La cònsol major d'Escaldes-Engordany, Montserrat Capdevila, al CIAM, amb el passeig del riu darrera. Foto: ÀLEX LARA

–Un mandat curt com a cònsol major…

–Sí, nou mesets.

–¿Com s'ha viscut la decisió de Toni Martí de tornar a la política nacional?

–Bé, ja se n'havia parlat una mica de la possibilitat que ell fes el salt cap a l'àmbit nacional. Al moment sempre és una sorpresa, però era una mica esperada. El canvi, doncs, com que estava una mica preparat perquè hi havia la possibilitat aquesta, tampoc va ser un canvi molt brusc. Va ser una adaptació a la nova situació, però sense grans canvis. Bé, amb un gran canvi, que la figura de Toni Martí se n'anava.

-Amb Toni Martí i després, Escaldes-Engordany ha evolucionat molt i s'ha fet molta feina. ¿Què en destaca?

–En l'últim mandat hem acabat l'obra d'embelliment de l'avinguda Carlemany, que ha estat un procediment que s'ha allargat diversos anys, ens queda una fase molt i molt petita, que estem a l'espera de si s'acaba l'obra del túnel dels Dos Valires. I després, el projecte del Centre d'Interpretació de l'Aigua i la vall del Madriu, el CIAM.

–¿Aquests són els projectes dels que està més orgullosa?

–Estic molt orgullosa de tota l'avinguda Carlemany i de l'obra del Prat del Roure, que va ser un gran pas per Escaldes-Engordany. No teníem una sala per celebrar la festa major, concerts... Sempre havíem d'estar llogant una carpa, estàvem a precari. Per això va ser el primer projecte que vam engegar, era, jo crec, el més necessari. Tota la zona esportiva, sala polivalent, l'escola bressol...

–Més enllà dels projectes urbanístics i d'equipaments, Escaldes es podria dir que ha liderat en aspectes de política social, com la contractació d'aturats de la parròquia.

–Escaldes sempre ha estat una parròquia, jo diria, pionera, perquè el servei d'atenció a domicili fa molts anys que s'està duent a terme. Diria que potser fa més de 20 anys. Després, quan el 2009 vam aprovar la partida per començar a donar feina a totes aquelles persones de la parròquia que vèiem que s'estaven quedant sense feina, doncs també crec que vam ser pioners. I en l'àmbit social, mai hem retallat serveis, al contrari, sempre hem anat donant en funció de les necessitats. Estem exonerant moltíssims infants del pagament d'activitats, d'esports d'estiu, escola bressol, d'espai lleure...

–¿Són moltes les famílies que se'n beneficien?

–No puc dir la xifra exacta, però a l'escola bressol em sembla que tenim una desena d'infants que no estan pagant. Sempre es fa mitjançant un informe de l'assistenta social. A l'espai lleure són molts més, i als esports d'estiu també. Acostumen a ser les mateixes famílies, però sí que últimament ha crescut una miqueta.

–Tornant al Madriu, ¿per quan el pla de gestió? ¿Quina serà la posició d'Escaldes?

–Es va pactar un document entre els quatre comuns afectats, i aquest es va lliurar al Govern. Ara estem a l'espera de parlar-ne amb el cap de Govern, i en principi per nosaltres aquest és el pla bo. És el que vam pactar al seu dia. Queden pocs mesos i suposo que s'acabarà aprovant.

–Ara serà, potser, més fàcil. Toni Martí va participar en la redacció quan era cònsol...

–Va participar en la redacció del pla pactat, i suposo que sí que serà més fàcil.

–Escaldes era la parròquia en discordança, per dir-ho d'alguna manera, en aquesta qüestió.

–És un document que vam pactar els quatre. Escaldes té les captacions d'aigua potable i d'aigua termal a la zona de tampó, i no sembla lògic que per dur a terme alguna millora o manteniment haguem de demanar permís als altres cònsols. I el document que es va pactar és un text que convé als quatre comuns.

–En el terreny urbanístic, hi ha hagut alguns projectes que no han acabat sent els que havien de ser, com el cas del Falgueró.

–El Falgueró es va aprovar una fitxa del pla parcial, hi va haver una al·legació i vam modificar-la, i potser haurem de fer alguna petita modificació més, però en principi es tirarà endavant.

–Però no serà el que s'havia previst, ¿o continuaran disposant dels locals i la plaça pública?

–No. El conveni va quedar nul per una sentència. I per això vam modificar la fitxa de la unitat d'actuació. En aquella fitxa s'havia firmat un conveni, i aquest va quedar anul·lat i el Comú va haver de modificar la fitxa. Aquest conveni ja no serà i el Comú no disposarà de les places d'aparcament, no disposarà d'un local a peu de plaça, ni d'una plaça privada d'ús públic. Tot això va quedar anul·lat. Aleshores, es va aprovar una modificació de la fitxa i ja s'ha fet l'exposició pública i s'ha de fer l'aprovació definitiva.

–En aquest cas i també en el del Clot d'Emprivat, hi havia diferències entre el Comú i els particulars...

–Al Clot d'Emprivat existia un conveni anterior a l'aprovació del pla d'urbanisme, em sembla que era de l'any 99. Amb aquest conveni, els propietaris ja havien cedit un 13% i escaig de terreny, a part de les vialitats, i el que es demanava amb el pla d'urbanisme és que aquests propietaris, a l'hora de construir, cedissin la diferència fins arribar al 15%. Els propietaris van anar per la via de la Justícia dient que existia un conveni anterior al pla i que s'havia de respectar, però la Justícia va dir que no, que un cop aprovat el pla d'urbanisme és aquest que diu com s'han de fer les coses.

–Una de freda i una altra de calenta, podríem dir.

–És que són diferents. A l'aprovar el pla d'urbanisme, els convenis anteriors no es poden tenir en compte, i al Falgueró es va anul·lar el conveni. Al Clot d'Emprivat no es va anul·lar el conveni, seguia vigent, però el pla d'urbanisme el modificava en l'aspecte que s'havia d'arribar al 15% de cessió. En canvi al Falgueró, la Justícia anul·la el conveni.

–Amb la cessió de terreny, no només per part d'Escaldes, ¿s'ha volgut treure més profit del que es podia?

–La llei marcava que la cessió havia de ser d'entre un 5% i un 15%. El Comú d'Escaldes-Engordany, quan va aprovar el pla, va optar per un 15%.

–S'han fet moltes millores, no només a Carlemany. ¿Què queda per fer en el camp urbanístic?

–Sempre queden coses per fer. Si hi ha diners, hi ha coses a fer. Diré el que ens queda per fer i que farem abans d'acabar el mandat. Hem adjudicat una adaptació d'uns locals a la zona industrial d'Escaldes-Engordany per convertir-los en deixalleria. Això ja va començar. Un cop tinguem aquesta nova deixalleria acabada, el que farem amb la vella, que és un magatzem a l'avinguda del Pessebre, és enderrocar-la i convertir la superfície en un aparcament per a uns 40 o 45 vehicles. Això són les obres que ens queden per acabar el mandat, amb les del museu. Després, entre les coses que no hem pogut fer hi ha la casa de colònies, que és un projecte que ens hauria agradat tirar endavant però per motius econòmics, perquè hi havia altres prioritats, no ha pogut ser. El que sí que farem és deixar el projecte enllestit i el proper cònsol el podrà tirar endavant o no, depèn de les possibilitats que tingui.

–L'altre gran tema del mandat podria ser el cens. ¿Com van els treballs? Escaldes ha perdut, per dir-ho així, un bon nombre d'habitants.

–El cens ha estat un projecte, no d'aquest mandat, sinó que va començar en l'anterior, quan els comuns vam impulsar un projecte de llei perquè no hi havia un marc legal on agafar-nos. Cada comú funcionava per usos i costums, com havíem anat fent sempre. Un cop feta la llei hi va haver uns reglaments, la constitució del consell nacional del cens i tot. I aquest mandat ha estat començar amb l'actualització del cens. Anteriorment no hi havia comunicació entre administracions, transmissió de dades. Ara existeix un reglament de transmissió de dades. Moltes persones que marxaven del país definitivament anaven a Immigració i aquesta informació no arribava als comuns. Aleshores, els comuns és veritat que vam acumular persones que no sabíem si havien marxat. Sabíem que no estaven al domicili però no sabíem si estaven en un altre a la parròquia, en una altra parròquia, o si havien marxat del país. Ha estat aquest any, o finals de l'any passat, que hem aconseguit un disquet des d'Immigració amb les persones que havien marxat del país. Amb aquesta informació, els comuns hem pogut fer les verificacions administratives, i en alguns casos domiciliàries, que ens han permès fer la publicació al BOPA de totes les persones que no havíem trobat, i finalment, consultat el consell del cens, donar-les de baixa.

–Però encara es pot reduir més amb el porta a porta.

–Encara ens queda feina per fer. El que hem fet és els residents secundaris, que teníem inscrits al cens, com que aquestes persones no resideixen més de 183 dies l'any al país, no han d'estar al cens sinó en d'altres registres com pot ser el de propietat. I una tercera fase, que des d'Escaldes-Engordany comencem a engegar, ja tenim els impresos preparats i tot, és un casa per casa, un porta a porta i fer un cens de població.

–¿Com afecta aquesta reducció de 2.500 persones del cens? Això té una repercussió...

–Bé, és l'actualització del cens. Tindrà una repercussió a nivell de les transferències, sí, però penso que s'havia de fer. Abans no teníem les dades com per poder-ho fer.

–¿Caldea, com va l'ampliació?

