• La parròquia homenatja Josep Serra Prats, qui va promoure l'estació d'Arinsal i el seu club d'esquí
• L'emprenedor rep el premi al Ciutadà pòstumament en un acte molt emotiu

Un emocionat Camp recorda la figura de josep Serra abans d'entregar el premi al ciutadaà. Foto:ÀLEX LARA

«¿La Massana seria avui el que és sense l'aposta de Josep Serra?», es va preguntar retòricament el cònsol major de la parròquia, Josep Maria Camp, en el discurs que va pronunciar en l'acte d'homenatge a Serra. Ell mateix es va respondre, encara que la resposta va ser unànime: «No». Serra és l'impulsor de la «reconversió de la parròquia», qui va generar el pas d'una comunitat bàsicament agrícola i ramadera a una de serveis amb la seva «visió de futur» i la fe en les possibilitats d'Andorra, fent una aposta atrevida i generosa, i invertint per la creació de l'estació d'esquí d'Arinsal l'any 1973, quan la parròquia passava una època de penúries i ningú s'atrevia a deixar diners.

«¿I l'estació de Pal, exisitiria?». Doncs, existeixen «dubtes», ja que aquesta va néixer de «l'impuls d'Arinsal», va continuar Camp, que també va subratllar el paper de Serra en la creació de l'Esquí Club d'Arinsal, al qual al cap d'uns anys s'hi va afegir Pal.

«Per ell, res era impossible», i es va passar «tota la vida treballant i encara li va faltar temps» per tirar endavant idees i projectes que es van quedar al seu cap. I en canvi, el seu llegat a la Massana i al país no és poc ni curt. Tot al contrari. Per això la ciutadania massanenca, que l'admirava i el respectava, i per qui «no serà fàcil d'oblidar», va voler retre-li un homenatge proposant el seu nom com a candidat al Premi al Ciutadà, que el Comú atorga coincidint amb les festes del Roser.

L'acte va comptar amb la presència dels seus fills i vídua –Serra va morir a finals del juliol de l'any passat–, familiars, amics i múltiples autoritats, tant comunals com nacionals. Mostra de l'estima de la parròquia vers la figura de Josep Serra. Glòria Molins, la que havia estat l'esposa de Serra, va interpretar al piano una petita composició en honor seu, fent, si era possible, encara més emotiu l'acte d'homenatge. El primer que rebrà i que va servir per «culminar» la feina feta per Serra, segons va valorar un dels seus fills, Jordi Serra, que va assegurar que tant per ell com pels seus germans era un «honor» assistir a l'homenatge al seu pare i escoltar les paraules que Camp va dirigir a la seva memòria. El cònsol major ja va anunciar que abans de l'inici de la temporada d'hivern, es rebatejarà el telecadira d'Arinsal i la pista de les Marrades amb el nom de Josep Serra Prats, i que el Quart d'Arinsal, que el va veure créixer, com a persona i com empresari, li vol dedicar una plaça o un carrer.

La persona

«D'esperit obert», «encarnava el compromís, la generositat, la proximitat». Era una persona «entranyable», «excel·lent» i «excepcional». «Amable», «treballador», «carregat d'il·lusió». «Defensor dels valors de la vida». I moltes altres qualitats, que fan que «ens quedem curts en elogis» vers la persona de Josep Serra Prats.

Per a més informació consulti l'edició en paper.