• Identificada una nova espècie de l'insecte al Principat, que ja n'acull 157 de diferents

Detall de la papallona ?Coenonympha glycerion' Foto: EL PERIÒDIC

La recerca de la biodiversitat andorrana està d'enhorabona. La troballa és petita, singular i si més no curiosa, però no per passar desapercebuda per la més gran majoria de la població andorrana ha deixat de satisfer als biòlegs andorrans. Es tracta de la identificació pionera de la Coenonympha glyceron volant pel territori andorrà. En paraules més planeres, una papallona petita, d'una coloració basada amb tons marronosos i amb uns ocels negres amb pupil·l·a blanca, que mai abans s'havia vist a Andorra.

L'espècie pertany a la família dels Satyrdae i s'estén per bona part del nord de la Península Ibèrica i per l'Europa Central i Oriental, segons informa l'Institut d'Estudis Andorrans (IEA). Al Principat és la primera vegada que es localitza, i la seva identificació ha permès engrandir el nombre d'espècies d'aquest insecte que es poden percebre volant per territori nacional. En total ja sumen 157.

Aquesta peculiar troballa l'ha realitzada Èric Sylvestre, col·laborador del BMSAnd (Butterfly Monitoring Shceme d'Andorra). L'organisme, de caire internacional, treballa en tot el que envolta l'ecosistema de les papallones diürnes. Els inicis de la metodologia BMS daten dels anys setanta a Anglaterra, després que els estudiosos i naturalistes de l'època s'adonessin que les papallones diürnes d'Europa eren cada cop més escasses. Va ser aleshores quan es van plantejar idear un mètode que els permetés traduir aquesta sensació en fets contrastables. Un mètode que es va convertir en el naixement del Butterfly Monitoring Scheme.

Des de llavors diversos països i regions l'han posat en pràctica, com Catalunya, Holanda, Bèlgica o Finlàndia, i també Andorra.

Sense dubte que darrere del BMSAnd hi ha un conjunt de biòlegs molt especialitzat i amants d'un insecte bell però sense grans dosis de fama. Però no es tracta només d'una passió, sinó que el seu estudi permet també analitzar quina és l'evolució i l'estat de salut del medi natural. I és que l'evolució d'aquest insecte permet anar més enllà, ja que les papallones diürnes són el que s'anomena «uns bons bioindicadors». Ho són tots els éssers vius sensibles als canvis ambientals i per tant, poden indicar quina és la qualitat dels ecosistemes i també la del planeta terra.

En el cas andorrà, els principals objectius se centren en aportar noves dades sobre la biodiversitat del país, proporcionar informació de les fluctuacions que experimenten i determinar l'impacte dels factors locals sobre les poblacions de papallones, entre d'altres.

Per aquest motiu localitzar noves espècies al país i comprovar-ne la seva expansió és sinònim de bones notícies pel que fa al medi ambient. Sigui doncs, benvinguda la Coenonympha glycerion a Andorra. I que s'hi estigui per molts anys.

Per a més informació consulti l'edició en paper.