–Doncs l'obra segueix el seu curs. La passarel·la en principi estarà acabada pel pont de la Puríssima, això és el que està previst. Aquesta passarel·la serà en forma d'amfiteatre i quan acollim esdeveniments a la parròquia ja no caldrà posar cadires... I el que és el Caldea 2, l'estructura va pujant i aviat arribaran arran de carrer. En principi va seguint el curs.

–¿Pot recordar les xifres que representa i ha de representar?

–El conjunt de tota l'obra, la concessió del terreny, l'enderroc de l'antic pavelló, la construcció del nou Caldea, la passarel·la, és una inversió d'uns 43 milions d'euros. El 70% es finança amb fons propis de l'empresa. S'ha demanat un préstec d'uns 6,5 milions d'euros, a retornar amb 10 anys. La resta és pagat amb tresoreria i fons propis. L'ampliació de capital va ser un èxit i es va cobrir tota.

–Està cridat a continuar sent l'emblema, ja no de la parròquia, sinó del país.

–Jo sempre he dit que Caldea es va convertir, ja fa uns anys, en un motor turístic del país. Estic convençuda que amb l'ampliació serà un referent del país. S'ha constatat que hi ha turistes que només vénen per Caldea.

–Tot un èxit ser Capital de la Cultura Catalana. ¿Què representa?

–Nosaltres volíem ser-ho l'any passat, però ens va tocar ser-ho el 2011, el darrer any de mandat. Nosaltres encantats de la vida. Penso que aquest projecte ha ajudat, no només a Escaldes-Engordany, sinó a tot el país, a tenir una visió global de la cultura del país. Hem aconseguit fer una agenda trimestral nacional, amb tots els actes que s'organitzen al país, i penso que això és un primer pas i ara el relleu l'agafarà el Govern, perquè ja va treure un edicte per continuar-ho. Penso que això és un dels grans èxits d'haver estat capitalitat, a part del reconeixement que tenim a totes les zones de parla catalana. Després també, durant aquest any s'hauran organitzat esdeveniments importants com l'elecció de la pubilla de Catalunya, que s'organitza aquí a Escaldes el 24 i 25 de setembre, la trobada de castellers a la plaça Coprínceps, i una sèrie d'esdeveniments que s'organitzen i tenen ressò. I que porten persones de fora al país. Per la pubilla em van dir que venien unes 800 persones, pels castellers unes 500. Hi haurà el concert dels Manel... I remarcar el que van aconseguir Toni Martí i Rosa Ferrer quan van baixar a TV3, que la cavalcada conjunta de reis sigui retransmesa per TV3. Això tambè és un ressò del nostre país a les comarques catalanes.

–És un projecte sense un cost excessiu.

–Nosaltres hi vam destinar 200.000 euros addicionals. Dins l'àmbit cultural i turístic, tot el que anàvem fent altres anys, és una partida que no es va rebaixar a l'hora de fer el pressupost. Se'n van rebaixar moltes però aquesta, al contrari, es va incrementar en 200.000 euros per poder fer la inauguració, la clausura i tota aquesta sèrie d'actes.

–També s'han fet esforços per dinamitzar els comerços de la part alta.

–Per dinamitzar, jo diria ja tota la parròquia, hi ha l'embelliment de l'avinguda Carlemany i l'embelliment d'altres zones com Fiter i Rossell i altres carrers. Concretament a la part alta hi ha el projecte del museu per fer pujar la gent, l'aparcament de la plaça de l'Església perquè els visitants puguin aparcar i la requalificació de carrers a nivell de l'impost de comerç i indústria ajudant les zones més desafavorides de la parròquia.

–¿S'ha aconseguit?

–Sempre hi ha alguns negocis tancats, però és que a la part alta, de la plaça Coprínceps en amunt, s'han anat obrint restaurants... Jo penso que sí. Els botiguers estan contents i la caseta de turisme funciona i més o menys estem rebent els mateixos visitants a les dues oficines. Ara hi ha l'exposició de fotografies antigues...

–¿Quin és el llegat que deixarà al proper equip comunal?

–A nivell d'infraestructures jo crec que durant aquests vuit anys la inversió haurà estat de més de 60 milions d'euros. Escaldes-Engordany ha fet un canvi a nivell d'instal·lacions i equipaments, i crec que s'ha convertit en una parròquia molt atractiva a nivell turístic i comercial. I penso que el proper equip comunal es troba amb una parròquia moderna i bastant equipada.

–¿I a nivell de finances?

–Tot dependrà de com tanquem aquest any. S'ha d'esperar a veure com anirà aquests últims mesos. És veritat que a nivell urbanístic estem ingressant menys del que estava previst. De totes formes, a nivell de deute, el proper cònsol trobarà un deute inferior al que vam rebre nosaltres ara fa vuit anys.

–¿En quant s'ha reduït el deute?

El 2010 el vam reduir en 2,5 milions d'euros.

Per a més informació consulti l'edició en paper.