• El ministeri ha invertit 235.000 euros a ignifugar la sala, renovar els camerinos i substituir la porta giratòria
• La temporada es farà esperar fins al 2012

Vista general de la sala i detall dels camerinos, amb dutxa, bany adaptat i circuit tancat de televisió. A la sala es van desmuntar els panells de murs i sostres per revestir-los d'un material ignífug. Foto: ÀLEX LARA

Si el lector forma part de l'entusiasta tropa que quinze dies enrere va assistir al concert de Jazzodrom, amb què s'inaugurava de forma quasi clandestina el renovat Auditori Nacional, segur que es va endur una sorpresa considerable quan es va topar la nova porta de l'entrada principal de l'equipament. No és que sigui res d'especialment aparatós. Al contrari: es tracta d'una doble porta d'obertura automàtica absolutament convencional, però que ha jubilat l'anterior i pesadíssima porta giratòria. Una andròmina que li donava un cert caràcter, potser sí, però que plantejava problemes de seguretat en cas d'una hipotètica evacuació. Doncs problema solucionat, perquè la substitució de l'antiga porta giratòria formava part del paquet de reformes urgents per valor de 235.000 euros aprovades sota el mandat de Vela i que van concloure el maig, després de quatre mesos d'obres. Una intervenció que l'exministra considerava inajornable perquè afectava precisament a l'homologació de l'edifici a la normativa de seguretat contra incendis i, per tant, prèvia a qualsevol replantejament de l'ús de l'Auditori, en stand by des de fa un lustre llarg i amb els quatre concerts anuals del Narciso Yepes com a única programació regular.

La veritat és que es tracta d'un lífting necessari, sí, però amb prou feines perceptible tret de la porta d'entrada. Les millores s'han d'anar a buscar –i és molt buscar– rere els panells dels murs i el sostre de la sala, que s'han desmuntat un a un per revestir-los d'un material ignífug, diu Ivan Sansa, tècnic del ministeri que s'encarrega del manteniment de l'Auditori. També s'han instal·lat detectors de fum sobre les dues portes d'accès a la graderia del segon pis, que en cas de disparar-se obririen automàticament les finestres i la porta principal, i s'ha canviat la senyalització dels itineraris d'evacuació. L'altre gran intervenció s'ha concentrat en els camerinos, que s'han reformat de cap a peus. N'hi continua havent quatre –dos d'individuals i dos de col·lectius– però per fi s'ha resolt una de les tares més flagrants de l'Auditori: la inexistència de dutxes als camerinos, que comptaran ara també amb un servei adaptat per a minusvàlids.

Un detall, aquest dels serveis adaptats, que també s'ha tingut amb el públic en general: se n'ha habilitat un al rebedor principal. Llàstima que per accedir-hi continuï fent falta la rampa lateral exterior. El pressupost no arribava per a l'ascensor, que queda pendent per a una pròxima intervenció. Així que, de moment, els usuaris amb cadira de rodes continuaran sense poder accedir ni al subsòl ni al segon pis de l'edifici. L'Auditori es va inaugurar fa vint anys, durant aquest temps s'hi han fet les obres de manteniment mínimes, i alguns dels elements de seguretat havien quedat obsolets. «Ens el vam trobar deixat de la mà de Déu»,va arribar a dir l'exministra Vela. Calia intervenir-hi per adequar-lo a la normativa vigent, i això és el que s'ha fet, «perquè era una incongruència que un edifici de titularitat pública incomplís la reglamentació, a part d'una temeritat que ens hagués pogut sortir molt cara si mai hagués passat alguna desgràcia», conclou Sansa.

Adéu a les patums

Resolts els problemes logístics, ara només falta dotar de contingut el nou i flamant Auditori. Vela havia augurat que el curs 2011-2012 es reprendria la programació estable. Però això va ser quan l'executiu Bartumeu encara somiava a aprovar el pressupost i acabar la legislatura. La realitat és que avui hi ha pressupost prorrogat i govern nou, i que la cartera de Cultura encara balla a l'espera de titular. Així que la programació haurà d'esperar temps millors. El cap de Promoció Cultural, Josep Maria Ubach, treballa amb la hipòtesi que el 2012 l'Auditori torni a ser més que un equipament infrautilitzat. Però això, diu, Ubach, dependrà del nou ministre i, sobretot, del pressupost del pròxim exercici. En qualsevol cas, que ningú no s'esperi la desfilada de patums d'anys enrere, quan el ministeri hi havia portat des de Serrat i Compay Segundo fins a Joaquín Sabina i Manolo García. S'imposa un exercici de realisme que es traduirà, vaticina, en un cartell «eclèctic» i «assequible». Qualsevol cosa, menys la quasi inactivitat dels últims anys, un luxe difícilment justificable.

Per a més informació consulti l'edició en paper.