Enric Casadevall a les escales de l'edifici del Telecabina de Canillo. Foto: ÀLEX LARA

– ¿Quina ha estat l'evolució de Canillo en aquests darrers anys que vosté ha estat al capdavant?

–Si parlem de vuit anys, per mi hi ha dos fases diferenciades. Els primers quatre anys encara ens aprofitàvem del recorregut de bonança que hi havia, no vam autoritzar res perquè encara estàvem amb moratòria però encara hi havien obres autoritzades que es van anar fent i van servir per amortitzar deute, en concret 15 milions. A més també vam invertir en els primers cinc anys un total de 45 milions d'euros. La segona part, són aquests darrers tres anys i mig que ja no són iguals. Dels pressupostos, val a dir que al 2005 vam fer uns comptes anuals que sumaven 18,5 milions d'euros i passem a ara que estem a 11,9 milions d'euros. És un 33% menys.

– De la fi de la bonança a la crisi, ¿En què ha canviat el paisatge canillenc?

–La parròquia ha canviat. A part de les obres més significatives com són l'edifici Pere Caus, el tanatori del cementiri, aquest edifici del Comú en el què s'ha centrat tota l'administració, parcs infantils, casetes d'escombreries per tot arreu, instal·lacions de fanals de llum, de bancs, aparcaments i circuits de natura. I ara l'obra que tenim pendent que és la de l'aparcament i plaça del Prat del Riu. També hem de destacar allà on Hem invertit com a Ensisa i al Palau de Gel hem fet el restaurant nou, vam fer el camp de golf. Altres coses que no es veuen tant com la separació d'aigües residuals i pluvials. Hem gastat quasi uns 4,5 milions d'euros en aigua. Hem millorat la xarxa de distribució, amb noves captacions.

– ¿Satisfet d'aquests canvis dels darrers set anys i mig?

–Globalment, sí. Ja he dit més d'una vegada que dels tres llocs institucionals on he estat, al Consell, al Govern i al Comú, la que més m'ha omplert és el Comú, perquè tot el que fas o el que no fas ho saps de seguit si ha agradat o la gent està enfadada. En les altres institucions quedà tot com més lluny. Aquí és instantani.

– Però, la proximitat de la institució comunal també té la seva part negativa.

–Sí perquè et demanen de tot. El que t'ha dit dues vegades que té una farola que no va, a la tercera t'ho diu malament. Són més exigents, però això va amb el càrrec.

– Sí, però això del contacte directe no ha de ser fàcil ¿caldria d'alguna formació adequada o això va amb el caràcter?.

–No crec que la gent faci cursets. És veritat que va amb el caràcter. Gent que accepta la crítica i d'altres que s'enfaden per tot.

– ¿Vostè de quin tipus és?.

–Jo crec que sí que accepto la crítica. Crec que quan ens hem equivocat he sabut reconèixer-ho. El que passa és que per al ciutadà el seu problema és el més greu i el més important, encara que sigui un forat a la porta de la seva casa.

– Destaqui només quatre grans obres i projectes d'aquests gairebé vuit anys dels quals la parròquia se'n beneficia.

–L'edifici Pere Caus. Es un complement i tenim tots els clubs instal·lats. Tenim una sala polivalent, tenim un lloc on podem fer actes socials i una altra planta per poder passar tot el de joventut que ara ho tenim dividit en diferents llocs. La unificació de l'administració del comú, és la segona cosa a destacar perquè abans estava dividida en l'antic edifici del comú, el vell del Palau de Gel i ara està centralitzat aquí en l'edifici nou que té capacitat per créixer i on també hi ha aparcament. La tercera obra és la millora de la xarxa d'aigües i més dipòsits. Ara s'està acabant amb una nova captació a la Vall d'Incles per a Soldeu. Aigua en tenim però en moments puntuals, la demanda d'aigua és prou forta i ens trobem que hi ha hotels que no tenen dipòsit. Sempre insistim en els hotels perquè tinguin aquest dipòsit d'aigua per tenir reserva.

– Perdoni que m'avanci, la quarta obra serà la de l'aparcament del Prat del Riu.

–Sí, però això de l'aparcament jo diria que no és el més important. Aquest edifici contempla dos plantes d'aparcament subterrànies, una planta a nivell del carrer que té cinc metres d'alçada i 3.000 metres quadrats de superfície. En aquesta planta es podran fer fires i una gran varietat d'activitats. A sobre a més tindrem una plaça de 2.500 metres quadrats que està en la part més fresca del poble i també en la zona d'expansió de la parròquia. Quedarà una zona d'esbarjo en una zona ben situada. Per tant és més que un aparcament, són dues places una coberta i una descoberta. A final d'any es preveu acabar l'obra.

– ¿Què no veurà complert d'allò que tenia previst?

