• Pintat demana unió enfront estigmes vers els comuns com a figures a desaparèixer

Cònsols majors i menors d'Ordino, Canillo i Escaldes-Engordany conversen a la sortida del Comú d'Andorra la Vella, ahir Foto: ÀLEX LARA

Els cònsols van criticar l'estudi sobre les finances dels comuns presentat recentment en el què s'afirma que la pressió fiscal exercida pels comuns s'havia duplicat entre el 2005 i el 2009. «Individualment no hem incrementat els impostos en aquest nivell ni molt menys», va assegurar la cònsol major d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, que exercia d'amfitriona de la darrera reunió de cònsols abans les vacances d'estiu. Per tant, dedueixen que en el global la dada encara quadra menys.

L'estudi Anàlisi econòmica de les parròquies del Principat d'Andorra, realitzat per Gaudit, va ser criticat pels cònsols, que no entenen algunes conclusions que presenta. A més de lamentar que no s'hagués consultat els comuns, la conclusió objecte de més crítiques és la que apuntava a un increment del 50% de la pressió fiscal exercida per les corporacions parroquials entre el 2005 i el 2009. Tant Rosa Ferrer com Josep Pintat, cònsols majors de la capital i de Sant Julià de Lòria respectivament –que ahir exercien de portaveus de la reunió–, van apuntar com a possible explicació d'aquesta dada el fet que l'estudi agafés el total de la partida d'Impostos, taxes, tributs i altres ingressos, i no només dels impostos. Ferrer i Pintat van defensar que hi ha ingressos que no es poden computar com a pressió fiscal, com pot ser, per exemple, el preu de l'aparcament o els arrendaments d'instal·lacions.

Ferrer va assegurar que «no quadra», ja que des dels comuns «constatem que amb les liquidacions eixuguem deute i tenim superàvit». Per tant, hi ha una «contradicció entre els comptes i l'estudi». En aquest sentit, la cònsol de la capital va posar alguns exemples referents a la seva corporació: el preu de les escoles bressol només s'ha incrementat en un 5% durant els darrers quatre anys, ja que els primers tres anys va restar inamovible; la reducció del temps d'aparcament gratuït d'una hora a mitja –mesura que es va aprovar a finals del 2009– també ha contribuït a l'augment dels ingressos però no es pot computar com a impost; l'impost de radicació d'activitats comercials s'ha rebaixat a partir d'una reducció de l'índex de localització, que ha fet «minvar els ingressos»; entre d'altres. Així, va reconèixer que els ingressos han augmentat, «però no per impostos». Per la seva banda, Pintat va comentar que per imposició directa, la pressió fiscal s'havia rebaixat un 4% a Sant Julià durant el període analitzat per l'estudi, i va criticar que es tingués en compte la cessió obligatòria de terrenys per dir que la pressió fiscal s'havia duplicat. «Això és el que veiem i vivim», i si les xifres difereixen, és que alguna dada no està bé, va explicar la mandatària d'Andorra la Vella.

ESTUDI PER DESINFORMAR / El cònsol lauredià va acusar que, en una situació econòmica «complexa» com l'actual, l'estudi crea «desinformació i alarmisme», i aquest fet el «desmereix». Anant més enllà, Pintat va opinar que el treball s'hauria d'haver consensuat entre les parts, i va afegir que «no voldríem creure que el missatge de fons sigui la creació d'un estigma contra els comuns i que es vulgui que aquesta figura acabi desapareixent». Per això va defensar que aquestes corporacions són «peces clau» pel país i que cal fer un «bloc institucional» per buscar solucions a la crisi i no generalitzar la idea que els comuns siguin font de despesa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.