctica i els altres dos que entraran en vigor a partir de l'1 de gener. Pel que fa al TVA, traslladarem a més endavant la seva entrada en pràctica. Penso que no anirà més enllà d'un any. Donar un exercici és un termini raonable perquè la gent s'adapti. D'altra banda, el TVA no té impacte econòmic sobre les empreses i tampoc no és que l'Estat deixi d'ingressar un volum important de diners. L'Estat continua tenint mentrestant un seguit d'impostos indirectes, que són els que quedaran derogats quan entri en vigor el TVA o IVA. Les insinuacions en el sentit que el que es vol és retardar l'entrada en vigor de les lleis fiscals no son certes.

–Un nom està importat d'Espanya i l'altre de França. Nosaltres, durant la campanya, ens vam inclinar per TVA. Però més enllà del nom, la figura impositiva és la mateixa.

–Pel TVA, no prevec un increment important dels ingressos de l'Estat. Una altra cosa són els altres tres impostos… L'impost de la renda dels no residents i l'impost de societats són impostos nous i, per tant, serà poc o molt, però tot el que es recapti per aquesta via són nous ingressos per a l'Estat. És fa difícil en un país com Andorra, on no es té informació sobre les empreses, determinar a hores d'ara quin pot ser l'impacte de l'impost de societats. No hem d'oblidar que l'any passat és el primer en què es va demanar el dipòsit dels comptes.

–Aquest tema està més verd que els altres. És veritat que la legislatura passada es va fer una taula de la funció pública, però no es va arribar a cap acord en concret més enllà d'emetre un document que tenim i que estem estudiant. Hem tingut una primera reunió amb els sindicats de l'Administració central, senzillament per assentar les bases del que ha de ser l'àmbit de treball en els propers mesos, i al setembre reprendrem aquest tema. La idea de fons, és clar, és canviar la llei de la funció pública.

–La llei tal com està avui en dia no ens permet algunes coses que ens semblen fonamentals. Penso, per exemple, en tots els temes de mobilitat. Hem de fer una Administració més àgil pel que fa al moviment de les persones que hi treballen, de manera que no ens trobem que tenim saturació en alguns departaments i, per contra, n'hi ha alguns que estan poc dotats en relació amb les necessitats que tenen. També és molt important la definició d'una carrera professional o veure fins a quin punt determinades obligacions que ha anat adquirint l'Estat són sostenibles des del vessant econòmic. Necessitem una llei de la funció pública més adaptada als temps que corren.

–Si hagués de triar una cosa, el que m'agradaria és acabar amb equilibri pressupostari. Això seria fruit d'haver anat ajustant despeses i ingressos durant quatre anys. És evident que no ho podem buscar d'un any per l'altre perquè el nivell de sacrifici no seria suportable ni sa. Es demanaria un nivell de sacrifici que acabaria generant més problemes que no pas beneficis i deixaria moltes persones en una situació precària. L'objectiu és que el pressupost que presentarem el 2014 per al 2015 sigui equilibrat. No ens hem d'oblidar que l'Administració, i més en moments difícils, és un motor important de l'economia d'un país. El problema és que tenim un deute acumulat molt gran.

–Si haguéssim arribat aquí amb un deute inferior en 250 o 300 milions d'euros, ara seria el moment de gastar potser una mica més de diners en favor de ser un motor més per a l'economia. Però tenim un nivell d'endeutament tal que fer-lo créixer ens portaria a un punt de no retorn, d'incapacitat de retornar aquest deute. I tampoc no ho podem fer perquè avui dia no tenim les portes obertes al finançament. A un país com Andorra, amb una estructura d'ingressos com la que tenim, no és fàcil que li deixin diners. Per tant, perquè ens continuïn finançant tres o quatre anys, cal que els demostrem als finançadors aquesta recerca inequívoca de l'equilibri pressupostari. Els esforços s'han de centrar en aconseguir aquest equilibri i, alhora, en rellançar l'economia del país.