– El que ens queda pendent és el compromís que teníem de separació d'aigües pluvials i residuals que no estarà completament finalitzat. Un altre projecte que, encara que no depén de nosaltres, no veurem fet, per diferents motius són les escoles noves. És un projecte que s'ha retardat primer, pel pla d'urbanisme, segon perquè buscàvem el terreny adequat. Trobat el terreny i signat amb el propietari al novembre passat, aquest va morir uns mesos desprès. Els hereus volen mantenir el compromís del seu pare però volen revisar el contracte sobre els terrenys de permuta. Penso que no serà complicat. Un cop hagin signat entregarem el terreny al Govern que ja ha dit que en el pressupost d'aquest any hi haurà una partida per a les escoles de Canillo. Aquest seria el que ens hagués agradat veure almenys començat.

– Esmentada la gestió comunal, passem a la política, ¿Té alguna previsió de resultats de cara al desembre? ¿Creu que l'onada taronja continuarà arrastrant?

–Si el Govern ho fa mínimament bé, que estic convençut que serà així, pel que ja veiem, jo crec que sí que tindrà incidència. Si em preguntes per Canillo, jo estic segur que guanyarem.

– Noms i candidats.

– No n'hem parlat. A Canillo històricament els que havien guanyat eren del PLA, després hi havia un altre grup que venia del Segle 21 i CDA i desprès quedava el PS. En les últimes eleccions ja hem anat junts el que era l'antic PLA, que després va ser CR amb segle 21 i CDA. És a dir a Canillo tot això ja està junt. Queda el que és DA i el PS. Vist el resultat de DA, penso que no tindrem el problema per guanyar. Ara hem de fer una bona llista i tenim molta gent. Històricament comencen a formar-se les llistes després de Meritxell. Tenim Gent del comú que penso que voldran repetir perquè només han fet quatre anys, d'altres que no que ja n'han complert vuit. Primer hem de saber quans volen tornar-hi i després veure els que estan més ben preparats i també veure els que hi han fora. I encara que anem junts, aquestes dues mentalitats, del que era PLA i Segle 21 i CDA en el subconscient. Encara hem de tenir en compte que hi hagi gent dels dos costats. Hem d'anar amb tacte de no fer-ho malbé.

– La cònsol menor ha hagut de marxar abans d'hora. ¿Ha estat una bona sortida passar al Consell General?

–Ni com a cònsol major ni com a menor podia repetir. Ja que hi havia eleccions, en satisfacció la vam presentar com a consellera general i desprès l'han fet com a subsíndic. És un honor.

– Canillo queda ben representada.

–Jo penso que sí , al parlament i al Govern.

– ¿Continuarà en la política?

– No forçosament. Ja he dit alguna vegada que si els que hi anaven abans de mi no s'haguessin retirat jo no hagués pogut començar en la política als 34 anys. Si la gent no es retira no n'arribaran de joves. Un partit com DA, en l'àmbit nacional, que ha guanyat en tanta quantitat i tanta gent que té jove, no és capaç de canviar cares, doncs ¿quan ho farem? I el mateix passa a Canillo que amb la suma dels dos grups tenim molta gent que pot fer política. Jo si algun partit em demana alguna cosa i em fa il·lusió i crec que ho puc fer, doncs ja ho estudiaré, però no és una prioritat.

– ¿No li agradaria passar de nou a les files nacionals?.

–Jo ja he estat. He estat al procés consituient, he estat quatre anys al Consell General , quatre al Govern i vuit al Comú, ¿on més puc anar?

– Per tant, ¿podem dir que el desembre s'acaba la carrera política?

–Tampoc és això, però per a mi no ho faig com una prioritat. Crec que és bo que hi hagi canvi generacional.

– Vostè, com a membre fundador ¿és un dels que confiava en que DA triomfés tant o dels que no s'ho esperaven?

– Quan comencem a crear aquesta plataforma va arrancar de forma animada i amb ganes. Rapidament vam veure que això tenia un bon color i al principi vam creure que els resultats estaven justos, però cap al final de campanya teníem clar que guanyaríem. Però la veritat, és que per tant no. La sorpresa forta va ser Encamp i Andorra la Vella.

– Parlant de la capital, ¿Què li sembla tot el què està passant amb el PS i Rosa Ferrer? ¿L'oposició està caient?

– A mi no m'agradaria que decaigués el PS, jo penso que ha d'haver una oposició i si és forta millor. Primer perquè crec que és necessari, segon perquè sinó nosaltres ens relaxarem perquè els altres es van separant, i sembla que eres el millor i que això durarà. No és bo per nosaltres. Tampoc és bo pel país. Amb el tema de Rosa Ferrer, estic d'acord amb ella que molt bé no l'han tractat encara que no conec molt bé tots els intringulis. Però bé jo crec que es refaran. Marxen uns però venen d'altres.

Per a més informació consulti l'edició en paper.