PUBLICITAT

Gent d'una altra pasta

  • El vencedor entra a meta amb un esquinç de turmell (de nou). El tercer classificat es recupera en quinze dies d'un trencament fibrilar
R. M. S.
ENCAMP

Periodic
Teixidó mira la cama recuperada.
Foto: ÀLEX LARA

Diu la llegenda del futbolista que quan un jugador pateix un esquinç de turmell, el que ha de fer és trepitjar fort i adéu dolor. Deixant de banda la pràctica amb cap base científica, el que sí que es pot dir és que hi ha esportistes que són d'una altra pasta. De ben segur, cap ni un serà futbolista, perquè aquests no saben el que significa fer una cursa de muntanya amb un 90% de possibilitats que es trenquin les fibres que tens en el fil de la navalla i que, a més, aquestes no només aguantin la càrrega, sinó que el permetin entrar al podi: Xavi Teixidó. O el que és travessar una línia de meta guanyador (Óscar Casal) i que un quilòmetre abans hages vist les estrelles quan et tornes a fer un esquinç en el mateix turmell que tants maldecaps està donant-te aquesta temporada. Doncs bé, quan aquesta gent que travessa la línia d'arribada amb cara de dolor, descansa i respira, es queixa lleument i pensa: «Gel, aigua freda i paciència».

Teixidó fa dues setmanes va patir un trencament de fibres a la carrera curta de la Travessa de Canillo. Amb tot, va guanyar. En aquell moment va assumir que tindria per quinze dies de pau esportiva, però ahir va retornar per a sorpresa general, i es va colar tercer a la Travessa encampadana. Ahir, quan va acabar, va dir que no tenia cap molèstia, però que se li havia fet llarga la cursa, encara que això no tenia res a veure amb la lesió, sinó amb que és un corredor que a les baixades pateix més que altres, especialitzat com està als Vertical Kilometres.

El cas d'Óscar Casal és un escàndol. Aquest home es doblega el turmell a poc d'entrar a meta i quan va tot sol de líder. És el mateix turmell on ja va patir fa uns mesos el mateix problema. En arribar a meta, seu a un banc, es treu els mitjons i deixa a l'aire uns turmells inflats i unes butllofes als peus que deixarien més d'un a casa: «Això no és res, ja estan curades». Només l'esquinç li preocupava. Cracks.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT